Collserola esdevé un laboratori participatiu per adaptar els boscos als reptes climàtics

El Parc Natural de Collserola participa en el projecte LIFE CLIMARK que promou una gestió forestal específica per mitigar el canvi climàtic i els seus efectes. Una de les finques on es faran una intervenció relacionada amb aquesta iniciativa és la de Can Ferrer, al terme municipal de Cerdanyola.

Collserola és un dels cinc escenaris escollits de Catalunya per portar a terme una prova pilot de projectes forestals operatius que identifiquen, amb participació de tots els actors implicats, les actuacions de gestió forestal més efectives de cara a la mitigació i adaptació del canvi climàtic per aquell territori concret.

El projecte LIFE CLIMARK promou una gestió forestal específica per mitigar el canvi climàtic i els seus efectes, lligada a la millora dels balanços de carboni i a la conservació de la biodiversitat i dels recursos hídrics. El programa promou l’entrada dels projectes de gestió forestal en els circuits del finançament ambiental mitjançant els anomenats crèdits climàtics que permet a empreses i entitats participar del projecte en el marc de la seva responsabilitat social.

Les intervencions forestals es portaran a terme a cinc finques del Parc, dues de titularitat pública i tres finques privades. Les públiques seran les de Can Montmany (EMD Valldoreix i Ajuntament de Sant Cugat) i Can Ferriol (Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat) i les tres finques de titularitat privada són Can Cussó i el Bosc Gran de Can Major, a Sanbt Cugat, i la de Can Ferrer, al terme municipal de Cerdanyola, prop del mirador del Forat del Vent i de la zona del coll de la Ventosa. Aquestes tres finques disposen de Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal vigent.

Les primeres actuacions es faran al llarg d’aquest mes de febrer en 14 hectàrees  de les finques de Can Montmany (10,2 ha) i Can Ferrer (3,8 ha) i consisteixen en les següents tasques específiques:

• Retirada parcial i selectiva d’arbres i sotabosc per disminuir la biomassa, especialment aquella fàcilment inflamable.
• Eliminació de competència als arbres més vitals per tal d’accelerar l’adaptació del bosc a condicions de sequera recurrent i millorar-ne la resistència i capacitat de resposta en cas d’incendi.
• Conservació dels elements clau per a la biodiversitat (arbres grans i amb microhàbitats, fusta morta de grans dimensions, claps de matollar …) i generació de nous elements (soques altes, petites obertures per a l’entrada d’espècies florícoles, …) .

Amb aquesta intervenció, durant els pròxims 15 anys, s’espera una millora del balanç de CO₂ del bosc, una optimització del consum d’aigua per part de l’arbrat, al mantenir menys arbres però més grans i vitals, i una millora de la seva capacitat d’acollir biodiversitat. A més a més, en cas d’incendi, s’evitaria l’emissió de més de 7.000 tones de CO₂ a l’atmosfera. Aquestes millores s’han quantificat mitjançant una metodologia elaborada al mateix projecte CLIMARK amb la col·laboració de diversos experts d’institucions i centres de recerca de Catalunya.

La Cooperativa Forest4 i  l’empresa Boscat-Fusta, de la Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals, executaran aquestes intervencions forestals que aniran acompanyades, a més a més,  d’accions de sensibilització.

El projecte LIFE CLIMARK

En 25 anys, la biomassa forestal a Catalunya ha augmentat un 73% i els boscos són avui un 24% més densos ara que l’any 1990. Com a conseqüència del canvi global, la salut dels boscos ha disminuït, ha augmentat el risc d’incendis i ha afectat la provisió de serveis bàsics com l’aigua, amb una reducció de fins al 30% del cabal dels rius en 25 anys. Alhora, la biodiversitat també s’ha vist afectada per l’expansió del bosc, especialment la aquella que es troba vinculada a matollars i espais oberts.

Amb l’objectiu de promoure una gestió forestal per a l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic, l’any 2017 s’inicia el projecte LIFE CLIMARK, coordinat pel Centre de la Propietat Forestal (CPF) i amb participació de la Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) i tres centres de recerca forestal: el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Universitat de Lleida i l’italià CNR-ISAFOM.

La primera fase del projecte ha servit per definir els Projectes forestals per a la mitigació i adaptació al canvi climàtic (PROMACC), projectes operatius promoguts des del territori, on s’identifiquen actuacions forestals que aporten beneficis en relació a la mitigació o adaptació al canvi climàtic, per a un paisatge concret. També s’ha elaborat una metodologia, consensuada amb experts, per poder quantificar aquests beneficis. El finançament d’aquests PROMACC es vol vehicular mitjançat un mercat voluntari de crèdits climàtics, on entitats i empreses poden finançar les actuacions en el marc de la seva responsabilitat social corporativa. Els crèdits climàtics van més enllà dels habituals crèdits de carboni, ja que inclouen, també, l’impacte de la gestió sobre el balanç d’aigua i la conservació de la  biodiversitat.

La segona fase consisteix en la posada en marxa de cinc proves pilot que serviran per avaluar cadascuna de les fases d’implantació del futur mercat de crèdits climàtics, de cara a la seva eventual posada en marxa a finals del 2022. Una d’elles serà a Collserola i les altres proves pilot es faran a Les Arenes (Vallès Occidental), Conca Segre-Rialb, (la Noguera i l’Alt Urgell), Serra de Miralles-Orpinell (l’Anoia) i Vall de Lord (Solsonès). Aquestes proves serviran per avaluar cadascuna de les fases d’implantació del mercat de crèdits climàtics i, així, fer possible la seva eventual posada en marxa a finals d’enguany