Collserola treballa per controlar el fluix de visitants en algunes zones del Parc Natural

La reducció del fluix de visitants en determinades zones, la gestió de la vegetació com eina de control de la interacció de senglars amb persones o la desestimació del projecte d’instal·lació de molins de vent a la serra són algunes de les mesures que planteja el nou director-gerent del Parc de Collserola, Raimon Roda.

Raimon Roda ha concedit una entrevista a Betevé on el director del Parc Natural de Collserola remarca la gran afluència de visitants que rep la serra amb un increment destacat en els períodes de confinament per municipis o comarcal. Més de 6 milions de persones visiten cada any Collserola i Raimon Roda subratlla que cal treballar per reduir el fluix i que hi ha espais que no poden ser una zona d’esbarjo, però descarta fer un control a l'accès general. La xarxa d'itineraris plantejada al nou mapa-guia seria una de les eines a impulsar per fer aquesta reducció de fluixos en espais com les zones que el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat) anomena com de tranquil·litat a l'interior del parc. 

Poda indica que els visitants han de ser conscients que Collserola és un espai natural on hi ha valor a conservar i protegir perquè puguin continuar sent possibles també les funcions d'esbarjo. El director del Parc Natural de Collserola indica que no es reduiran els quilòmetres de camins on es permet anar en bicicleta, deixant clar, però, que han de complir una sèrie de requisits, com tenir tres metres d’amplada i que, per tant, no es poden utilitzar els corriols.

Prova pilot- de control de senglars amb gestió de la vegetació

En relació a la proliferació de senglars, Raimon Roda recorda que hi ha algunes mesures de control de població en marxa amb mesures com la caça en alguns municipis -hi ha una zona del territori cerdanyolenc de Collserola on es permet-, les captures o el control de la fertilitat. En tot cas, Roda insisteix que cal reduir fonts d’alimentació i bloquejar contenidors perquè els animals no tinguin la sensació que la presència de persones és garantia d’alimentació i també cal posar barreres físiques en algunes zones, per exemple, per protegir espais agrícoles en funcionament.

El Parc Natural de Collserola afegirà aquest 2022 un nou mètode per intentar combatre la proliferació dels senglars amb la gestió de la vegetació per ajudar a rebaixar els conflictes que aquesta espècie genera en la seva interacció amb les persones. Aquesta mesura es basarà en un aclariment de la vegetació perquè aquests animals deixin de tenir refugi fent una mena de tallafocs superiors als 25 metres que hi ha en aquest element de prevenció d’incendis. Roda explica que ja hi ha hagut converses entre el consorci i l’Ajuntament de Barcelona per començar la prova pilot aquest any 2022.

 Molins de vent descartats

El director del Parc Natural també s’ha pronunciat sobre la proposta per instal·lar molins de vent al parc natural, on una de les ubicacions plantejades era a territori de Cerdanyola, en concret a la zona del Cementiri de Collserola fronterer amb el municipi de Barcelona. Raimon Roda no descarta perquè la llei catalana no ho permet al tractar-se Collserola d’un parc natural, perquè serien massa a prop de nuclis habitats i perquè, senzillament, indica, els molins s’han d’instal·lar “allà on fa vent i a Collserola no sempre és el cas”.

Sobre les espècies invasores, Roda explica que la vespa asiàtica es va detectar al 2018 a territori del parc i que s’ha d’assumir que “està aquí per quedar-se”, tot i que insisteix que hi ha una política activa de trampes i eliminació de nius i vespes reines. El director del parc apunta també que igualment hi ha espècies invasores en la flora, com per exemple plantes de jardineria que no són autòctones i que s’instal·len a terrenys de Collserola.