Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Escoltar en directe

Economia

  • Portada
  • Economia
  • Comença la construcció del Laboratori de Llum del Sincrotró de Cerdanyola
Comença la construcció del Laboratori de Llum del Sincrotró de Cerdanyola

Comença la construcció del Laboratori de Llum del Sincrotró de Cerdanyola

30 de maig de 2006 a les 0:00

La construcció del Laboratori de Llum Sincrotró Alba de Cerdanyola s'iniciava ahir després que a finals de la setmana passada responsables del seu Consorci de Construcciói i Explotació i de l'Ajuntament de la nostra ciutat assistissin a la firma de l'Acta de Replanteig de les obres. El Sincrotró està considerat com la inversió científica més important de la dècada al conjunt de l'Estat.

Les obres del Sincrotró de Cerdanyola s'han iniciat aquesta setmana. La construcció del Laboratori de Llum Sincrotró Alba persegueix la millora de la competitivitat científica i industrial al sud d'Europa. El de Cerdanyola serà el tretzè sincrotró d’Europa, però només el de Grenoble està a la meitat sud del continent. A Europa hi ha actualment 15 fonts de llum de sincrotró en funcionament però només 3 són d’última generació, similars a la que s’instal·larà a Cerdanyola.
 
Al mes de març del 2004 l’Ajuntament de Cerdanyola, l’Institut Català del Sòl i el Consorci per a la Construcció del Laboratori de Llum Sincrotró van signar el conveni per a la instal·lació de l’equipament científic dintre del planejament urbanístic del Centre Direccional (Plana del Castell) a Cerdanyola.
El conveni estableix que el Sincrotró s’ubicarà a una parcel·la de 6 hectàrees de superfície situada a ponent de la riera de Sant Marçal. Els treballs de prospecció geològica dels terrenys on s’ha d’ubicar el Sincrotró van començar als terrenys situats davant de Can Costa a uns 150 metres en direcció a la Universitat Autònoma de Barcelona, al maig del 2004. Les prospeccions geològiques han determinat que tècnicament els terrenys són adequats ja que l'equipament científic requereix d'uns terrenys amb característiques especial -per exemple, falta de vibracions- per poder realitzar les investigacions.
 
El sincrotró és un projecte conjunt entre el Ministeri de Ciència i Tecnologia i la Generalitat de Catalunya amb una inversió prevista de 164 milions d’euros i una previsió d’inici d’activitat per a desembre del 2009.
 
Fira de l'Acta de Replanteig
 
L’alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, acompanyat de la tinenta d’alcalde, Consol Pla i del regidor de Territori, Rafael Bellido,  van assistir a la signatura la setmana passada de l’Acta de Replanteig de les obres de Sincrotró. A la signatura també van assistir el President de la Comissió Executiva del Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum del Sincrotró, Ramon Pascual, i el Director del Consorci, Joan Bordas, i els responsables del projecte i de les obres.
 
Què és i com funciona
 
Un sincrotó és un accelerador d'electrons. Els electrons es mantenen confinats en un anell circular mitjançant un camp magnètic i produeixen radiació en forma de raigs X tangent a la seva trajectòria. Aquesta radiació és utilitzada posteriorment per a investigacions en diversos camps:
  • Biologia
  • Química
  • Física de la Terra
  • Medi ambient
  • Indústria
  • Ciència i enginyeria de materials
  • Medicina
  • Física teòrica
 El seu sistema de funcionament es basa en un canó d'electrons que emet un feix inicial que s'accelera mitjançant un accelerador lineal. Posteriorment aquest feix es transmet a un accelerador circular on els electrons assoleixen alts nivells d'energia. Aquests electrons altament energètics són introduits finalment en anell circular on circulen en un entorn al buit, a energia constant, durant diverses hores. Dins de l'anell circular els electrons són accelerats i desviats mitjançant camps magnètics creats per diversos elements:
  • Imants curvadors: permeten desviar el feix d'electrons diversos graus. Aquesta desviació provoca una emissió de radiació en forma de raigs X, en direcció tangencial a la trajectòria
  • Onduladors: forcen els electrons a seguir una trajectòria ondulada. Els raigs X emesos per aquesta ondulació contribuiran a generar una intensitat de radiació més gran que la generada pels imants curvadors. 
  • Imants focalitzadors: Permeten mantenir el feix d'electrons reduit i ben definit. Com més ben definit estigui el feix, més intensitat lluminosa es generarà. Es troben situats als segments rectes de l'anell circular.
La radiació emesa en forma de raigs X pels electrons es direcciona cap a determinats punts situats al voltant de l'anell circular, on es rep i es processa d'acord amb l'experiment que es vulgui portar a terme. Cada punt està dissenyat específicament per a un tipus de recerca o tècnica determinada. Els experiments poden efectuar-se durant les 24 hores del dia.

Galeria d'imatges