Comerç i restauració, un sector fonamental que demana canvis

Cerdanyola compta amb un sector comercial i de restauració variat i de qualitat que reivindica un seguit d'intervencions per millorar el servei. Des de l'Ajuntament manifesten la intenció de treballar conjuntament en els temes que els afecten.

El sector comercial de qualsevol poble o ciutat és fonamental per donar vida als seus carrers i perquè la ciutadania, si no vol,  no tingui la necessitat de desplaçar-se fora a adquirir els productes que necessita, gaudir d'un bon àpat o passar una bona estona escoltant música en un local de lleure.

Cerdanyola disposa d'un bon comerç, molt variat i atractiu i d'uns locals de restauració amb una oferta gastronòmica àmplia, segons els responsables de les entitats comercials de la ciutat i del Gremi d'Hostaleria, però podria millorar en alguns aspectes, perquè la trama urbana "és molt dispersa i costa veure un veritable eix comercial, més tenint en compte que el riu divideix l'espai".

Més de 750 establiments

La ciutat té censats més 750 establiments comercials de tots els sectors, segons dades de Promoció Econòmica de l'Ajuntament. Tenint en compte que l'Associació Cerdanyola Comerç i Serveis agrupa 180 comerços, l'Associació de Comerciants de Sant Antoni-Bonasort 72 i el Gremi d'Hostaleria té 150 agremiats, la resta d'establiments no estan associats a cap entitat.

Els més nombrosos són els bars i restaurants. Concretament, hi ha 116 bars, 30 restaurants i 70 locals amb l'epígraf de bar-restaurant. Altres tipus de comerços abundants a la ciutat són els autoserveis-supermercats que arriben a 41 i les fleques-degustació a 40.

Pel que fa al sector alimentari trobem 21 establiments de fruites i verdures, 12 carnisseries, 11 rostisseries, 10 pastisseries, 7 confiteries, 4 peixateries i 4 pizzeries.

Les botigues dedicades a la roba i el parament de la persona són 55, les de calçat 16, els establiments de llenceria són 7, hi ha 9 merceries i 4 botigues de marroquineria.

També n'hi ha 12 botigues d'esports, 14 joieries-rellotgeries, 15 botigues d'informàtica, 10 de telefonia mòbil, 10 de fotografia, 3 videoclubs i 5 d'electrodomèstics.

Cerdanyola també compta amb 14 farmàcies, 13 establiments de mobles i decoració, 10 papereries, 6 llibreries, 5 botigues de joguines i 4 quioscos, 13 botigues d'animals, 11 de plantes, 9 ferreteries, 7 empreses de vehicles, 10 òptiques, 12 de parament de la llar, 8 estancs, 10 drogueries, 12 perfumeries i 11 herbolaris.

Ocupació, biodiversitat, tracte humà, confiança

Els petits i mitjans comerços locals  així com la xarxa de lleure i restauració ajuden a la recuperació i el manteniment de la identitat de la ciutat. Generen ocupació estable local, preserven la biodiversitat, humanitzen les relacions socials en propiciar i mantenir el tracte humà amable i personalitzat, faciliten la vida d'importants sectors socials amb dificultats per accedir a les grans superfícies de perifèria: joves, jubilats, aturats, gent gran...

El comerç de proximitat a Cerdanyola, com a molts d’altres municipis, té aspectes clarament favorables, com ara el tracte personalitzat i la confiança, característiques difícils de trobar en un gran centre comercial.

Millorar l'aparcament, netaja i seguretat

El president de l'Associació Cerdanyola Comerç i Serveis, Xavier Olivé, i el president de la Junta Poblacional del Gremi d'Hostaleria del Vallès Occidental i el Barcelonès, Antonio Castro, coincideixen en assenyalar que la ciutat convida més a sortir que no pas a entrar i per aquest motiu ja fa temps que reclamen "que alguns carrers de la ciutat canviïn de sentit perquè la gent entri a la ciutat i no se l'expulsi", reclama Olivé. A més, la senyalització de les vies, no ajuda. "És  pèssima i en algunes entrades a la ciutat  fins i tot no hi ha cap rètol", continua.

Però un cop s'ha entrat a la ciutat sorgeix un altre problema: l'aparcament. No només falten places a la superfície, sinó que els tres aparcaments subterranis no ofereixen el servei que haurien de donar, segons  Olivé i Castro.

Per a Antonio Castro "els aparcaments no han funcionat mai" i ofereixen un servei deficient.  Pensa que s'hauria de donar un tracte especial a la clientela per facilitar-li l'estacionament. També creu que s'hauria de buscar la solució per a una bona convivència entre els vehicles i els vianants. Per a Xavier Olivé els aparcaments "estan molt mal gestionats" i caldria buscar una solució al problema.

El president de l'Associació de Comerciants de Sant Antoni-Bonasort, Gregorio Mañas, es queixa que a l'àmbit d'influència de la seva entitat hi ha l'únic aparcament subterrani privat, sense places de rotació i reclama augmentar la zona blava. Mañas també demana més il·luminació, neteja i adequació d'algunes zones que estan molt deteriorades i que faria més atractiu el passeig per la zona.

Altres demandes del sector són més enllumenat, sobretot als eixos comercials, més neteja, voreres que convidin al passeig i reforçar la seguretat. Entre les preocupacions més temudes es troba la hipotètica construcció d'un centre comercial als terrenys del Centre Direccional, un projecte que perjudicaria seriosament el comerç local, ressalten.

Valoració positiva del comerç associat

El president de Cerdanyola Comerç i Serveis remarca que el comerç de proximitat té punts molts positius com el tracte personalitzat i la confiança, característiques molt difícils de trobar en un gran centre comercial. Xavier Olivé recorda que l'entitat, que arriba als 180 associats, va néixer fa dos anys fruit de la fusió de les associacions del Rovell de l'Ou, Casc Antic, Fontetes Comerç i Serveis i l'Eix Comercial. El balanç és molt positiu perquè junts han pogut realitzar campanyes de promoció molt més potents i ja estan deixant petjada en el Nadal de la ciutat amb l'èxit, per segon any consecutiu, de la posada en marxa de la pista de gel.

El president de Sant Antoni-Bonasort, entitat creada al 2005 i que compta amb 72 associats, indica que el comerç de barri és l'unic capaç de donar una resposta immediata i d'atendre les necessitats de la clientela perquè la relació es basa en la confiança.

El representant del Gremi d'Hostaleria també valora positivament el treball conjunt amb els 150 agremiats, d'un cens del voltant de 200 bars i restaurants a Cerdanyola. Castro assenyala que la ciutat disposa d'un ampli ventall d'oferta gastronòmica i que, des del gremi, contribueixen  a donar-la a conèixer amb esdeveniments com la Setmana del Bacallà, les Jornades del Bolet o la Mostra de Cuina, "una oferta molt consolidada i apreciada per la ciutadania".

Els mercats municipals

La ciutat compta també amb dos mercats municipals en els que el producte fresc i de qualitat i el tracte proper amb la clientela són les principals característiques.

El mercat de Les Fontetes es va inaugurar l'any 1966. Actualment, amb dades d'aquest gener, hi ha 59 parades, 49 d'elles obertes, 8 tancades i 2 de l'Ajuntament (el punt "d'internet" i la parada on es fan els actes públics).

Les parades més nombroses són les de fruites i verdures (amb 7), aviram (també 7) i peix fresc (amb 6). També es pot trobar carnisseria, cansaladeria, menuts, pesca salada, llegums, congelats, queviures, pa i pastisseria, plantes i flors, drogueria, perruqueria i bar cafeteria.

 El mercat de Serraperera es va inaugurar l'any 1974. Actualment, amb dades d'aquest gener, hi ha 52 parades, 43 d'elles obertes, 8 tancades i 1 de l'Ajuntament (el punt de trobada). Les parades més nombroses són les de cansaladeria (amb 7) i aviram i peix fresc (totes dues amb 5). També es pot trobar carnisseria, menuts, pesca salada, llegums, congelats, pa i pastisseria, celler, dietètica, drogueria, perruqueria i bar cafeteria.

L'horari dels mercats és: dilluns de 8h a 13h; dimarts, dimecres i dijous de 7.30h a 13.30h; divendres de 7h a 14h i de 17h a 20h i dissabte de 7h a 14.30h.

Al costat del comerç i l'hostaleria

Els responsables municipals manifesten  la seva intenció de treballar conjuntament amb els representants del comerç, l'hosteleria, els mercats municipals, els marxants i el lleure nocturn “arribant al consens sempre que sigui possible” en els temes que els afecten.

L’alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, afirma que des del consistori es vol potenciar molt el comerç local, protegint-lo de possibles implantacions de grans àrees comercials al municipi, perquè el comerç i hostaleria de proximitat són els que “en definitiva generen llocs de treball”. Escolà també anuncia el suport municipal a les campanyes de promoció de l’activitat comercial i la creació dels espais de treball necessaris entre el comerç, l’hostaleria i l’Ajuntament on dissenyar els instruments que els permetin ser més competitius.