Conduint a les profunditats de l'ànima amb Xiscnèfils

Drive my car, la pel·lícula de Ryûsuke Hamaguchi flamant guanyadora de l'Oscar 2022 a la millor pel·lícula en llengua no anglesa, es projecta aquest dijous, 31 de març, al cicle de cinema en versió original del cineclub Xiscnèfils.

Drive my car, la pel·lícula de Ryûsuke Hamaguchi flamant guanyadora de l'Oscar 2022 a la millor pel·lícula en llengua no anglesa, es projecta aquest dijous, 31 de març, al cicle de cinema en versió original del cineclub Xiscnèfils.

Malgrat no ser capaç de recuperar-se d'un drama personal -la pèrdua d'éssers estimats-, Yusuke Kafuku (Hidetoshi Nishijima), actor i director de teatre, accepta muntar l'obra "Oncle Vania"  de Txékhov en un festival d'Hiroshima. Allí, coneix a Misaki (Tôko Miura), una jove reservada que li han assignat com a xofera. A mesura que passen els trajectes, la sinceritat creixent de les seves converses els obliga a enfrontar-se al seu passat.

El dolor i la pèrdua, la incapacitat per a comunicar-nos i la capacitat sanadora de les confessions formen part d'una pel·lícula on la sutilesa i la quotidianitat, on la intimitat i la naturalitat acaben per conformar un exemple de de cinema de la profunditat que es capbussa en les fonàries de l'anima humana amb precisió. Llargmetratge on pesen per igual els diàlegs i els silencis amb tres hores de durada -només el pròleg previ als títols de crèdit que permet entendre al personatge principal passa de la mitja hora- i unes crítiques, quasi, unànimes de trobar-se amb una de les obres cinbematogràfiques més belles dels últims anys. 

Partint d'un relat de l'etern candidat al Nobel Haruki Murakami i amb el rerafons d'aquest l'Oncle Vania de Txékhov  que ha de muntar, la pel·lícula que ofereixen els Xiscnèfils a l'Ateneu aquest 31 de març -20 hores- esdevé una de les narracions cinematrogràfiques més poètiques i commovedores dels últims anys.