Contaminació/Salut/Negocis

15 de gener de 2018 a les 9:13

Es noticia que la “fàbrica” de Flix (ERCROS) ha quedat reduïda a una plantilla de 50 empleats quan en els seus moments àlgids van arribar a ser més de 1500, el que significava el referent industrial i ocupacional de la comarca, sols eclipsada mes recentment per la nuclear d’Ascó.

Es ben coneguda la desídia dels empresaris de ERCROS al abocar residus ben tòxics i perillosos a la llera del riu Ebre fins als anys 80 posant en perill centenars de milers de persones per la contaminació de les aigües que van directament a boca o indirectament a rec i a la cadena alimentària. Quants morts i “fora de combat”? Més tard,als quatre vents han anat propagant que els preocupaven el medi ambient, la salut de la població,etc. d’acord amb els nous temps. Amb forts ajuts fora de les seves arques es van encerclar els residus del fons del riu i els assequen al aire lliure en espera de la seva neutralització/descontaminació. Operació interrompuda per problemes de corrupció. Ja hi som altre cop!

Estudis com els de “Environtment International” del 2013, i d’altres, ens mostren la seva incidència en l’augment dels diversos tipus de càncers i patologies segons temps d’exposició i distància (fins a 5Km.) Total: el recinte de la fàbrica i entorns s’haurien de declarar sòls contaminats i obrar en conseqüència.

Tot això a mi em resulta familiar. Per que a Cerdanyola tenim 16 abocadors il.legals, en el seu dia “clandestins”, tots ells amb substancies tòxiques per damunt de tot índex tolerat de toxicitat, destacant per la grandària i acumulació de quasi tots els diversos tòxics possibles, el de “Can Planas”. Relat apart es l’abocador “Elena”, de tot un altra mena. Aquí no es pensa en cap “ procés de descontaminació”. Es pensa “conviure” amb el perill. No crec que tingui solució, i més tenint en compte que en 20-25 anys haurà fermentat del tot i s’acabarà el problema. Tots els tòxics son gasos, crec, i hauran anat a......... altres llocs.

I es que els valors empresarials van a la contra de la salut i el medi ambient. Precisament la crisi ecològica fa qüestionar els conceptes de creixement, mercats, sobirania nacional,etc. I així apareix la frontera de la sostenibilitat segons els nivells d’impactes mediambientals que fan decaure les capacitats productores i regeneradores dels sòls, aigües, vida aquàtica, etc.: salut.

Per altra part tenim el principi democràtic que ens diu que el poder de la presa de decisions ha de recaure en mans de la gent afectada. I el principi d’igualtat requereix la mateixa protecció mediambiental per a tothom.

I com lliga això amb els negocis, inversions de capital,etc.? Per que fins ara tot està inventat, incentivat per a major glòria i benefici dels inversors i realitzadors de guanys expressats en la moneda de canvi.

Doncs de tot això va el tema del Centre Direccional. Una nova Economia, es possible?.

Entre tots podem i hem de tenir la resposta.

Roger Caballé -Ciutadà de Cerdanyola