D'Artacan torna a les pantalles amb música de Manel Gil-Inglada

Els nens dels anys 80 van créixer mirant les aventures de D’Artacan per la televisió al ritme de les cançons de Guido i Maurizio De Angelis. Eran 1, 2 y 3 los famosos mosqueperros començava la sintonia d’una sèrie que adaptava el clàssic Els tres mosqueters d’Alexandre Dumas i que forma part del patrimoni emocional d’una generació que li pot traslladar ara als seus fills. La sèrie s’ha convertit en pel·lícula i la banda sonora té marca de Cerdanyola: la composició de Manel Gil-Inglada.

D’Artacán y los tres mosqueperros s’acaba d’estrenar als cinemes amb música de Manel Gil-Inglada amb tocs de nostàlgia evidents, bevent de l’esperit original de la sèrie -i més enllà de l’embrionària novel·la de Dumas-, però adaptant-se als nous temps. El gust per l’aventura, el dinamisme de les pel·lícules de capa i espasa es manté en una història que narra la història de D'Artacan, un jove que arriba a París amb la idea de servir sa majestat el rei de França i que es troba en el seu camí amb amics, com els seus inseparables Amis, Pontos i Dogos, moltes aventures i enemics com una Milady que, com altres personatges femenins, pren més protagonisme en aquesta nova obra que també s’adapta als nous temps amb el 3D. 

De fet, en declaracions a Cerdanyola Ràdio, Gil-Inglada destacava que havia ideat per a la pel·lícula una composició per a gran orquestra adreçada a tothom, "amb un caràcter marcadament èpic de film d'aventures de capa i espasa"

Dirigida per Toni Garcia, la producció de la pel·lícula continua en mans del seu creador original, Claudio Biern-Boyd, que destaca el paper de Manel Gil com autor d’una banda sonora que considera una part importantíssima del film com un “element narratiu de primer ordre” que lliga amb l’esperit de les músiques emblemàtiques de la sèrie original.

El músic de Cerdanyola es mostra d’acord en aquest making off de la gravació de la banda sonora. Manel Gil considera que, especialment en les pel·lícules d’animació, la banda sonora esdevé un personatge més que, al seu temps, defineix i col·loca en la història els altres personatges.

Les bandes sonores de Gil-Inglada busquen ser, segons indica el músic, com la pell de la pel·lícula, en plena simbiosi amb les imatges, però "que també tinguin vida més enllà de la projecció del film per fer-lo reviure en la memòria o per gaudir-la sense la necessitat d'haver vist la pel·lícula".

Gil-Inglada destaca el paper de l’Orquestra Simfònica de Navarra, dirigida per Vanessa Garde, per portar a la pantalla una partitura que, explica el músic de Cerdanyola, ha estat viva en tot moment per posar-se al millor servei de la pel·lícula.

Ja ho sabeu. Torna D’Artacan batent-se en duels al ritme de la música de Manel Gil-Inglada. Ja a les pantalles de cinema d’arreu del país.