Diferenciar el producte que s'ofereix al client és la clau per aconseguir un cinema pròsper

En una xerrada organitzada per l’Associació d’Empresaris de Cerdanyola, el propietari de cinemes El Punt, Pere Sallent, assegura que ha pogut resistir durant tants anys en aquest negoci gràcies als canvis que ha anat implantant a les seves sales.

“Sóc un ratolí possibilista i empipador”. Amb aquestes paraules es va definir el propietari de cinemes El Punt, Pere Sallent, durant la xerrada Exhibició cinematogràfica: diferenciar-se o morir, organitzada per l’Associació d’Empresaris de Cerdanyola-Cecot, amb el suport del Servei Municipal d’Ocupació al MAC-Can Domènech.

L’empresari local explica que es defineix com a ratolí perquè és “un petit empresari, àgil, sinuós i difícil d’enganxar”, possibilista perquè opina que “sempre s’ha de buscar una solució imperfecta i tirar cap endavant” i empipador perquè és una persona “inquieta, agressiva i que va una mica més enllà del propi negoci”.

Sallent va anar desgranat detalls de la seva vida empresarial des que es va fer càrrec, al 1982, d’una “petita empresa familiar” sumida en la crisi del “vídeo pirata” quan les estrenes cinematogràfiques es feien a Barcelona i abans que la pel·lícula arribés a Cerdanyola el públic ja l’havia vist en vídeo. Per això, la primera decisió que va prendre quan es va fer càrrec del cine va ser tancar les sales que la família tenia obertes a altres poblacions dels voltants, una decisió que va ser “molt desagradable” però que la va fer “perquè tenia clar que el camí era la multisala”.

Sallent va superar aquella crisi i ara viu l’actual que, segons remarca “no va lligada a la crisi general, sinó que és una crisi pròpia del sector agreujada per la general”.

La diferència, clau de l'èxit

L’empresari local explica que les característiques del seu negoci  són “ajudar a que la gent s’entretingui i gaudeixi de les sensacions i la venda de productes associats (crispetes, begudes i llaminadures)”. De fet, Sallent remarca que en l’actualitat els cinemes són “gran màquines de crispetes i al voltant unes quantes butaques”.

Sallent té clar que “tots els cinemes projecten les mateixes pel·lícules i al mateix temps”, per tant perquè el negoci prosperi “s’ha de diferenciar la forma en què s’ofereix el producte” perquè, segons assegura, “aquesta és la clau del negoci del cinema”.

Pere Sallent explica que tots els canvis que ha anat introduint al seu negoci  els han permès resistir i que, dintre de tot, “sigui un negoci pròsper dins del sector”. I és que, segons assegura, “actualment el 80% dels cinemes del país estan perdent diners”. En canvi, Sallent insisteix, de nou, que ell està bé “gràcies a les diferències amb la resta de competidors i per ser un ratolí possibilista i empipador”.

Un dels primers canvis que Pere Sallent va introduir al cinema va ser l’elaboració de crispetes acabades de fer per la seva mare. A aquesta petita innovació es van sumar unes altres i és que Cerdanyola va tenir una de les primeres multisales del país. També va ser la primera en posar posa llaunes a les butaques perquè “incita i promou la venda de begudes”. A més,  va ser el primer cinema d’Espanya en posar pantalla de gran format i en instal·lar butaques fidelitat. Confessa que tots aquests canvis els va fer per sobreviure perquè no podia competir amb “els monstres del voltant”.

Sobre les cinc sales fidelitat que va instal·lar a El Punt desvetlla que sempre “és molt millor posar una sala amb només dues files de butaques fidelitat i la resta no perquè els clients “es barallin i es dispari la venda per internet”. També els cinemes de Cerdanyola van ser els primers en la primera sala immersiva utilitzant la projecció digital.

Èxits però també fracassos

Tots semblen èxits a la vida de Pere Sallent, però no és així, ja que també ha tingut fracassos com ell mateix admet. “La gent ens equivoquem, s’ha d’assumir i aprendre dels errors per no tornar-los a repetir”, com li va passar amb unes multisales de València on va tenir “un error de càlcul” i no van funcionar.

En canvi, sí que funcionen i molt bé els Cinemes FullHD de Cornellà, on ha pogut aplicar “el laboratori d’idees de Cerdanyola, corregides, millorades i ampliades”. Actualment, diu, són les multisales que millor funcionen de Catalunya, són les segones a nivell estatal i les primeres en rotació de butaca.

Totes les sales estan dissenyades com a sales de gran format “perquè el futur va per aquí”, amb una graderia en forma d’amfiteatre romà i pantalles curvades i “tirades cap a l’espectador”. Segons indica, ha aprofitat “la guerra de guerrilles que he après tots aquests anys lluitant contra els grans”. Ara està intentant exportar aquest model i assegura que el futur del cinema estarà “en molt poques sales, molt ben equipades i amb una entrada força cara”.

Pere Sallent va recordar que el seu avi va obrir el cinema Kursaal l’any 1944 amb 400 butaques de fusta. Després el seu pare va ampliar a 1.800 cap als anys 60, quan també es va redecorar. Finalment, ell es va fer càrrec del cinema al 1982 amb una mentalitat oberta i tenint en compte que “trencar les regles és l’únic camí que tindrà el negoci del cinema per afrontar el futur”.