Donació al Museu d'Història d'un document sobre les execucions durant la Guerra Civil

El document presenta contradiccions en el nombre total de persones executades i enterrades a la fossa comuna de l’església Vella, en confrontar-lo amb la instrucció de la Causa General que va dur a terme el règim franquista que indica que les execucions van ser de 158 persones.

El Museu d’Història de Cerdanyola ha rebut la donació de Jordi Joan Mata i Lorea Cortada d'un document referent a la Guerra Civil a Cerdanyola, un recordatori editat coincidint pràcticament amb el final del conflicte bèlic on es recullen els noms dels veïns executats durant la guerra.

Des del Museu apunten que crida l'atenció la referència a 2.000 executats "por las hordas marxistas que reposan en el cementerio de esta villa", quan la instrucció de la "Causa general sobre la dominación roja de España", amb les consegüents tasques d'exhumació de la fosa comuna de Cerdanyola del Vallès, va reduir la xifra a 158 assassinats, cap d'ells veí del poble, ja que les víctimes cerdanyolenques van ser enterrades en altres indrets.

La fossa comuna de Cerdanyola del Vallès 

L'esclat de la Guerra Civil el juliol del 1936 va desencadenar una violència incontrolada que va tenir com a motivació la neteja política, la revenja o el fanatisme ideològic.

A Cerdanyola aquest període s'inicia amb la crema i espoli de tots els edificis religiosos, que durant la guerra estaran destinades a funcions diverses: com a magatzem, per acollir-hi presoners o, en el cas de l'església Vella de Sant Martí, com a fossa comuna.

Entre 1936 i maig de 1937 al cementiri de Cerdanyola van ser executades 158 persones i enterrades en una gran fossa oberta a l'interior de l'església. Inicialment, la majoria dels detinguts i executats eren suposats simpatitzants del bàndol insurrecte, però els darrers inhumats a Cerdanyola eren un grup de joves militants anarquistes del barri de Sant Andreu, detinguts arran dels Fets de Maig de 1937.

Un cop acabada la Guerra, s'inicia el que es coneix com a Causa General (decret de 26 d'abril de 1940), que pretenia recollir tota la informació possible sobre els suposats crims comesos durant la guerra a la zona republicana.

A Cerdanyola les tasques d'exhumació i posterior identificació dels cossos van durar del 1940 al 1943, però la Causa General va seguir oberta fins al 1969, any en què es promulgà la Llei de Prescripció dels Delictes comesos abans de l'1 d'abril de 1939. La repressió, però, va continuar per altres vies fins al final del règim.