Eduardo Mendoza i Jordi Bosch, un tàndem perfecte per repassar la trajectòria literària de l'autor de 'La ciudad de los prodigios'

Eduardo Mendoza ha estat l’encarregat d’inaugurar un nou cicle de converses i lectures a Cerdanyola, el cicle 'Una vida de llibre', acompanyat per un altre convidat de luxe, l’actor Jordi Bosch, qui llegia breus fragments dels principals llibres de Mendoza durant el repàs a la seva trajectòria literària.

L’escriptor Eduardo Mendoza afirma que si una frase no és interessant, divertida o significativa no la inclou en la seva obra, seguint una de les tècniques utilitzades en el que és per a ell un llibre de referència, el Quixot. 

Eduardo Mendoza ha estat l’encarregat d’inaugurar un nou cicle de converses i lectures, el cicle Una vida de llibre, acompanyat per un altre convidat de luxe, l’actor Jordi Bosch, el qual llegia breus fragments dels principals llibres que es van tractae durant el repàs a la trajectòria literària de Mendoza. Tot plegat durant un acte celebrat a la sala d’actes del Museu d’Art de Cerdanyola.

La verdad sobre el caso Savolta, de 1975, no va ser la primera novel·la que va escriure Eduardo Mendoza però sí la primera en ser publicada. 

Aquest llibre representa clarament la nova narrativa que va arribar amb la transició. Mendoza només tenia 26 anys però, segons les seves pròpies paraules, tenia el cap ple de de novel·les. 

El seu títol inicial era Los soldados de Catalunya, un títol censurat per considerar que era una crida a l’indepentisme. És per això que es va haver de canviar.  

Eduardo Mendoza destacava dues fonts fonamentals per a ell en la seva formació. D’una banda, el Quixot, i de l’altra, la influència anglosaxona d’una literatura que posa l’entreteniment com a principal objectiu. 

Un segon títol clau en l'obra de Mendoza, i del que es va parlar durant la conversa, va ser La Ciudad de los prodigios, de 1986.

L’escriptor indica que sempre li ha interessat molt la història però li havia resultat molt difícil trobar la resposta a les preguntes que es feia, per exemple sobre tot el que comporta la vida d’una ciutat.

De La verdad sobre el caso Savolta, l'autor explica que va aconseguir molt material, diaris, revistes i arxius fotogràfics, entre d’altres, per documentar-se. I va pensar que podria escriure una altre llibre. Escriure La Ciudad de los Prodigios li va suposar inicialment un bloqueig per la pressió que suposava l’èxit de l’obra anterior i les expectatives que s’havien generat. Això va fer que decidís canviar el registre i escriure un tipus de literatura més lleugera, escrita amb més presa i permetent-se algunes llicències diferents. Va ser el cas de El misterio de la Cripta Embrujada i El laberinto de las aceitunas.

La Ciudad de los Prodigios arriba en un moment clau per a Barcelona; coincideix amb el temps en què la ciutat comença a posar-se de moda i la novel·la s’enganxa a aquesta nova tendència. L'autor tenia molta informació per escriure’l però la va llençar tota i va optar per la invenció, tot i que en el llibre també hi ha algunes referències reals. Malgrat tot, Eduardo Mendoza explica que sempre és important conèixer la realitat per poder inventar tocant de peus a terra. 

La aventura del tocador de señoras, de 2001, també era un dels llibres repassats. 

L’humor en moltes de les seves obres és un factor indispensable per a l'escriptor. Eduardo Mendoza assegura que es diverteix escrivint aquests llibres i, tot i reconèixer que aquest tipus d’obres l’apropen al públic i generen més simpatia, altres obres literàries com La Ciudad de los Prodigios amb un caire més seriós, et fan guanyar en respecte. 

També assenyala alguns dels inconvenients de la literatura humorística i és que els acudits són locals, a vegades només s’entenen en el moment actual i el sentit de l’humor no és el mateix a tots els països. Això ha fet que, per exemple, La Ciudad de los Prodigios hagi estat traduïda a moltíssims idiomes i, en canvi, La aventura del tocador de señoras només a tres. 

I pel final de la conversa es va deixar un dels moments més esperats, la lectura del llibre Sin noticias de Gurb.

Sin noticias de Gurb, el llibre on apareix el nom de Cerdanyola al seu inici, segons l’autor per cap motiu en concret sinó per qüestions de l’atzar, el va començar a escriure l’any 1991 per ser publicat diàriament al rotatiu El País durant el mes d’agost. Mendoza no tenia cap pretensió d’anar més enllà d’aquestes publicacions diàries, però li van proposar ser editat i publicat en format llibre i va resultar ser un èxit. Afirma que li han proposat moltes vegades fer una segona part, però ho ha desestimat.

Mendoza explica que va escriure Sin noticias de Gurb amb total inconsciència i impunitat, pensant que no sortiria més enllà “d’una lectura de diari a la platja”. L’escriptor creu que aquesta novel·la és un llibre infantil (en el millor sentit de la paraula), d’enlluernament, descobriment i d’integració de l'infant en el món que descobreix. 

L’acte Una vida de llibre es va tancar amb la signatura de l’autor a bona part del públic assistent. Un acte que va resultar tot un èxit per l’oportunitat de poder comptar amb un gran literat com és Eduardo Mendoza però també per l’excepcional interpretació dels textos, amb moments molt divertits, de l’actor Jordi Bosch.