Eines per refermar la salvaguarda dels Drets Humans als pobles i ciutats

Responsables de l'Ajuntament de Cerdanyola, la Diputació de Barcelona i l'Institut dels Drets Humans presentaven ahir a l'Ateneu la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans, al temps que l'alcalde de la ciutat confirmava que un dels objectius municipals és la creació de la figura dle Síndic de Greuges de Cerdanyola.

L’alcalde, Antoni Morral, junt amb el regidor de Drets Civils, Josep Balcells, van presidir ahir l’acte de presentació de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans  a la ciutat amb la participació d'Amparo Lasa, gerent de l’Organisme Autònom Flor de maig, i Aïda Guillén, tècnica de l’Institut de Drets Humans, qui exposaren els trets més destacats de la Carta. Es tracta d’un document elaborat a partir de la Declaració Universal dels Drets Humans que, des de l’òptica local i a través dels ajuntaments i les entitats, va més enllà del manifest aprovat per l’ONU. Cerdanyola va signar la carta l’any 2000, esdevenint ciutat pionera d’aquest moviment.

Josep Balcells explicava els objectius de la carta, un document pensat per fer arribar en tots els àmbits ciutadans tant públics com privats, els drets de les persones. La Diputació de Barcelona va crear la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans, de la qual en formen part 125 ajuntaments, el 40 percent de la província, Cerdanyola inclosa. Segons explica Balcells, es tracta d’un instrument de revitalització i aprofundiment de la democràcia local, mitjançant l’assumpció dels principis i drets establerts en la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.

La Xarxa va causar una gran expectació a la reunió de les ciutats europees signats de la carta, segons Amaparo Lasa pel seu caràcter innovador i la possibilitat d’aprofitar les experiències de les diverses ciutats que en formen part.

Lasa constatava com a través dels Drets Humans individuals se’n poden aconseguir d’altres de nous, de caràcter col·lectiu. La carta europea pretén aquest objectiu i per això interessa tant als ajuntaments com també a les entitats dels municipis, potenciant la màxim la participació activa de la ciutadania.

Aïda Guillén, tècnica de l’Institut de Drets Humans, parava atenció en el fet que la carta vol traslladar els drets humans a l’àmbit local, el més proper als ciutadans. De fet els drets humans ja es recullen a les constitucions democràtiques i els tractats internacionals, no subscrits pels ajuntaments. La qual cosa no treu que quan els plenaris municipals abonen el document prenen el compromís d’anar més enllà en aquesta matèria.

Guillén explicava que la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat no té un valor jurídic, raó per la qual ningú no pot denunciar davant d’un jutge l’incompliment d’algun dels seus acords. Segons Guillen, el fet que la subscriguin els ajuntaments té altres implicacions. Un exemple en aquest sentit seria la inclusió de clàusules medioambientals en la reglamentació urbanística local, seguint els articles contemplats a la part III de la carta. En incloure aquestes clàusules a la reglamentació municipal sí que hi ha possibilitat de recorre davant els tribunals perquè tenen validesa legal.

L’alcalde, Antoni Morral, reflexiona sobre la necessitat que col·lectivament vetllem pels drets col·lectius, que no han vingut donats sinó que ha estat fruit de les conquestes de la societat. Per això, indica que si es baixa la guàrdia se’n podrien perdre alguns d’aquests drets, quan cal aspirar-ne a aconseguir-ne de nous.

Síndic de Greuges de la ciutat

L’alcalde afirmava que l’ajuntament té l’obligació de difondre la carta entre la ciutadania. En aquest sentit esmentava que el programa de govern contempla la creació de la figura del Síndic de Greuges. Morral indica que aquesta figura vetllarà pels drets dels ciutadans el nomenament de la qual comportarà un procés llarg i dificultós en el qual, segons l'alcalde, serà necessari que hi hagi diàleg entre els agents de la ciutat, polítics i socials, a la recerca del consens necessari per a la creació d’aquesta institució local.