El Cafè amb lletres ens cita amb Bendicho, Guilera i Belbel en aquest final d'any

5 d'octubre de 2022 a les 13:01

Núria Bendicho Giró amb Terres mortes -20 d’octubre-, Helena Aguilera amb L’escuma -17 de novembre- i Sergi Belbel amb Morir-ne disset -15 de desembre- protagonitzaran les últimes sessions del cicle literari Cafè amb lletres d’aquest 2022.

Núria Bendicho Giró amb Terres mortes -20 d’octubre-, Helena Aguilera amb L’escuma -17 de novembre- i Sergi Belbel amb Morir-ne disset -15 de desembre- protagonitzaran les últimes sessions del cicle literari Cafè amb lletres d’aquest 2022.

Nuria Bendicho Giró obrirà el nou curs del Cafè amb lletres el 20 d’octubre amb la presentació de Terres mortes, un drama rural que gira al voltant de la mort i ens interroga sobre la naturalesa humana. La mort violenta d’en Joan és l’inici d’aquesta novel·la que descabdella la història d’una nissaga maleïda. Joan mor per un tret per l’esquena en un casalot aïllat on només hi viu la família després de tres anys d’absència.

Núria Bendicho Giró s’estrena amb una història gòtica que ens fa preguntar-nos si aquells que semblen culpables no són justament els més lliures i si no és que tots som víctimes de la mateixa foscor. Una novel·la calidoscòpica que ens interroga sobre la naturalesa humana i ens endinsa en un món sòrdid del qual és difícil sortir sense sentir ràbia i compassió.

Terres mortes es presentarà al Cafè amb lletres del 20 d’octubre, a partir de les 19 h i a la Biblioteca Central, en una sessió moderada per Álvaro Colomer. No caldrà fer reserva prèvia encara que l'aforament serà limitat. La sessió s’enregistrarà i es penjarà a Internet en el canal municipal de YouTube.

Núria Bendicho Giró (Barcelona, 1995) es va graduar en Filosofia. En bona part autodidacta, s’ha passat la joventut viatjant i llegint en biblioteques. Terres mortes, la seva primera novel·la, ha estat finalista del XXII Premi Llibreter i del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any 2021; ha estat traduïda al castellà (Sajalín Editores) i anglès (3TimesRebel).

L’escuma, d’Helena Guilera

La segona novel·la d’aquest darrer trimestre del Cafè amb lletres serà L’escuma, la primera de la seva autora, l’editora Helena Guilera, una història coral sobre els cossos i l'amor i que reflexiona sobre les malalties mentals com la bipolaritat o l'alzheimer, des de l'experiència científica i més en concret amb conceptes com els forats negres. L’autora subratlla la similitud que hi ha entre un forat negre a l’univers o una depressió en una persona.

Aquesta presentació, el 17 de novembre, formarà part de la primera edició d’Empíric, Festival de Ciència i Literatura. L’autora, de fet, explica que hi ha una vessant de la ciencia, creativa i imaginativa, amb imatges poètiques que porten a sentir emocions, com a la literatura.

L’escuma és una història que bascula entre dos personatges troncals afectats per la bipolaritat i per la malaltia d'Alzheimer i que té com a protagonista un tercer personatge, Lucía, una professora de física, especialista en forats negres, que fa servir la ciència per explicar allò que li passa i mirar d'entendre la seva realitat.

L’escuma és una novel·la coral. El Juli sempre ha tocat el violoncel, però darrerament no és capaç de recordar les notes. Tampoc alguns fets importants del passat i encara menys el dia a dia. La Lucía és una astrofísica especialitzada en forats negres que es debat entre una pèrdua que li ha encallat la vida i la possibilitat d'un nou futur. I la Blanca i l'Esteve viuen, com poden, entre l'oblit i el record, l'esperança pels dies que vindran i el camí que queda per recórrer. I per sobre de tots ells, hi ha el Sergi, una persona bipolar que mor i arrossega altres personatges a un espai negre i profund.

Helena Guilera presentarà la seva primera novel·la en la sessió del Cafè amb lletres del 20 d’octubre amb Anna Ximenos com a moderadora.

Helena Guilera Recoder (Barcelona, 1993) va estudiar interpretació de piano al Conservatori del Liceu i teoria de la literatura a la Universitat de Barcelona. Ha treballat d'agent literària al Regne Unit i actualment fa d'editora. Ha publicat relats a les revistes Branca i Sol Ixent, i ha col·laborat a la revista Visat del PEN Català. L'escuma és la seva primera novel·la.

Morir-ne disset, de Sergi Belbel

Tancarà el Cafè amb Lletres 2022 un dels grans noms del teatre català que es descobreix a Morir-ne disset (Premi Sant Jordi 2021) com a novel·lista amb un relat audaç i carregat d’humor negre sobre un assassí en sèrie de la nostra comarca que, a més, vol posar la catalanitat davant del mirall.

Ernest Calvo, fill d’una família immigrant vinguda del sud d’Espanya, neix i creix en una ciutat industrial del Vallès Occidental, en la qual s’integra com el més català dels catalans. Mentre va relatant, amb nostàlgia i humor, la seva infantesa i la seva joventut —en què descobreix una cultura i una llengua que el fascinen i l’inquieten alhora—, es confessa autor d’una sèrie d’assassinats comesos entre el període que va del cop d’estat de febrer de 1981 fins als Jocs Olímpics de Barcelona del 92. En realitat, el personatge considera que no ha matat ningú sinó que els ha mort, disset persones que, a més, feien nosa en aquest món. A partir de la relació amb el seu millor amic, fill d’una família catalana de classe treballadora, humil i honesta, el protagonista s’enfronta a les contradiccions d’una societat en procés de canvi, que es busca a ella mateixa, com el mateix personatge, i que veu amenaçada la seva supervivència.

Belbel tancarà el cicle literari per aquest 2022 el 15 de desembre amb una presentació que moderarà Bernat Puigtobella.

Sergi Belbel (Terrassa, 1963) és escriptor, traductor i director teatral. Llicenciat en Filologia Romànica i Francesa a la UAB, va ser professor de Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona (1988-2006) i director artístic del Teatre Nacional de Catalunya (2006-2013). Entre les seves obres destaquen Minim.mal Show (amb Miquel Górriz, 1986), Elsa Scnheider (1989), Tàlem (1990), Carícies (1991), Després de la pluja (1993), Morir (1994), La sang (1998), El temps de Planck (2000), Forasters (2004), Mòbil (2005), A la Toscana (2007), Fora de joc (2010), Les roses de la vida (2017) i Si no t'hagués conegut (2018), estrenades a més de quaranta països. És el dramaturg català més internacional. Ha dirigit muntatges d’autors clàssics i contemporanis i ha escrit guions per al cinema i la televisió. Ha obtingut, entre d’altres, el Premi Ignasi Iglésias (1987), el Premi Nacional de Literatura Catalana (1993-95), el Premi Born (1995), el Premio Nacional de Literatura Dramática del Ministerio de Cultura (1996), el Premi Molière a la millor obra còmica per Après la pluie (1999), el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya (2000), el Premio Max a la projecció internacional (2002), el Premi Ciutat de Barcelona (2003) i diversos Premis Butaca.

...............................................................................................................................

Fotos: Nuria Bendicho (Foto Laura Rubio), Helena Guilera (TV3), Sergi Belbel (Omnium)