El Cafè amb Lletres ultima un segon semestre que podria ser presencial

L’anguila, de Paula Bonet, L’home que va viure dues vegades, de Gerard Quintana i Swing, allà on la vida venç, de Rafael Vallbona i Sola, de Carlota Gurt, es presentaran el darrer quadrimestre de l’any en el marc del programa Cafè amb lletres. Si la situació epidemiològica ho permet es tornarà a les sessions presencials. Totes es faran a les 19 hores.

La pintora Paula Bonet, una de les més reconegudes de les arts espanyoles actuals, obrirà el curs literari del Café amb lletres amb el seu debut a la novel·la L’anguila (Univers: 2021). Serà el 30 de setembre, inicialment de forma presencial a la Biblioteca Central, però si la normativa sanitària no ho permet es continuarà fent amb sessions telemàtiques.

Novel·la calidoscòpica, L'anguila endinsa el lector en aquells dies lluminosos en què Paula, encara nena, visitava el seu avi a la botiga familiar, plena de mobles que prefiguraven els camins foscos que els anys i la vida li tenien reservats. Els fantasmes que habitaven la botiga de l'avi passen a formar part d'una memòria llunyana i feliç que s'alça com un refugi contra un present marcat pel despertar del cos, de la consciència de ser carn, font de desig i sexe.

L'anguila, inspirada en la vida amorosa de l'autora i la dels seus avis, explica les agressions que reben moltes dones en el dia a dia, és una mirada descarnada al passat, al camí que configura el que som, una exploració de la memòria, del cos violentat, la carn i la sang d'una vida perduda.

L’autora subratlla que L'anguila surt de la pulsió d’escriure un text que sigui carn, una anguila que vols atrapar però no pots. La novel·la és un llibre que parla del cos de les dones com un camp de batalla que no són les seves, de la violència que pateix la dona, sempre invisibilitzada, des de la del lèxic que fins i tot es dona en nuclis familiars amorosos a la del maltracte o la violació, però que el sistema invisibilitza igualment.

Molts elements de la novel·la tenen un clar matís autobiogràfic: el nom de la protagonista, és pintora, la seva estada a Xile on Bonet va continuar la seva formació artística abans de completar-la a Nova York i Urbino, són clars exemples. La castellonenca destaca que la ficció és revelació i apunta que no agafarà el camí fácil de dir que tot és ficción a la novel·la. Al contrari, a L’ànguila la ficció i la realitat es fonen d’una manera que ni Bonet, com autora, és capaç de separar.

Paula Bonet (Vila-real, 1980), llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, va completar la seva formació a Santiago de Xile, Nova York i Urbino. El seu treball se centra en la pintura, el gravat i l'escriptura. Ha realitzat exposicions a Barcelona, Madrid, Porto, París, Londres, Brussel·les, Urbino, Berlín, Santiago de Xile, València, Miami i Ciutat de Mèxic. A l'octubre de 2018 va rebre la Medalla al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana.

Bonet és autora dels llibres Què fer quan a la pantalla apareix The End, 813, La Set i Rosegadors. Cos de embarassada sense embrió. L’anguila és la seva primera novel·la.

L’home que va viure dues vegades

Gerard Quintana prendrà el relleu al Cafè amb Lletres el 14 d’octubre per conversar sobre la seva segona novel·la, L’home que va viure dues vegades, premiada amb el Ramon Llull 2021 (Columna : 2021).

L’home que va viure dues vegades és una novel·la vital que ens parla de les segones oportunitats, de l’amor incondicional i dels somnis que ens sacsegen. Eivissa, 1999. La Maria i els seus fills, l’Àngel i l’Alba, de cinc i set anys, arriben a la platja després de saber que el vol del pare, el Salvador, ha estat cancel·lat i que torna amb el darrer avió de la nit. El que passarà en aquella petita cala ho canviarà tot per sempre.

La novel·la és la història del Salvador Martí, el fill que haurà de lluitar contra el destí quan rep una herència enverinada del seu pare; el noi que, avergonyit del món, trobarà ben aviat refugi a les pàgines dels llibres; el poeta que buscarà el seu reflex en les paraules de les dones i els homes que, abans que ell, van saber escriure amb bellesa i veritat el seu comiat.

Gerard Quintana destaca que a l’obra l’important és més com s’expliquen les coses que el que s’explica i apunta que la novel·la és “itinerant, podria ser un viatge, cap a dins i cap a fora”, on el mar és “un pas entre dos mons”.

Gerard Quintana (Girona, 1964). És conegut per ser el cantant de la banda gironina Sopa de Cabra des del 1986 i l’autor de cançons com Camins o El Far del Sud. Amb gairebé vint-i-cinc treballs discogràfics realitzats i més de dues-centes cançons i adaptacions, aquesta és la seva segona incursió en la ficció literària. Actualment exerceix de president a l’Acadèmia Catalana de la Música. Ha col·laborat en diversos mitjans, com ara Catalunya Ràdio, ComRàdio, Catalunya Cultura, RAC1, TV3, Canal 33, Ara, El Periódico de Catalunya o Avui (Rock & Clàssic). L’any 2019 va publicar, amb un gran èxit de crítica i públic, la novel·la Entre el cel i la terra .

Swing, allà on la vida venç

Rafael Vallbona conversarà sobre Swing, allà on la vida venç (Edicions 62 : 2021) el 18 de noviembre. Basada en la història real de l'orquestra Red Ribbon's, Swing, allà on la vida venç és una novel·la que ens marca el ritme de tota una època. Dels feliços anys vint als tràgics quaranta. Una novel·la sobre la construcció d'un món nou, just i segur, i la derrota d'aquest somni per les ideologies reaccionàries. La vida d’un amant del jazz que entre els casinos de Palafrugell, Harlem, el Paral·lel i la Itàlia feixista es veu abocat a una realitat cruel. Als anys vint del segle XX, Enric Torres, fill d’una família d’empresaris de Palafrugell, funda una jazz band que obté gran èxit a Catalunya. Quan la banda es dissol, l’Enric marxa a Nova York, on s’aferma en la idea que la música ajudarà a construir un món millor. De tornada a la Barcelona revolucionària dels anys de la Guerra Civil, però, l’Enric descobreix que tot allò que havia somiat s’ha ensorrat sense remei. Ni la llibertat, ni la igualtat ni la tolerància regnen a Europa i ja no queda ni rastre d’aquella il·lusió i esperança.

L’autor explica que Swing és una novel·la sobre els anhels d’esperança en un món millor d’una generació que va passar d’un mon vuitcentista a un món modern i que creia que tot el pitjor, la guerra mundial i la pandèmia de la grip espanyola, ja havia passat. Vallbona apunta que el jazz és la música de la llibertat, que agermana races, una modernitat que queda desfeta per l’ascens de les ideologies totalitàries, la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial.

Rafael Vallbona (Barcelona, 1960). Escriptor i periodista, és autor de més de seixanta llibres de tota mena, entre novel·les, no-ficció, poemaris i llibres de viatges, Entre els premis rebuts destaquen l’Amat Piniella i el Nèstor Luján de novel·la històrica, l’Ernest Udina de periodisme, el Columna jove i el Ramon Muntaner de novel·la juvenil, el Ferran Canyameres de novel·la negra, el Cadaqués a Rosa Leveroni o els Jocs Florals de Barcelona de poesia, entre d’altres. Col·laborador a premsa, ràdio i televisió, ha estat professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna. Amb la novel·la La casa de la frontera (2017), va guanyar el Premi BBVA Sant Joan.

Sola

Carlota Gurt serà l’última convidada del Cafè amb Lletres d’aquest 2021 amb la presentació de Sola (Proa : 2021), la seva primera novel·la, una intriga psicològica protagonitzada per una dona que s'enfronta al seu entorn.

La Mei, després de naufragar en la feina i immersa en l’apatia matrimonial, s’aboca a escriure instal·lada a la casa del bosc de la seva infantesa, on s’encararà rabiosament a la grisor del seu passat, a un present inoportú i a un futur a la deriva.

Sola és la crònica d’una rebel·lió, és la història de la seva solitud impenitent narrada en un compte enrere agònic de 185 dies. Però, què és la solitud? Una realitat objectiva o un estat d’ànim? Una benedicció o una condemna? Potser tot alhora. Però una cosa és segura: de la solitud no en sortim indemnes. Escrita en la característica prosa vivíssima i visual de l’autora, Sola és també el seu esperat debut en el gènere de la novel·la.

Carlota Gurt (Barcelona, 1976) és traductora. Entre 1998 i 2010 va treballar en el camp de les arts escèniques amb La Fura dels Baus i al Festival Temporada Alta. Va debutar com a escriptora amb el recull de contes Cavalcarem tota la nit (2020), que va guanyar el premi Mercè Rodoreda i està publicat també en castellà.