El Casal Popular La Flama acull la presentació del llibre Qui mana al món

El Casal Popular La Flama ha acollit la presentació del llibre Qui mana al món, escrit pel col·lectiu Els tres de Palafrugell, de tota la vida, per intentar donar resposta, o si més no, per fer-nos moltes preguntes, sobre una qüestió de plantejament simple i rerefons complex.

Els tres de Palafrugell són Raül García Duran, Xavier Gordo i Llorenç Marquès, i dos d’ells tenen un passat molt vinculat a Cerdanyola. L’economista Raül García Duran va ser professor a la UAB i veí de Cerdanyola durant molts anys, activista polític i cultural que va editar la publicació L’Escon News. I Xavier Gordo va ser director de l’Ateneu de Cultura.

Tal com explica García Duran, Qui mana al món va començar a germinar quan a la presentació de l’anterior llibre del col·lectiu, Puto país. España 1995 – 2020, algunes persones del públic assistent els hi va demanar aprofundir en properes obres en el paper de la dona i sobre el poder que exerceixen els grans monopolis internacionals. En aquell moment van decidir que el paper de les dones corresponia explicar-ho a les dones però que sí atrevien a mirar de respondre a una pregunta tan vella com la Humanitat. Qui mana el món?

El llibre s’estructura en sis capítols i una conclusió que deixen en boca de Michel Hardt i Toni Negri i el seu llibre Imperi. Xavier Gordo explica que Hardt i Negri representen el poder en una estructura piramidal, on dalt de tot hi ha els estats nació més poderosos, amb els Estats Units com potència hegemònica, amb un segon nivell on troben les nacions sobiranes i les grans companyies internacionals, i un tercer nivell amb diferents grups de poder i pressió. 

Per a Gordo la piràmide no és una estructura estable, està sotmesa a les tensions que provoca el capital, recordant que com a individus estem fora de la piràmide, però com a éssers socials en formem part i decidim el paper que hi juguem per aguditzar les contradiccions i construir un món millor.

Llorenç Marquès, tot i el seu escepticisme en la possibilitat d’un món millor, considera que tots col·laborem amb el sistema en la nostra vida quotidiana, i que per això mateix tot passa per una actitud individual i intransferible, de compromís amb un mateix.

La presentació del llibre es va convertir en una conversa amb el públic assistent, on malgrat mantenir algunes esperances en la possibilitat de canvi cap a un món millor, van quedar força paleses les negres inquietuds que ara mateix generen les amenaces de guerra total revifades a l’Est d’Europa, els negres presagis del canvi climàtic i les ombres que projecta l’ús i el desenvolupament de la Intel·ligència Artificial.