El cens de cobertes amb amiant detecta la seva presència a 281 teulades de Cerdanyola

El govern de la Generalitat ha presentat el mapa del cens de cobertes d’amiant de Catalunya que confirma la presència d’aquest material a 122.460 cobertes amb quasi 40 km2 de superfície. El govern afirma que vol un país lliure d’amiant abans del 2032.

La vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, i el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, han presentat el mapa del cens de cobertes d’amiant de Catalunya, eina  desenvolupada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), amb l’objectiu d’avançar en les actuacions del Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant 2023-2024. Des del govern destaquen que el 7 de maig està prevista l’aprovació del Projecte de llei d’erradicació de l’amiant de Catalunya.

Laura Vilagrà explica que dels 947 municipis que existeixen a Catalunya, en gairebé el 100%, uns 945 municipis, s’ha detectat algun tipus de presència d’amiant, ja sigui a les cobertes o en altres parts dels edificis. La vicepresidenta del govern indica que s’han detectat “122.460 cobertes amb fibrociment, que suposen una superfície total de gairebé 40 km2 i un pes d’unes 700.000 tones”

A Cerdanyola s’ha detectat amiant a 281 cobertes de fibrociment, sent Barcelona el municipi més afectat amb 2.042 cobertes; seguit de Terrassa, amb 1.164; i Sabadell, amb 1.522.

Si es posa el focus en la quantitat de tones, la ciutat de Barcelona ocupa el primer lloc, amb 17.716,01 tones, Terrassa amb 11.285,32 tones, Sabadell amb 10.934,55 tones, Lleida amb 9.317,93 tones i Manresa amb 7.763,54 tones. I si es pren de referència el nombre d’habitants per tones, el primer lloc l’ocupa Foradada amb 7.492 kg/per càpita, Oliola amb 5.618,8 kg/per càpita, Ivorra amb 4.653,5 kg/per càpita, Abella de la Conca amb 4.312,4 kg/per càpita i Sora amb 4.024,9 kg/per càpita.

Vilagrà manifesta que l’elaboració d’aquest cens és un pas endavant per assolir un dels reptes de país ja que la presència d’amiant té una “triple afectació a la vida de la ciutadania: afecta la salut pública, laboral i mediambiental”. La vicepresidenta de la Generalitat insisteix que cal passar de les paraules a l’acció amb l’objectiu d’assolir l’erradicació de l’amiant al 2032. Laura Vilagrà insisteix que “en un país modern, innovador i sostenible no té cabuda aquest tipus de material”.

El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, explica que el govern dona suport a particulars, empreses, associacions i ajuntaments per a la retirada de l’amiant amb una línia d’ajuts de 18 milions d’euros per la retirada d’aquest material a la que s’afegeix una línia específica de 32 milions més per actuacions que compatibilitzen aquesta retirada amb la generació d’energia renovable amb la instal·lació de plaques per produir  més electrificat i amb menys emissions.

Per la seva banda, el secretari del Govern, Xavier Bernadí, recorda que  la fabricació i comercialització d’amiant està prohibida des de 2002 però no hi ha una obligació de retirada, destacant la importància de la pròxima aprovació del projecte de llei d’erradicació de l’amian per "caminar progressivament" cap a aquesta eliminació.

Bernadí manifesta que cal prioritzar la de les cobertes en pitjor estat de conservació, les més degradades, i es farà una inspecció d’acord amb els municipis amb un suport econòmic sostingut per fer possible que institucions, empreses i ciutadania puguin retirar l’amiant.

L'Institut Catrogràfic de Catalunya ha elaborat el mapa

El departament de la Presidència va encarregar a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), l’any 2022, l’elaboració d’una cartografia on es delimitessin aquelles cobertes en alçada que poguessin contenir fibrociment. Paral·lelament, la petició també incloïa crear una aplicació informàtica que comptés amb aquesta primera capa d'informació, amb el propòsit de poder visualitzar-la i exportar els seus resultats.

Des del setembre de 2022 fins al desembre de 2023, l'ICGC ha obtingut les dades a partir de vols de cobertura amb sensors hiperespectrals, per posteriorment tractar-les per tal d’identificar la seva composició i georeferenciar-les. En altres paraules, mitjançant la teledetecció, s’ha elaborat una base de dades amb les geometries que delimiten les cobertes que poden contenir fibrociment a Catalunya. A banda, també s’han desenvolupat eines d’ús intern per al seguiment, gestió i coordinació del projecte tant pels tècnics implicats (eina GIS) com a nivell Directiu a través d’un visor que ofereix informació de detall a nivell de coberta.

Pel que fa a les característiques tècniques del visor, aquest permet activar la visualització tematitzada de les cobertes per unitat administrativa (municipis o seccions censals segons el nivell de zoom), consultar el número de cobertes amb fibrociments detectades i pel que fa ala visualització per unitat administrativa es pot desactivar o fer transparent per tal de veure directament les cobertes identificades.

En aquest sentit, gràcies a l’expertesa de l’ICGC en el tractament de geoinformació, l’eina interactiva permet veure l'estat actual a Catalunya i avançar en les actuacions del Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya per assolir l'objectiu d'eliminar l'amiant de tots els edificis públics el 2028 i del conjunt del territori el 2032, tal com marca la normativa europea.