El coneixement del català augmenta però un percentatge important de població no l’usa mai

Així es constata a‘#Català947. La llengua catalana als municipis de Catalunya’, un projecte de dades obertes que té com a objectiu reforçar la cooperació en matèria lingüística i posar a disposició de tots els municipis de Catalunya una nova eina per al foment del català.

La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha afirmat que amb el projecte #Català947 es posa a disposició de totes les institucions i de la resta de la ciutadania una eina de coneixement i presa de decisions en favor del català que han d’afavorir les polítiques de normalització lingüística segons les necessitats de cada municipi.

Dins d’aquest projecte hi ha un document que aborda la situació a Cerdanyola, amb dades demogràfiques, de coneixement i ús del català i en relació a les activitats i cursos del Consorci per la Normalització Lingüística. L’estudi indica que Cerdanyola el Vallès es caracteritza per tenir un percentatge de nascuts a l’estranger -13%- similar a la seva comarca i menor al global de Catalunya.

L’informe indica que la darrera onada de l’EULP (Enquesta d’usos lingüístics de la població) del 2018 indica que  Catalunya, 4.170.500 persones sabien escriure en català, 5.463.100 el sabien llegir, 5.187.100 el sabien parlar i 6.028.000 l'entenien.  Al Vallès Occidental, 490.200 persones sabien escriure en català, 648.900 el sabien llegir, 613.800 el sabien parlar i 725.800 l'entenien.

De Cerdanyola, les últimes dades són les de 2011, quan 30.904 persones sabien escriure en català, 43.985 el sabien llegir, 40.329 el sabien parlar i 53.585 l’entenien. En la dècada anterior, l’evolució d’aquestes estadístiques havia estat la següent:

• L’enten: del 91’5% al 95’9%
• El sap parlar: del 59’7% al 72’2%
• El sap llegir: del 59’7% al 78’7%
• El sap escriure: del 34’1% al 55’3%

No hi ha dades locals en relació a ‘ús del català al llarg d’un dia qualsevol, però si de la comarca: el 76 % de la població adulta del Vallès Occidental usa el català -un 33% poc, per això-, aquest percentatge és més baix al percentatge de població que el sap parlar, el 81%. L’informe destaca que un 24’1% no l’usa mai.

Centres de Normalització Lingüística 

La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, ha remarcat que el projecte #Català947 serà útil per als Centres de Normalització Lingüística del Consorci per a la Normalització Lingüística i per a tots els centres escolars perquè puguin elaborar els seus projectes lingüístics.

Pel que fa als cursos, activitats i programes del Consorci per a Normalització Lingüística, el total d’inscripcions a Cerdanyola els darrers 8 cursos ha estat de 4.428. Hi ha hagut una disminució en el nombre d’inscripcions a partir del curs 2011-2012 i s'ha iniciat una recuperació en els últims cursos. En aquest últim curs, a 2017-18 Cerdanyola, el total d’inscripcions va ser de 555, 249 inscrits a Inicials i B1, 215 a B2, B3 i Elemental i 91 a Intermedi i Suficiència. Durant aquest curs, el 72,2 % de les inscripcions corresponien a alumnat nascut a la resta del món- la gran majoria a l'Amèrica del sud i l'Amèrica Central-, el 15,6 % a alumnat nascut a la resta d’Espanya i el 12,2 % a alumnat nascut a Catalunya.

Un dels programes de més èxit és el de les parelles lingüístiques. Així, des del 2008, 993 persones inscrites al Voluntariat per la Llengua han dit que volien trobar-se a Cerdanyola del Vallès. D’aquestes, 294 són voluntàries i 699 aprenents. Durant aquest temps, s’han fet 1.306 parelles.

Pel que fa al Parla.cat, l’entorn d’aprenentatge de català en línia de la Generalitat, durant el 2019, 89 persones van fer un curs a Cerdanyola.

L’estudi també analitza l’adaptació del comerç local a la Llei de Política lingüística, destacant que els sectors on la retolació s’adequa més a la normativa són finances (100%), equipament llar (93,4%) i salut i estètica (90,4%).

El projecte, impulsat des de la Direcció General de Política Lingüística, vol elaborar i mantenir el mapa sociolingüístic de Catalunya i promoure l'anàlisi de la variable lingüística en els estudis socials d'altres àmbits. També s’adreça a la ciutadania que té interès per conèixer la situació lingüística d’una localitat concreta i a totes les institucions i entitats locals que treballen per la llengua i la cultura catalanes.