El confinament obliga a renunciar a la dimensió comunitària del Ramadà

Avui divendres 24 d’abril és l’inici del Ramadà, que durarà fins al 23 de maig. Enguany, aquesta celebració es veurà afectada per les mesures del decret d’estat alarma per fer front a la Covid19. Una situació excepcional que obliga a renunciar a la dimensió comunitària del Ramadà en el que no deixa de ser un acte de solidaritat amb tota la ciutadania.

El mes de Ramadà és considerat com un període sagrat pels musulmans, durant el qual realitzen un dejuni d’aliments i líquids i s’abstenen de fumar i mantenir relacions sexuals durant les jornades diürnes. Atès que la determinació de l'inici d’aquest mes s’ha de fer mitjançant l’observació del cicle lunar, cal establir un marge d’error d’un dia en aquestes previsions.

És tradicional que durant les nits, una vegada s’ha fet el primer menjar del dia, les mesquites s’omplin de fidels per tal de pregar i recitar plegats el text de l’Alcorà. Enguany, per causa de la pandèmia, les mesquites hauran de romandre tancades i les celebracions familiars s’hauran de fer en la intimitat sense reunir persones alienes a les que conviuen habitualment al mateix domicili.

La nit del 27 al 28 del mes de Ramadà se celebra la nit del destí o del poder (Laylat alQadr), que commemora l’inici de la revelació de l’Alcorà a Muhàmmad. Es calcula que serà la nit del 20 de maig. Els musulmans més pietosos acostumen a passar la nit pregant. Enguany aquesta celebració només es podrà realitzar dins del propi domicili.

El mes de ramadà finalitza amb l’anomenada festa petita o Aïdu l-fitr, que s’inicia amb una oració a primera hora del matí que obre la jornada festiva, on ja no es fa el dejuni. Enguany el final del Ramadà tampoc podrà tenir dimensió comunitària. Al final del Ramadà també s’acostuma a fer la contribució solidària que s’estableix per atendre els membres més necessitats de la comunitat (zakat). Aquesta contribució solidària, si suposa un contacte entre persones, caldrà ajornar-la fins que la vida social estigui més normalitzada.

Enguany, tampoc es podran organitzar iftars públics, els trencaments del dejuni diürn, on són invitades les institucions públiques i els representants de la societat civil.

Preguntes més freqüents davant la situació excepcional per la lluita contra la pandèmia

Poden estar obertes les mesquites? Tot i que les mesquites, i en general tots els centres de culte, no tenen l’obligació d’estar tancades, està prohibida la circulació de persones a peu o en vehicles, tret de casos excepcionals, entre els quals no es troba l’assistència a centres de culte.

Es poden fer activitats a les mesquites? Atesa la dificultat que pot tenir mantenir les estrictes mesures de seguretat dins de la mesquita, si hi ha activitat, i per tal de no posar en risc les persones, cal evitar el contacte entre elles i facilitar el compliment de l’ordre de confinament i no s’ha de fer cap activitat col·lectiva als centres de culte. Es pot atendre els fidels amb mitjans telefònics o telemàtics.

Es poden fer lliuraments d’aliments a famílies amb especials necessitats? Es poden fer extremant sempre les mesures de seguretat. El lliurament s’ha de fer mitjançant bosses o recipients tancats i repartits per persones que mantinguin de manera estricta les mesures de seguretat (guants, mascaretes i desinfecció sovintejada de les superfícies de preparació i lliurament). 

Es poden sol·licitar espais per a celebracions col·lectives? Ateses les dates del Ramadà i la situació excepcional que ha provocat la pandèmia, no s’ha de preveure cap habilitació d’espais per a celebracions col·lectives, ja que aquestes no es poden realitzar.

Es poden fer al·locucions o difondre missatges per megafonia de manera pública? Atès que no hi ha celebracions públiques ni espais delimitats per a poder celebrar-les, de manera general no es poden utilitzar mitjans de megafonia en espais públics.

Cada municipi determinarà el que cal fer en funció dels usos i costums i les circumstàncies específiques del lloc, garantint el respecte a les normes de confinament i la millor convivència entre la ciutadania.