El Consell Metropolità aprova l’augment de tarifes de l’aigua que suposarà un increment mitjà de 5 euros al rebut

El Consell Metropolità ha aprovat l’augment de les tarifes d’aigua potable dels 23 municipis on opera Aigües de Barcelona, entre les qual hi ha Cerdanyola. L’augment, d’uns cinc euros per unitat familiar de mitjana al rebut bimensual, suposa un increment, pel que fa a la nostra ciutat, d’un 15’3%, i està provocat per l’augment de costos a causa de la sequera, el preu de l’energia i la inflació.

L’increment en el rebut s’aplicarà a partir de març de 2024, un cop hagi passat el període d’exposició pública i presentació d’al·legacions que s’obre després de l’aprovació d’avui pel Consell Metropolità.

Els responsables de l’Àrea de Cicle de l’Aigua de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Martí Gullon, explica que aquesta mesura suposa “notar els efectes econòmics de la sequera” ja que la repercussió global és del 25’8%.

Gullon indica que això suposa un augment de 2’5 euros per família al mes, 5 euros per rebut, al temps que apunta també que es congela la taxa metropolitana de tractament de residus

Així, des de l’AMB expliquen que hi ha hagut un augment del 30% en les tarifes de subministrament d’Aigües Ter-Llobregat -en la distribució en alta, la necessitat de tractar aigües de pitjor qualitat, l’impacte de l’increment de cost per la dessalinització, l’energia s’ha encarit en un 112%, i l’augment de l’IPC.

Belen Garcia, vicepresidenta de Cicle de l’Aigua de l’AMB, destaca que aquesta tarifa ha de “garantir el subministrament d’un bé que és essencial i escàs alhora” i subratlla que l’AMB vol garantir l’accés de les famílies vulnerables amb una tarifació social que pot arribar a 100.000 famílies que no pagarien quota de servei ni els dos primers blocs de la tarifa. L’objectiu, afirma Garcia, és “no deixar ningú enrere”.

La vicepresidenta del Cicle de l’Aigua destaca que cal implantar mesures “per fer una gestió més eficient i evitar el malbaratament i l’ús abusiu” penalitzant els consums excessius d’aigua, tot admetent que haurien volgut trobar més mesures que garantissin aquesta penalització i obrint-se a propostes en aquest sentit. 

No tot el govern metropolità va votar el mateix.  Lluís Mijoler, d’ECP, va anunciar l’abstenció del seu grup. Mijoler ressalta que hi ha sequera i una situació d’emergència climàtica però també és cert que Catalunya “el país no s’ha preparat com calia per aquesta situació” criticant la falta d’inversions de la Generalitat, les empreses gestores, el “buidatge de pantans a benefici de les elèctriques” o projectes “negacionistes” com el de Hard Rock que constaten “que hi ha molta distància entre el discurs i la pràctica política”.

Mijoler indica que “no hi ha cap dubte que cal pujar les tarifes”, però considera que l’augment hauria de ser menor i no lineal ja que “caldria que pagués més qui més consumeix”.

Des del PP, admeten que és un punt complex i que s’entén el context econòmic i de sequera, “però també el context social”. El grup popular es va abstenir “per responsabilitat”, però també reclamant que les inversions pendents en molts municipis tinguin una empenta amb un compromís ferm d’execució.

El punt es va aprovar amb el suport de tres grups de govern, PSC, Junts i ERC, l’abstenció d’ECP -també part del govern-, del PP i de Compromís- Acord per Torrelles i el vot en contra de Vivim Montcada i Reixac, Junts per Tiana i Vox.

Els 23 municipis de l'àrea metropolitana on els veïns es veuran afectats per l'augment de tarifes són Cerdanyola, Barcelona, Badalona, Begues, Castelldefels, Cornellà, Esplugues, Gavà, l'Hospitalet, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, el Papiol, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent, Sant Feliu, Sant Just, Sant Joan Despí, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Torrelles i Viladecans. En total, hi ha 1,4 milions d'abonats, entre llars i empreses.