El cronista de la ciutat Albert Lázaro va cedir el seu fons documental a Cerdanyola

Albert Lázaro, activista cultural, social, polític i ecologista de Cerdanyola, va llegar el seu fons documental a la ciutat perquè pogués ser utilitzat per tota aquella persona que volgués tenir-ne accés. Miquel Sánchez i Juan Antonio Hidalgo, en la seva condició de marmessors testamentaris, reclamen a l’Ajuntament que posi les condicions per aconseguir-ho.

L’historiador Miquel Sánchez, marmessor testamentari d’Albert Lázaro, i el periodista Juan Antonio Hidalgo, com a substitut en aquesta tasca, volen posar de relleu “el darrer gest de generositat de l'Albert cap al poble que tant estimava i pel qual tant, tant va treballar durant tota la seva vida”.  Sánchez i Hidalgo ressalten que, prop d’un any després de la mort de Lázaro, el passat 3 d’abril, esperen rebre “notícies dels responsables municipals, que la situació es pugui desbloquejar i que, aviat comencin les tasques de catalogació del llegat Lázaro i que aquest passi a estar a disposició del poble”.

En un comunicat que han fet públic els marmessors, expliquen que Lázaro va cedir en el seu testament el seu fons documental al Museu de Cerdanyola, en un moment en què “al poble només hi havia un museu, el d'història de Ca N'Ortadó, que fa ja anys que és fora de servei, i que ha estat substituït” pel Museu d’Art (MAC) i el Museu-Poblat Ibèric de ca n’Oliver. L’escrit apunta que això fa que “l'escenari actual feia impossible aplicar, de forma automàtica, el que deia el document” testamentari de Lázaro i que Miquel Sánchez havia de supervisar preservant “que els documents eren rebuts en les condicions correctes” i , si es considerava que no era així, decidir “on aquests documents havien de ser dipositats per assegurar la seva preservació”.

En aquest sentit, Sánchez va fer un escrit, a finals de l’any passat, en què considerava que  “segons els seus criteris professionals, el millor lloc per assegurar la preservació dels documents era el MAC”. El marmessor indica que els responsables municipals van suggerir aleshores “com a millor ubicació l'Arxiu Municipal” i Sánchez manifesta que es va mostrar disposat a estudiar aquesta opció, “sempre que l'Arxiu es dotés dels mitjans necessaris com per a començar a exercir funcions d'Arxiu Històric”.

Sánchez i Hidalgo consideren que això fa que el tema estigui ara “sobre la taula dels responsables municipals i esperen que la situació es pugui desbloquejar i es catalogui el llegat documental d’Albert Lázaro per posar-lo  “a disposició del poble”.

Llarga trajectòria al món cultural, històric, polític o medi ambiental

Lázaro va ser un actiu constant del teixit associatiu des de fa moltes dècades, destacant com a defensor dels drets i llibertats democràtiques als últims temps del franquisme, cronista històric de la ciutat o activista per la protecció del medi ambient a Cerdanyola. L’escrit de Sánchez i Hidalgo recorda la trajectòria d’Albert Lázaro com un gran activista polític i cultural a Cerdanyola ja des del franquisme, sent “pioner de l'ecologia a la ciutat” o fundador de diverses formacions polítiques a Cerdanyola, que, afegeixen, van ser “sempre d'esquerres i catalanistes” i de les quals marxava quan “s'apartaven de les seves línies fundacionals” per contribuir a la creació d’una altra formació. En aquest activisme ecologista i polític, Sánchez i Hidalgo recorden que “en els últims anys de la seva vida, Lázaro es va comprometre "profundament amb les plataformes antiabocadors” de la ciutat.

L’escrit recorda que Lázaro va ser un dels cronistes de Cerdanyola més destacats, sent en aquest àmbit “deixeble directe de Jaume Mimó, alcalde de la República i primer cronista del poble” i dedicant “dècades de la seva vida a recollir material històric de Cerdanyola”, un material que és el que conforma aquest fons documental cedit a la ciutat.

Un altre dels aspectes de la trajectòria de Lázaro ressaltats per Sánchez i Hidalgo és la seva participació en les comissions de "notables que, durant les alcaldies de Celestino Sánchez als anys 80, van crear, entre d'altres, el nou escut i bandera de Cerdanyola i el projecte de Museu de Cerdanyola”, entre d'altres. A la comissió, Lázaro va coincidir, entre d'altres, amb el propi Miquel Sánchez, Isidre Grau, Jaume Mimó i Sarrablo (fill del seu mestre Jaume Mimó i Llobet), Jesús Bolinaga i Josep Maria Cortada ("Xaneta"), entre d'altres. Les comissions eren presidides pel primer tinent d'alcalde Enric Senabre.

L’escrit també recorda l’homenatge ciutadà realitzat a l’Ateneu pocs mesos abans de la mort de Lázaro on, afegeixen, van participar “fins i tot diverses personalitats públiques amb les quals havia mantingut forts enfrontaments els anys anteriors.”