El cuaderno rojo de Annie, quan Cerdanyola va ser un refugi entre la tràgica Desbandá i l’exili a França

Annie Gónzalez de Haro presentarà el llibre "Hija del exilio. El cuaderno rojo de Annie" el 25 de setembre a la Biblioteca Central. El llibre explica l’experiència de la seva família fugint d’un dels episodis més tràgics de la Guerra Civil, la Desbandá de Málaga, fins a l’exili a França passant dos anys a Cerdanyola, entre 1937 i 1939.

El 8 de febrer de 1937 les tropes franquistes van entrar a Málaga i la població que fugia per la carretera direcció a Almeria va ser atacada per terra, mar i aire. Aquesta massacre, un dels episodis més tràgics de la Guerra Civil, és conegut popularment com la 'Desbandá' o la ‘Retirada’,  i es calcula que va provocar la mort d’entre 3.000 i 5.000 persones.

Entre les milers de persones que abarrotaven la carretera buscant refugi hi havia la família González de Haro era una més de les que fugien per aquella terrible carretera sense saber que començaven un llarg d’exili a França. Abans de creuar els Pirineus, però, van estar refugiats durant dos anys a Cerdanyola.

Annie Gónzalez de Haro, l’autora de Hija del exilio. El cuaderno rojo de Annie, ja va néixer a França. Al mes de gener de 1939, el seu pare, soldat de la 26 Divisió sota les ordres del anarquista Ricardo Sanz -l'originalment Columna Durruti-, era internat en el camp de Vernet i un mes després la seva mare i les seves germanes van creuar la frontera per Le Perthus, després d'un nou èxode a peu per les carreteres, recalant en el poble occità de Cazères, on es reagruparia la família al 1940 i Annie naixeria un any més tard.

L'exposició La desbandá. Febrer de 1937, l'èxode de Málaga sota les bombes franquistes, que es pot veure aquests dies a Rubí organitzada per Donar veu a la memòria i Stop Mare Mortum, recull precisament un breu testimoni d'Annie González de Haro explicant aquest doble èxode: 

El testimoni de la seva família, especialment de la seva germana Margarita, i la recerca documental són els pilars de la reconstrucció d’aquest exili a El cuaderno rojo de Annie, llibre que es presentarà a la Biblioteca Central el 25 de setembre a les 18.30 hores.

Cerdanyola, lloc de refugi

A la petita exposició Cerdanyola, un lloc de refugi que es mostra al Museu d’Història de ca n’Oliver s’explica com les instal·lacions de la Cooperativa de Flor de Maig, a Collserola van ser habilitades per hostatjar famílies refugiades procedents de diversos punts d’Espanya -especialment del Nord i Andalusia, sobretot arran d’aquesta  tragèdia coneguda com la Retirada o la Desbandá. També es van desenvolupar iniciatives destinades als infants: l’aula escolar provisional instal·lada al Club Bellaterra va acollir infants locals, però també criatures procedents del nord de la Península i de la ciutat de Barcelona per tal de protegir-los dels bombardejos.

El director del Museu d’Història, Joan Francès, ho explicava en la presentació de la mostra, destacant que, a mesura que passaven els mesos, es va produir una afluència de refugiats del sud de Catalunya, que fugien d’un front de guerra cada cop més proper. Molts es van allotjar en cases del poble, sovint acollits per parents o amics. També algunes famílies de Barcelona van venir a Cerdanyola quan la ciutat va començar a ser atacada sistemàticament per l’aviació franquista.

Aquesta mostra forma part d’una exposició compartida, organitzada per l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona juntament amb el Museu d’Història de Cerdanyola-Ca n’Oliver, que s’emmarca en el projecte Memòria en Xarxa de la Diputació, dedicat als museus locals com a dipositaris del patrimoni memorial i que fins a la data ha presentat tres exposicions: amb motiu del 80è aniversari de la fi de la Guerra Civil (2019), dels 90 anys de la proclamació de la Segona República (2021) i a la reforma de l'ensenyament promoguda per la Segona República (2023).

L’exposició s’estructura en tres àmbits: la creació de xarxes assistencials per acollir persones ferides i refugiades, la transformació de fàbriques per produir material bèl·lic i les col·lectivitzacions de la producció agrària.