El 'déjà vu' del debat sobre l'EMD de Bellaterra
27 de setembre de 2013 a les 14:09L'Ajuntament de Cerdanyola ratificava ahir en Ple Municipal l'aposta per la redacció immediata del conveni de regulació de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, per portar al Tribunal Constitucional la reclamació dels impostos impagats de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la renúncia al càrrec de regidor de Carles Escolà, portaveu de CompromísxC.
El desencontre entre Ajuntament de Cerdanyola i EMD de Bellaterra va tornar a protagonitzar bona part del Ple amb la ratificació de la personació de l'Ajuntament en diversos conctenciosos-administratius oberts sobre la denegació de la prestació de recollida d'escombraries i recaptació de taxa de residus per part de l'organisme bellaterrenc, i per l'EMD i la Fundació Collserola contra la modificació del Pla General Metropolità en l'àmbit de l'escola Ramon Fuster i el discontinu del parc de la Bonaigua-can Domènec.
Tots els grups van destacar la necessitat del conveni que reguli definitivament la relació entre Ajuntament i EMD i sobre el que s'han iniciat converses amb la mediació de la Generalitat.
El Consistori també va desestimar la petició de nul.litat de l'actualització i regulació de les bases reguladores de la prestació de serveis, funcionament i finançament de l'EMD. El president de l'ens, Ramon Andreu, indica que aquesta modificació no s'ajusta a dret perquè és una decisió unilateral de l'Ajuntament quan havia d'haver un acord amb l'organisme bellaterrenc. Andreu assegura que així ho confirma un informe de la Generalitat.
La portaveu d'ERC, Helena Solà, manifestava que l'informe diu que la modificació pot ser nul.la, no que ho sigui, i el portaveu del PP, Manuel Buenaño, considerava que no té sentit demanar la nul.litat d'un acord amb aprovació inicial perquè es poden presentar al.legacions i perquè encara no té cap conseqüència jurídica ni es pot aplicar.
Des de CiU, Alfons Escoda reclamava que es retirés el punt per mostrar predisposició al diàleg i assegurava que l'Ajuntament no té dret a modificar unilateralment les bases reguladores.
El regidor encarregat de les relacions amb l'EMD, Víctor Francos, destacava que a finals de juliol es va arribar al compromís que l'EMD presentaria un esborrany amb les seves propostes per al conveni i que dos mesos després encara no les ha presentat. Per a Francos, la sospita és que l'EMD no vol el conveni ni la modificació de les bases reguladores perquè les actuals són interpretables.
Andreu es preguntava si la modificació era de les bases reguladores és una coacció per fer el conveni i oferia retirar els contenciosos si el govern de l'Ajuntament retirava el punt. Francos responia, en relació a la coacció, que va ser l'EMD qui va començar a interposar recursos als jutjats.
Tots els grups, tret de CiU i la regidora no adscrita, van votar a favor de mantenir l'actualització de les bases reguladores de funcionament de l'EMD.
Altres qüestions judicials fan referència a la UAB i l'històric deute de 16 milions d'euros des de 1994 que l'Ajuntament reclama en concepte d'IBI i que el ministeri d'Hisenda considera que la universitat no ha d'abonar per ser un equipament docent. L'Ajuntament, que ara ja ingressa impostos per activitats no educatives, va demanar aleshores una compensació al ministeri que el Tribal Suprem ha desestimat. Ahir, el Consistori aprovava presentar recurs d'emparament contra aquesta sentència davant el Tribunal Constitucional.
Montserrat Montiel, regidora de relacions amb les Universitats, destacava que en breu es presentarà un nou acord amb la UAB que desencalla algunes qüestions com l'ús de la deixalleria o el cobrament de la recollida de residus al campus.
Per la seva banda, tant Compromís com ERC reclamaven que no es concedeixi més bonificacions fiscals a la universitat.
En altres temes, el Ple va aprovar definitivament l'Ordenança Municipal d'estalvi d'aigua, les festes locals de 2014 –5 de maig, el Roser, i 11 de novembre, Sant Martí-, un acord amb els representants de la plantilla de millora de les condicions de baixes laborals i fons social i les mocions presentades d'adhesió al Pacte Nacional del Dret a Decidir -amb l'oposició de PSC i PP, i de suport al poble tibetà.
Renúncia de Carles Escolà
Un altre punt va ser la renúncia del fins ahir portaveu de CompromisxC, Carles Escolà, al carrec de regidor en compliment del codi ètic de la seva formació i que ja havia realitzat al març la regidora Maribel Rodríguez. El substitut d'Escolà serà Pol Ribas que prendrà possessió del càrrec al Ple d'octubre.
Carles Escolà remarcava el seu convenciment que cal transformar la societat amb noves formes de fer política fonamentades en la participació vinculant de la ciutadania i en la transparència i que cal lluitar contra el desmantellament sistemàtic del sector públic i dels drets socials aconseguits les últimes dècades, un desmantellament que considera que a Cerdanyola té la complicitat de formacions d'esquerra. Escolà assegurava en la seva darrera intervenció al Ple que Compromís per Cerdanyola és una eina al servei de les lluites populars i que arribarà al govern per obeir al poble i desobeir les injustícies.
Regidors de tots els grups, excepte el PP, van destacar la bona feina realitzada per Escolà al Consistori i es mostraven convençuts que tornarà a ser regidor de l'Ajuntament de Cerdanyola.
Pel que fa al Plenillo ciutadà, Albert Lázaro va reclamar la recuperació de diversos camins històrics del municipi; Francisco Paz, l'arranjament de diversdos desperfectes a la via pública; i Ana Barbero, una infermera jubilada del CAP Canaletes, va intervenir per reclamar el suport municipal a les mobilitzacions contra les retallades sanitàries.
Barbero insistia que als ambulatoris locals hi ha 16 treballadors menys que a principi d'any entre personal sanitari i administratiu i manifestava que això suposa una important pèrdua de qualitat i menys serveis. Barbero esmentava la reducció de programes de prevenció, la falta de professionals de referència, l'anul.lació de consultes programades o l'existència de llistes d'espera d'especialistes entre les més altes de Catalunya.
La regidora de Salut Pública, Maria Reina, compartia la preocupació de Barbero i assegurava que s'estan fent gestions amb la Generalitat per revertir aquestes retallades, mentre un altre veí, Ignacio Barquín, recordava que hi ha altres aspectes, com la reducció de llits a l'hospital del Parc Taulí, o l'augment d'usuaris d'urgències al CAP II que també empitjoren el servei.
