El director del MAC, Txema Romero, porta l’arquitecte Balcells a La Garriga

Romero ha participat en una taula rodona que situa Eduard Maria Balcells, l'arquitecte de la rectoria de Sant Martí, la reforma de Can Domènech o l'edifici de l'Ajuntament entre molts altres, en el seu context dins el darrer modernisme.

L’Ajuntament de La Garriga ha celebrat El llegat Raspall, unes jornades dedicades a l’obra Manuel Raspall, arquitecte de darrera generació modernista. L’acte inicial, el passat divendres 27 de maig va consistir en una taula rodona sobre quatre arquitectes modernistes de segona generació: Raspall, Lluís Muncunill, Eduard Maria Balcells i Cèsar Martinell.

Conduïda per Carme Clusellas, directora del Museu d’Art de Girona, comptava amb la participació de Lluís Cuspinera, Mireia Freixa, Raquel Lacuesta i Txema Romero, director del Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) que va conduir la part dedicada a Eduard Maria Balcells, el principal arquitecte modernista de Cerdanyola i autor, entre d’altres, de la Casa Consistorial, la rectoria o la reforma de Can Domènech, amb els seus magnífics vitralls. A més, Balcells també està d’actualitat per l’adquisició de la Casa Tosquella per part de l’Ajuntament de Barcelona.

Els organitzadors de les jornades destaquen que “més enllà de la capital i dels grans noms, hi ha tot un seguit d’arquitectes responsables d’una obra excepcional i que van contribuir decisivament a la transformació dels paisatges i dels imaginaris de pobles i ciutats catalanes”. A més, remarquen, aquests arquitectes ho “van fer en un moment clau, quan la societat i l’economia rurals fruit de segles de lenta evolució havien entrat en crisi, davant l’embranzida urbana i industrial”.

Romero i Balcells

Txema Romero és un dels principals especialistes en l’obra de Balcells, a qui va dedicar la seva tesi doctoral amb el títol Eduard Maria Balcells i Buïgas. Un arquitecte de darrera generació modernista al Vallès Occidental. Balcells va obtenir el títol el 1905, el mateix any que guanyava la plaça d’arquitecte municipal a Cerdanyola. Va centrar la seva producció a la ciutat de Barcelona i al Vallès, principalment a Cerdanyola i Sabadell. Balcells és testimoni dels diferents corrents arquitectònics de començaments de segle XX que es van anar imposant a Catalunya.

La seva producció es pot dividir en cinc períodes marcats per opcions estilístiques ben diferenciades: la primera etapa modernista (1905-1910), de la desclosa centreuropea a la irrupció del noucentisme (1910-1919), noucentisme regionalisme i modernitat (1920-1936) i monumentalisme i academiscisme eclèctic de postguerra (1939-1959).

Segons destaca Romero, el més personal de la seva trajectòria coincideix amb el període modernista on s’integra dins la darrera generació d’aquest moviment. Els primers anys es caracteritzen per una gran originalitat, la profusió de recursos decoratius i un cert orientalisme. Balcells assimilarà el llenguatge dels arquitectes catalans que el precediren, tot incorporant trets molt personals que caracteritzaran la seva producció més destacada.

Entre els seus projectes destaquen: la casa construïda pel pianista Enrique Calado a Sant Cugat (1905); la casa Tosquella al carrer Ballester al barri de Sant Gervasi de Barcelona (1906); la casa Lluch a Sant Cugat (1906); o la casa Mestres a Cerdanyola (1906). Cal dir que en Eduard Maria Balcells va estar influenciat pels diversos moviments arquitectònics de l’època: modernisme, noucentisme o brutalisme, la qual cosa queda reflectida a les seves construccions.

A la nostra ciutat, entre les obres de Balcells, destaca la rectoria de Sant Martí (1908), la Casa Mongay del carrer de Sant Ramon (1912), les Escoles Municipals del carrer Escoles (1912), la Casa Consistorial (1920) o la Casa Mañà, del carrer Torras i Bages (1920). Pel que fa als vitralls de Les Dames de Cerdanyola, tot i que la seva autoria pertany a Ludwig Dietrich, es pensa que la concepció original del conjunt podria correspondre a Balcells dins la reforma de l'edifici.