El director del Museu d'Història, Joan Francès, serà el nou responsable del Museu de Badalona

Joan Francès deixarà el Museu d’Història de Cerdanyola per dirigir el Museu de Badalona al mes de febrer. Francès ha estat figura imprescindible en la recuperació de patrimoni històric a la vila des dels anys 80, des de les excavacions al poblat ibèric i la creació del Museu de ca n’Oliver a les iniciatives de memòria democràtica, passant pel descobriment del jaciment del calcolític del carrer de París, les fosses de Els Mallols, les sitges de la UAB, l’exposició Segueix el fil de la història al Museu de ca n’Ortadó o el projecte de renovar la museografia de Can Coll amb material de la vida pagesa de Cerdanyola, entre molts altres.

Joan Francès és llicenciat amb grau en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia i màster en gestió del Patrimoni Històric i Arqueològic. Des de 1988 treballa a l’Ajuntament de Cerdanyola on ha estat arqueòleg, conservador i, actualment, director del Museu d’Història de la ciutat/Museu i Poblat Ibèric de ca n’Oliver, jaciment que excava des de 1987.

Després de més de 20 anys de recerca arqueològica, de la museïtzació i adequació de les restes i de la reproducció de tres edificis ibèrics, actualment es poden visitar més de 6.000 m² del jaciment -declarat al 2015 Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)- i comprendre’n les característiques i l’evolució d’ un assentament ibèric aristocràtic que va estar habitat entre el 525 i el 50 aC, clau per comprendre l’organització del territori laietà durant l’època ibèrica. El Museu de ca n’Oliver es va inaugurar al 2010 i compta amb una exposició permanent, Cerdanyola, terra d’Ibers; espai per exposicions temporals, en aquests moments un espai de memòria democràtic, Cerdanyola, un lloc de refugi, i una mostra de caràcter etnogràfic, Al Vallès som gent de vinya! El museu compta, a més, amb magatzems, biblioteca i diferents espais de treball.

A finals dels anys 80 Francès apareix com a un dels impulsors d’una entitat que continua treballant actualment per la recuperació del patrimoni històric de la ciutat, el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC) - al costat de figures claus en la preservació del patrimoni de la ciutat com Marta Argelaguès, que continua el seu treball al  Museu d’Història de Cerdanyola, o Orlando Barrial, que posteriorment passaria a treballar al Museu d’Art de Cerdanyola-, que actualment presideix Mariona Alegret.

Molt més que ca n'Oliver

Francès ha dirigit altres campanyes d’excavació a Cerdanyola com les del jaciment ibèric de can Xercavins  (V-III aC); les sitges de la UAB (que en una de les seves etapes es remunten al Bronze antic, aproximadament 1800aC); o Els Mallols, terrenys propers a la masia de Can Planes, on es va excavar entre 1995-96 un jaciment d’entre el neolític i l’antiguitat tardana i on es va descobrir com a  fossa més antiga, una sitja del neolític antic postcardial (4.000-3500 aC.) que contenia l’esquelet d’un individu masculí que els mitjans de comunicació van batejar en el seu moment amb el nom de l’avi de Cerdanyola.

L’historiador ha dirigit altres excavacions fora de la ciutat com les de Can Roqueta, a Sabadell,  o la de Punta Farisa, a Aragó.

Una altra de les fites de Francès ha estat l’estudi del jaciment del calcolític descobert al carrer de París, recerca que ha participat en estudis internacionals sobre la cultura campaniforme europea.

La història de la Cerdanyola de l’època medieval ha estat també objecte destacat d’impuls des del Museu d’Història amb fites claus com les recuperacions de l’església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de Les Feixes (segle XII) i l’ermita de Santa Maria, d'estil barroc (segle XV), l'impuls del Camí de Justícis o les visites al castell de Sant Marçal, documentat des del segle XI. 

Amb la seva direcció, el model del Museu d’Història ha apostat per un model obert format per alguns elements patrimonials singulars de Cerdanyola -com les església de Sant Iscle, Santa Maria, la vella i la nova de Sant Martí,la Casa Consistorial o la masia de Can Coll-.  Fins al 2010, la torre de Ca n'Ortadó va ser la seu principal amb l’exposició permanent  "Viure a Cerdanyola. Segueix el fil de la seva història" a través de la qual es van anar museïtzant els diferents espais històrics repartits pel territori.

Memòria democràtica i pagesa

Com a director del Museu d’Història de Cerdanyola, Francès ha apostat també per la recuperació de la memòria democràtica, amb el reconeixement a la figura oblidada dels cerdanyolencs deportats als camps d’extermini nazi (Amadeu Comas i Comas, Juan Gómez Asensio, Miguel García Ramos i Lluís Castells Roma), l'impuls d'un arxiu de testimonis orals de la ciutadania o amb la memòria de les fosses comunes que havien funcionat durant la Guerra Civil al cementiri de Cerdanyola i que entraran en una nova etapa aquest 14 de desembre amb la seva senyalització dins del projecte de museïtzació de l'església vella de Sant Martí i el cementiri. 

Al llarg d’aquests anys, i en bona part gràcies a donacions de famílies de Cerdanyola, el museu ha apostat també per ampliar les col·leccions de material etnogràfic, recuperant així la memòria de la vida pagesa. En aquest sentit, un dels projectes anunciats, en col·laboració amb el Parc de Collserola, és la voluntat de divulgar el patrimoni rural i de la història de Cerdanyola a l’espai museístic de la masia de Can Coll.

Museu de Badalona

A partir de l’1 de febrer, Francès passarà a dirigir el Museu de Badalona, que conserva i estudia el patrimoni històric i la història de Badalona des dels seus orígens fins als nostres dies. Fundat l’any 1955, a més de l’arxiu històric i l’hemeroteca local, s’hi poden visitar les restes de l’antiga ciutat romana de Baetulo- com les Termes i el Decumanus, amb una part de les edificacions i els carrers de la zona propera al fòrum i on hi ha exposades peces de gran valor històric i artístic com el Vas de les Naus, procedent del poblat ibèric del Turó d’en Boscà, la Venus de Badalona, la Tabula hospitalis o les pollegueres de bronze de la porta de la muralla que envoltava la ciutat. Bateulo va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya l’any 1995.

Es dona la circumstància que el mateix 1 de febrer l'actual director del Museu d'Art de Cerdanyola, Txema Romero, assumirà la direcció d'un altre museu, en aquest cas el de Sitges.