El dirigent del Sinn Féin, Joe Reylli,parla sobre processos de pau a Ca n'Ortadó
19 de maig de 2006 a les 0:00Joe Reilly, destacat membre del Sinn Féin, va parlar ahir al vespre, als jardins de ca n’Ortadó, sobre el procés de pau a Irlanda del Nord, del que és espectador de primera fila en la seva tasca com a negociador. Un procés, no exempt de dificultats, que passa per la posada en marxa d’institucions polítiques pròpies dels comtats irlandesos sota jurisdicció britànica i moltes altres mesures de tota mena. Tot i la frontal oposició dels radicals protestants, les properes setmanes seran decisives, amb la convocatòria de l’assemblea de l’Ulster.
Reilly va repassar la història del conflicte d’Irlanda del Nord i l’assoliment dels acords de pau. Un dels factors més importants en tot el procés fou, en paraules de Reilly, “la decisió del Sinn Féin de cercar la pau, en un diàleg en el que hi participessin totes les parts. L’abandonament de les armes per part de l’IRA, l’any passat, fou una de les fites més destacades d’aquest procés”.
Una altra de les fites assolides pel procés de pau és que el futur dels comtats irlandesos sota jurisdicció britànica es decidirà a l’illa, sense intervenció de Londres. Segons Really, “el procés avança malgrat que en algunes ciutats és difícil i perillós manifestar la condició de nacionalista irlandès. Però tot i les dificultats, crec que el procés de pau és indeturable”.
Sobre el procés de pau al País Basc, Reilly assegurava que “Gerry Adams ha adreçat cartes a Zapatero perquè treballi en la solució del conflicte basc. Un pas molt important, malgrat les diferències entre els conflictes basc i irlandès, és l’apropament de presos”.
La xerrada de Reilly donà pas a una tertúlia amb el públic assistent. El dirigent del Sinn Féin explicà la importància del treball entre comunitats d’un bàndol i de l’altre per fer créixer la mútua confiança. En aquest sentit va desmentir un dels tòpics del conflicte de l’Ulster, segons el qual es tracta d’un conflicte religiós. Reilly va explicar que es tracta, bàsicament, d’un problema de colonialisme britànic.