El jaciment del calcolític del carrer París desvetlla les característiques del seus pobladors

L’anàlisi de les mostres de les restes humanes del jaciment de la cultura campaniforme del carrer París ha permès determinar el sexe, l’ADN mitocondrial, el cromosoma Y (en els individus masculins), les relacions de parentiu, els trets físics externs i les afinitats poblacionals amb altres grups contemporanis.

El jaciment de la cultura campaniforme del carrer París s’inscriu en un projecte més ampli que ha de permetre reconstruir aquesta cultura. Es tracta d’un projecte internacional en el què hi participen institucions com el Broad Institute d’Harvard, el Max Plank Institute for the Science of Human History o l’Institute of Evolutionary Biology (CSIC-UPF). El principal objectiu del projecte és esbrinar si aquesta cultura es correspon a un moviment de persones o d’idees, és a dir si els diversos elements culturals que identifiquem com a campaniformes es van difondre a través de xarxes comercials o d’altra mena o van ser directament aportades per grups de gent en moviment amb una genètica específica diferenciable de les poblacions autòctones. Per determinar-ho es comparen les mostres trobades en diferents jaciments de cultura campaniforme i també es comparen amb les mostres de poblacions neolítiques anteriors en cada una de les zones geogràfiques considerades. Actualment es disposa d’informació genòmica de 67 individus de la cultura campaniforme, que inclouen mostres de Portugal, Anglaterra, França, Itàlia, Alemanya, Txèquia, Hongria i Espanya, entre les quals es troba les de l’hipogeu del carrer de París.

L’estudi genètic de les restes humanes analitzades del jaciment cerdanyolenc ha donat resultats positius en 11 mostres i se n’ha pogut determinar el sexe, l’AND mitocondrial, el cromosoma Y (en els individus masculins), les relacions de parentiu, els trets físics externs i les afinitats poblacionals amb altres grups contemporanis. Dues de les mostres corresponen a parents de primer grau de sexe femení (dues germanes, mare i filla...). A més s’ha pogut saber, per exemple, que una de les dones no tolerava la lactosa i que una altra tenia els ulls marrons.

La cultura Campaniforme

La seva cronologia i interpretació són avui objecte de discussió. Els testimonis més antics es localitzen a Portugal a cavall del calcolític i l’edat del bronze entre el 2500 i el 1800 aC. Arribarà a estendre’s per gran part del continent europeu (França, Alemanya, Itàlia, Hongria, Txèquia...). Característic d’aquesta cultura és el vas campaniforme, fet de ceràmica, amb una forma que recorda la d’una campana invertida i decorat amb detalls geomètrics gravats. Aquests vasos han aparegut majoritàriament en contextos funeraris i també se’ls ha trobat en àmbits domèstics. En general la seva aparició es relaciona amb la difusió de la metal·lúrgia del coure a través d’Europa Occidental.