El jutjat ordena a l’Ajuntament a tramitar l’expedient de la comissió Bellaterra és Sant Cugat

El jutjat contenciós-administratiu numero 6 de Barcelona ordena a l’Ajuntament de Cerdanyola a iniciar l’expedient d’alteració del municipi presentat al 2019 per la Comissió Bellaterra és Sant Cugat. El col·lectiu veïnal reclama que s’iniciï el procés “sense més dilació” perquè la Generalitat prengui una decisió sobre la proposta de segregació de Bellaterra del municipi de Cerdanyola i la seva annexió al de Sant Cugat.

El jutjat contenciós-administratiu numero 6 de Barcelona ordena a l’Ajuntament de Cerdanyola a iniciar l’expedient d’alteració del municipi presentat al 2019 per la Comissió Bellaterra és Sant Cugat. El col·lectiu veïnal reclama que s’iniciï el procés “sense més dilació” perquè la Generalitat prengui una decisió sobre la proposta de segregació de Bellaterra del municipi de Cerdanyola i la seva annexió al de Sant Cugat.

El projecte per demanar la segregació de Bellaterra del municipi de Cerdanyola i la seva annexió al de Sant Cugat es feia públic a finals de 2018 quan el president de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, Ramon Andreu, ho anunciava en la sessió del Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola de novembre.

Pocs dies després, el projecte es presentava en roda de premsa amb el president de la Comissió de veïns Bellaterra és Sant Cugat, Miquel Vázquez, i el responsable de l’estudi jurídic encarregat pel col·lectiu, l’advocat Xavier Figueras. El lletrat destacava aleshores que la iniciativa s’havia d’obrir amb una recollida de firmes veïnals que es presentarien a l’Ajuntament de Cerdanyola. El municipi ,segons Figueras, hauria de tramitar l’expedient de forma obligada i enviar-lo a la Generalitat perquè aquesta determinés si acceptava o no la petició veïnal.

La comissió valora la sentència

La Comissió Bellaterra és Sant Cugat ha fet públic ara aquesta sentència, amb data 6 d’octubre, que ordena l’Ajuntament l’inici de l’expedient. Davant d’això, la comissió veïnal reclama a l’Ajuntament de Cerdanyola “que iniciï immediatament i sense més dilacions el tràmit per iniciar el procés de segregació”. El col·lectiu subratlla la necessitat de donar “compliment a la legalitat”, tot “respectant la voluntat de la majoria del veïns de Bellaterra, expressada democràticament, d’annexionar-se al municipi de Sant Cugat”.

Les firmes

La petició es va formular oficialment davant l’Ajuntament de Cerdanyola l’11 de juny de 2019 quan es van lliurar al Registre municipal un total de 1.230 signatures de suport del veïnat de Bellaterra a l’annexió al municipi de Sant Cugat, xifra que havia de superar el 50% del cens electoral de Bellaterra, segons demana la normativa. Aquest era un dels punts de discrepància entre Ajuntament i Comissió que el jutjat resol en favor de la comissió, assegurant que de les 1.230 firmes presentades són vàlides 1.133 i que superen el 50% reclamat, que és, segons la sentencia, de 1.025 firmes.

L'Ajuntament de Cerdanyola va desestimar, mitjançant una resolució d’alcaldia del 6 d’agost del mateix any, donar inici a l’expedient i la comissió ciutadana va anunciar que aniria al jutjat perquè l’informe jurídic presentat en el seu dia per l’EMD i la comissió subratllava que la instrucció de l’expedient és “un acte obligatori i no queda en mans de l’Administració local el poder decidir” si l’instrueix o no.

Vincles

Des de la comissió veïnal sempre han insistit que la proposta d’annexió a Sant Cugat es fonamenta en l’existència de vincles més estrets entre Bellaterra i Sant Cugat que amb Cerdanyola, tot i pertànyer a aquest municipi. En aquest sentit, durant la recollida de firmes, el president del col·lectiu, Miquel Vázquez  explicava a aquest mitjà que la petició es fonamenta en motius socials (“desafecció” amb Cerdanyola mentre “es fa més vida a Sant Cugat en temes de consum, oci, transport o escoles”), històrico-identitaris (perquè “volem un reconeixement que no ens ha donat mai l’Ajuntament de Cerdanyola) i econòmics (“ningú se’n recorda de cap inversió municipal que s’hagi fet a Bellaterra”).

Cap dels grups municipals de Cerdanyola, tant l’aleshores govern de Compromís com tots els grups que estaven a l’oposició, van considerar que la proposta fos una alternativa vàlida, titllant-la en ocasions de poc seriosa i de maniobra electoralista davant la proximitat dels comicis locals de maig de 2019.