El Museu d’Història posarà l’accent enguany en la recuperació de la memòria democràtica

La inauguració de l’exposició ‘Lluís Gausachs, un mestre en la memòria’ ha obert les activitats del Museu d’Història de Cerdanyola d’aquest any, un 2023 on la recuperació de la memòria democràtica serà un dels puntals de la programació i que convertirà Cerdanyola en l’amfitriona de la trobada de ciutats i pobles de la Xarxa de Memòria i Prevenció del feixisme Mai Més, un projecte de l’Amical de Mauthausen.

La mostra Lluís Gausachs, un mestre en la memòria forma part del projecte L'escola, llum de llibertat! la reforma de l’ensenyament a la Segona República que impulsa la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. L’exposició de Cerdanyola la completen altres mostres a 17 municipis més en un projecte únic que vol recuperar l’esperit de l’Escola Nova Unificada, durant la Guerra Civil, que volia garantir que tothom, home o dona, pogués arribar a cursar el nivell màxim d’estudis en funció únicament de la seva capacitat.

L'exposició restarà oberta al Museu de ca n’Oliver durant tot el curs escolar i coincidirà en el temps amb altres mostres i activitats relacionades amb la memòria democràtica. El regidor de Cultura, Oscar Pons, recorda que fa anys, dècades, que es treballa en aquest sentit amb la Beca Jaume Mimó o la col·lecció Quaderns de Recerca passant pel treball de recerca fet per alumnat de l’institut Forat del Vent o l’homenatge a Amadeu Comes, cerdanyolenc deportat a Mauthausen, i que ara tindrà continuïtat amb la trobada de municipis de la Xarxa Mai Més.

L’adhesió a la xarxa Mai Més d’Amical Mauthausen l’any passat, en el marc del Dia Internacional de l’Holocaust i altres víctimes del nazisme, va suposar l’impuls definitiu a aquesta aposta per la recuperació de la memòria democràtica, però sempre amb un tractament rigorós des del punt de vista històric.

El conveni amb Amical Mauthausen marca la commemoració de quatre jornades especials: en memòria de les víctimes de l’Holocaust i altres víctimes del nazisme al gener; el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació al febrer; l’homenatge a les persones deportades i mortes a Mauthausen i altres camps i a totes les víctimes a Espanya al maig; i el Dia Nacional en memòria de les Víctimes de la Guerra Civil i de la Repressió Franquista a l’octubre,

Però a més, enguany, el Museu d’Història, amb la col·laboració de diverses entitats de la ciutat com el CRAC, La Constància o Vespres Literaris, planteja actes estables. La tècnica del Museu d’Història Marta Argelaguès explica que l’objectiu és “recordar uns fets que potser hem oblidat massa i ara ens trobem amb situacions impensables fa 20 anys”.

Les dones a la història i el món rural i la vinya

Així, al març s’exposarà la mostra Som Història: l’altra cara de la història, dedicada a una selecció de dones que han destacat al llarg de la Història i al maig Resistents i deportades, exposició sobre les dones republicanes que van estar a la resistència francesa, van ser perseguides, empresonades i/o deportades als camps nazis. En aquest context s’emmarquen altres activitats com l’organitzada per Vespres Literaris Dora Maar, creadora malgrat Picasso, que farà un recorregut per la trajectòria d’aquesta pintora, escultora i fotògrafa francesa.

A l’estiu, als mesos de juny i juliol, ca n’Oliver acollirà l’exposició Tota pedra fa pared, una mostra dedicada a les construccions de pedra seca característiques del món rural: des de la seva construcció a la destrucció i al setembre prendrà relleu Al Vallès som gent de Vinya, exposició dedicada al conreu de la vinya i a la producció del vi de la comarca i de la seva gent. Aquesta mostra es farà en col·laboració amb el Museu de Ripollet i comptarà amb la veu de testimonis que recorden la Cerdanyola vinícola. Dins del programa complementari a aquesta exposició es visitarà la masia de Can Planes dins de la proposta d’organitzar vistes programades algunes de les masies del terme, una iniciativa amb la participació del CRAC i La Constància. Marta Argelaguès explica que hi haurà un acostament històric a l’arquitectura de les masies, però també es vol comptar amb la participació de propietaris d’aquestes cases que expliquin “la història petita, la vida quotidiana, que no està escrit en lloc i ens interessa escoltar”.

El Museu d’Història continuarà organitzant jornades de portes obertes i visites guiades al poblat de ca n’Oliver, l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Les Feixes o als jardins de can Llopis i ca n’Ortadó, entre d’altres, i celebrant iniciatives com les Jornades Europees d’Arqueologia o de Patrimoni, la participació a les festes del Roser de Maig i de Sant Martí -amb contacontes, tallers o el campament medieval- o el Cap de Setmana Ibèric, entre moltes altres activitats estables.