El Museu d’Art de Cerdanyola acomiada el seu pare: l’Orlando Barrial

Sense l’Orlando Barrial, Cerdanyola no comptaria amb el MAC-Can Domènech. Així ho afirmaven ahir els seus companys a la regidoria de Cultura de l’Ajuntament i ho ratificava l’exalcalde de Cerdanyola Antoni Morral en l’homenatge que els Amics del Museu d’Art li retien a un pati del MAC ple a vessar i que culminava com hagués desitjat l’homenatjat: amb una pinta de cervesa i ritmes celtes a un altre dels seus fills, The 1916 Irish Pub.

Cerdanyola acomiadava ahir un dels referents locals en la recuperació i preservació del patrimoni històric, artístic i cultural de la ciutat. Orlando Barrial moria el passat 17 de febrer després de partir una llarga malaltia degenerativa, l’Esclerosis Lateral Amiotròfica (ELA), i ahir el pati del Museu d’Art de Cerdanyola s’omplia per fer-li un reconeixement a la seva figura professional i personal. 

L’excap de servei de Cultura de l’Ajuntament, Jordina Puntí, parlava en nom dels seus companys a la regidoria subratllant el carisma, la bonhomia, la intel·ligència, el sentit de l’humor i l’esperit crític d’un rondinaire amb una capacitat única per contagiar il·lusió per generar somnis que semblaven impossibles però que molts es complien.

"Sense l'Orlando, el MAC no existiria"

Puntí destaca que Barrial ha estat “peça clau en la protecció i recuperació del patrimoni i la identitat de Cerdanyola” des dels anys 80, subratllant que, “sense l’Orlando, Cerdanyola no podria presumir de tenir tot el patrimoni que té”, fent especial èmfasi en que “la ciutat no tindria aquesta joia del modernisme que és el Museu d’Art de Cerdanyola”.  Puntí apunta que Barrial va ser l’origen de les campanyes per salvar l’edifici de Can Domènech i assegura que ha estat “el 50 % de l’energia” del museu en els seus 10 anys d’existència:

Un fet que ratificava l’exalcalde de Cerdanyola Antoni Morral, tot assegurant que “la ciutat li ha d’estar molt agraïda” ja que el MAC no existiria sense la tasca de Barrial que va aconseguir l’informe que certificava el valor patrimonial de Can Domènech i que va permetre salvar l’edifici en que es va instal·lar el Museu d’Art amb els vitralls de Les Dames de Cerdanyola que s’han convertit en un dels símbols de Cerdanyola.

Morral destaca la capacitat de Barrial per desgranar projectes, il·lusions i esperances per millorar “el que tant ha estimat: aquesta ciutat i el seu país” amb “mirada crítica, intel·ligència natural, un espectacular sentit de l’humor, generositat, coratge i dignitat”.

L’exalcalde destacava també la participació d’Orlando Barrial en el grup de reflexió social i política Cerdanyola Debat del que tots dos van formar part com una  “generació que buscava el seu lloc per ser escoltada”.

De la participació d’Orlando Barrial a Cerdanyola Debat, al Grups d’Estudis Socials de Cerdanyola, al Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola, als mitjans de comunicació locals parlaven també els seus amics periodistes Gemma Moncho i Juan Antonio Hidalgo que també destacaven els llibres publicats, sol o en coautoria, per Barrial, com la Guia Modernista i Noucentista de Cerdanyola -amb Txema Romero, director del MAC- o el volum de fotografia Cerdanyola de nit. Hidalgo apuntava que Barrial impulsava projectes fins l’últim dia i que han quedat inconclussos un volum sobre excavacions a Llatinoamèrica i un llibre de fotografia sobre Irlanda, l’illa maragda que era una de les seves passions.

The 1916, refugi musical i social

Tant que va crear a Cerdanyola The 1916 Irish Pub, lloc de trobada ciutadà que va aparèixer en un moment en què no sovintejaven aquest tipus de locals i que es va convertir en un espai cultural destacat amb la programació estable de concerts que el van convertir en refugi de músics.

La música, per tant, no podia faltar en aquest homenatge. L’acordió de Queralt Morral i el saxòfon de Jose Antonio Guillem obrien amb El cant dels Ocells les seves intervencions, mentre els ritmes cèltics els posaven la guitarra de Manuel Méndez i el violí de Montse Rodríguez, que tancaven l’acte amb els seus companys de la formació Irish Corner.

Abans, però, la companya de Barrial, Kinga Kiss, agraïa en nom de la família les moltes mostres d’estima rebudes. “L’Orlando va rebre el que sempre va donar: afecte, respecte, bon rotllo i fidelitat”, deia la seva companya, però l’allau de mostres d’estima han sorprès la seva família.

L’homenatge es va tancar a pocs metres del MAC, a una altra de les cases de Barrial. The 1916 Irish Pub on els actuals responsables del local també van voler participar en el comiat a l’Orlando Barrial de la manera en què ho hauria desitjant: brindant amb una pinta de cervesa a la ma mentre els Irish Corner tocaven i una ballarina dansava al ritme de la música tradicional irlandesa.

But come ye back when summer's in the meadow
Or when the valley's hushed and white with snow
'Tis I'll be here in sunshine or in shadow
Oh Danny boy, oh Danny boy, I love you so.