El Pla de Qualitat de l’aire de la comarca vol reduir un 6’1% el diòxid de nitrogen i un 16’7% les partícules PM10

El Pla supramunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire del Vallès Occidental contempla uns objectius de reducció de contaminants del 6’1% diòxid de nitrogen (NO₂), del 16’7% per a les partícules en suspensió PM₁₀ i del 20’2% per a les partícules PM₂,₅. El Vallès Occidental és la primera comarca de Catalunya a disposar d’un Pla d’aquestes característiques, incloent a tots els municipis de la comarca.

Aquest Pla va ser un encàrrec que el Consell d’alcaldies va fer al Consell Comarcal el setembre de 2019 -i que ha realitzat la Diputació de Barcelona-, en el moment en que es va acordar declarar l’emergència climàtica al Vallès Occidental. Les properes setmanes,  cada municipi haurà d’aprovar en el seu Ple aquest Pla i definir les actuacions al seu terme municipal.  El Consell Comarcal assumeix accions de caràcter general de seguiment i també portarà aquest Pla a aprovació del seu Plenari en la seva propera sessió. 

Trànsit rodat, el major focus d’emissió

La diagnosi de la qualitat de l’aire actual, en relació als contaminants més rellevants, aporta dues grans conclusions. La primera, que a la comarca el trànsit rodat és la major font d’emissió, seguit de la indústria i del sector domèstic segons els indica l’inventari d’emissions que s’ha realitzat . La segona, que al Vallès Occidental hi hauria una proporció significativa de població exposada a alts nivells de contaminació: un 11,6 % de la població exposada a òxids de nitrogen, 83,4% exposada a  partícules en suspensió i  51,9 % exposada a l’Ozó.

Àrees d’actuació prioritària

Fruit de la diagnosi de la qualitat de l’aire a la comarca, s’han identificat 4 àrees d’actuació prioritària, en funció del grau d’impacte dels contaminants a nivell local i segons la proximitat de la població exposada a grans focus emissors, ja sigui viaris o industrials.  Com es pot veure en el mapa en els quatre colors, els municipis amb el color blau més intens són els que tenen una pitjor qualitat de l’aire actualment:

Cerdanyola es troba a la primera d’aquestes àrees que conformen 12 municipis que es localitzen dintre de la zona àmbit 40 de protecció especial de la contaminació atmosfèrica. A més de Cerdanyola, en aquesta àrea hi ha Sabadell, Rubí, Barberà, Sant Cugat, Ripollet, Montcada i Reixac, Castellbisbal, Terrassa, Badia, Santa Perpètua de Mogoda i Sant Quirze.

A l’Àrea 2 hi ha 3 municipis: Polinyà, Palau-solità i  Plegamans i Viladecavalls. A L’Àrea 3 hi ha 4 municipis: Castellar del Vallès, Sentmenat, Vacarisses i Ullastrell. I els de l’Àrea 4 serien els municipis menys exposats: Matadepera, Gallifa Rellinars i Sant Llorenç Savall.

El Pla ha fixat uns objectius de reducció d’emissions generals:

• d’un 6,1% per a l’òxid de nitrogen,
• d’un 16,7% per a les per a les partícules en suspensió inferior a 10 micres
• i d’un  i 20,2% per a les partícules en suspensió inferior a 2’5 micres

Com a dada comparativa, entre els mesos de març i abril de 2020, el confinament estricte seguit va aconseguir que es reduís un 57% el NO₂ i un 25% les partícules PM₁₀.

7 línies estratègiques i 44 accions a realitzar

En el Pla d’acció es defineixen actuacions a assumir majoritàriament per tots els municipis i actuacions a assumir per part dels municipis segons l’àrea que pertanyen. Les 44 actuacions a realitzar per tal d’avançar en l’assoliment dels objectius de reducció es divideixen en 7 categories temàtiques:

1. gestió i seguiment de la qualitat de l’aire (11 actuacions),
2. reducció del trànsit i les emissions dels vehicles (10 actuacions),
3. millora del transport públic (3 actuacions),
4. foment de la mobilitat activa (7 actuacions),
5. reducció de les emissions dels serveis municipals (4 actuacions),
6. reducció de les emissions dels serveis productius (4 actuacions)
7. divulgació i sensibilització ciutadana (5 actuacions).

La primera línia estratègica, que versa sobre mesures de gestió i seguiment de la qualitat de l’aire, inclou mesures com l’actualització dels protocols episodis d’alta contaminació, una intensificació del control dels vehicles altament contaminants per part de la policia municipal i en coordinació amb la Generalitat de Catalunya, l’estudi de la contaminació per partícules i NO₂ a les escoles i equipaments amb usuaris vulnerables, la implantació de regulació petites instal·lacions biomassa amb l’establiment d’un pla de monitorització de les immissions degudes a la aquesta combustió de biomassa.

La segona línia estratègica fa referència a mesures destinades a reduir el trànsit i les emissions de vehicles, amb accions que van des de la implantació de zones de baixes emissions (ZBE) municipals als nuclis urbans i supramunicipals a zones d’alta concentració de contaminants, el foment del vehicle elèctric i establiment de bonificacions, la reorganització d’horaris i itineraris de distribució urbana de mercaderies i avantatges pels vehicles més nets amb places reservades, horaris i bonificacions fiscals, la millora de l’accés als polígons i altres centres generadors de mobilitat i promoció dels plans de mobilitat juntament amb un reforç dels serveis de transport urbà cap a les estacions ferroviàries i la promoció de l’ús dels aparcaments dissuasius (Park & Ride). Entre aquestes mesures hi ha també la promoció d’una major ocupació dels vehicles i la utilització dels serveis de cotxe compartit i reserva d’aparcament per a vehicles d’alta ocupació VAO i la identificació de Zones Urbanes d’Atmosfera Protegida (ZUAP), entre d’altres.

Una tercera línia estratègica se centra en millorar la mobilitat en transport públic, amb accions com el seguiment i impuls del desenvolupament de diferents plans de mobilitat, transport i infraestructures i l’estudi per la implantació de serveis de transport a demanda (TAD).

El foment de la mobilitat activa es contempla com a quarta estratègia amb mesures que van des de la potenciació de camins escolars i la pacificació dels accessos, a l’elaboració d’un mapa de temps a peu entre punts de referència i la millora de la xarxa bàsica per a vianants per a afavorir els desplaçaments a peus dins del municipi i amb els municipis veïns. En aquesta mateixa línia s’assenyala també un impuls a la xarxa de carrils bici municipals i intermunicipals i la implementació d’una xarxa d’aparcaments segurs per a bicicletes a les principals polaritats com els grans equipaments.

Una cinquena línia estratègica se centra en la reducció de les emissions dels serveis municipals amb accions que van des de la revisió i unificació dels requisits ambientals en totes les licitacions i serveis que facin els ajuntaments com ara obres públiques, parcs i jardins i recollida de residus, amb una revisió ambiental de les flotes pròpies i concessionàries municipals com ara autobús, camions de residus, vehicles de neteja i parc mòbil municipal, l’eliminació del plàstic d’un sol ús i altres materials contaminants en equipaments i activitats municipals i l’establiment  de criteris de control i millora continua del servei de neteja i recollida de residus.

La sisena línia es basa en la reducció de les emissions dels serveis productius, amb accions que van des de la formació del personal municipal per la inspecció del sector de construcció, la implantació de bones pràctiques i protocols en la construcció i demolició d’edificis i infraestructures, el foment de mesures eficiència energètica i reducció combustibles fòssils a la indústria mitjançant condicionants de llicència i la incorporació de requeriments tècnics en els plecs de concessions de serveis públics amb calderes de biomassa i vetllar per l’ús de combustible de qualitat.

Finalment, una darrera mesura estratègica de divulgació i sensibilització ciutadana, introdueix la incorporació d’activitats educatives sobre la qualitat de l’aire en programes municipals i comarcals d’educació, la participació a les iniciatives del projecte Vallès Circular com a estratègia de reducció, de reutilització i reciclatge de materials residuals, com a nous subproductes amb valor i utilitat. També inclou la realització d’accions de conscienciació a la ciutadania al teixit empresarial sobre la qualitat de l’aire i la salut, la formació exhaustiva a la policia local per a que puguin dur a terme les inspeccions visuals i el foment dels plans de desplaçament d’empresa.

Actuacions coordinades perquè "l'aire no té fronteres"

El president del Consell Comarcal ha remarcat que “no hem de perdre de vista que com hem dit moltes vegades, l’aire no té fronteres i per tant l’esperit d’aquest pla és fer actuacions de forma coordinada i que portin beneficis a tota la comarca. El que fem a un municipi sense dubte repercutirà a tot el territori”. Ignasi Giménez també ha destacat que “l’elaboració del Pla ha estat un procés molt participat pel territori: ajuntaments, la Diputació de Barcelona  i la Generalitat” i ha agraït “a totes les persones tècniques i polítiques que s’han involucrat en aquest procés, que són les que han enriquit el treball i les que han pogut aportar les diferents visions des dels diferents municipis i institucions”.

El president comarcal, Ignasi Giménez, també ha posat de manifest les dades del Barcelona Institute for Global Health (IS GLOBAL) que situen Barcelona i la seva àrea metropolitana en la 6a posició de les ciutats amb més mortalitat associades a la qualitat de l’aire En aquesta àrea s’hi inclouen Cerdanyola i altres ciutats de la comarca com Terrassa, Sant Cugat, Sabadell i Rubí.  L’estudi també indica que es podrien evitar 82 morts anuals complint les recomanacions de l’OMS sobre qualitat de l’aire.

El diputat de l’Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, ha destacat la feina feta des de la comarca i s’ha posat “a disposició dels municipis per poder desenvolupar les diferents accions ja que l’important és que ara puguem aplicar les mesures previstes perquè aquest Pla es posi en marxa”.

Declaracions de Sandra Garcia:

Mesures dràstiques aconsegueixen reduccions d'emissions importants: cliqueu

44 actuacions de reducció 7 categories temàtiques: cliqueu

Declaracions d'Ignasi Giménez:

Cal coordinar-se, l'aire no té fronteres: cliqueu