El Pla Estratègic per definir la Cerdanyola del futur neix amb consens

El Pla Estratègic de Cerdanyola (PEC), full de ruta per a la construcció de la ciutat del futur, contempla 7 reptes, 28 objectius estratègics i 53 línies d’actuació prioritàries per transformar fins el 2030 l’actual ciutat en una Cerdanyola millor.

La celebració del Consell Plenari del PEC servia ahir, 27 d'octubre, i abans de la seva aprovació aquesta tarda al Ple de l'Ajuntament de Cerdanyola, per presentar una eina que ha de marcar el desenvolupament de la ciutat fins l'any 2030 aprofitant les seves potencialitats al màxim i resolent les seves carències en tots els àmbits: socials, territorials, econòmics medi ambientals o de mobilitat, entre d'altres qüestions. La notícia sobre el contingut del PEC la podeu consultar aquí.

Dibuixar la Cerdanyola que volem

L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, destaca que un pla estratègic és un instrument necessari per fer visibles les apostes de futur i generar compromisos a l’entorn dels objectius prioritaris. El batlle de la ciutat considera que “parar-se i pensar conjuntament” és més necessari que mai en temps “de volatilitat i d’incertesa” agreujat per la pandèmia. Cordón creu que el PEC suposa una diagnosi acurada de la situació de partida i de les alternatives de futur per “evitar interessos personals basats en opinions preconcebudes i que dificulten els objectius compartits”. L’alcalde subratlla que aquest full de ruta, per sobre dels cicles electorals, intenta dibuixar “la Cerdanyola que volem per a la pròxima dècada” com a producte del consens.

L’alcalde de Cerdanyola insisteix que per desenvolupar el PEC caldrà mantenir el consens amb diàleg  permanent per garantir la transmissió d’informació i la generació de coneixement compartit.

 La Universitat de Cerdanyola

Una de les institucions claus en el present i futur de la ciutat és la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La seva vicerectora de Campus, Carme Miralles, considera que les poblacions amb un pla estratègic són ciutats més sòlides que han apostat per la complicitats dels diferents sectors que sovint no pensen igual però treballen conjuntament. I en aquest camí, Miralles afirma que la UAB és, vol ser, i treballa per ser la Universitat de Cerdanyola i portar Cerdanyola al món a través del seu treball diari i els seus contactes, a l’igual que ho fan les d’Oxford o Cambridge.

Consens i compromís dels grups municipals

Tots els portaveus dels grups polítics presents al Consistori de Cerdanyola van mostrar la seva satisfacció per l’assoliment d’un full de ruta de construcció de la ciutat del futur en base al consens i al compromís de construir una Cerdanyola millor per a les seves persones.

El portaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), David Gonzalez, explica que “la Cerdanyola del futur comença a construir-se avui” amb un full de ruta consensuat que marcarà el pressupost i el Pla d’Acció Municipal (PAM) i la resta de polítiques municipals. Gonzalez subratlla que “volem una Cerdanyola dinàmica, plena d’oportunitats, sostenible i del coneixement”, entre d’altres valors que marquen les línies polítiques del govern local.

Íñigo Garcia de Enterria, regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), considera que la visió primera que s’ha de tenir del PEC és la constatació que calen uns serveis públics de qualitat. Enterria apunta que “la ciutadania mereix uns grans serveis” i s’ha de comptar amb la plantilla municipal per oferir-los. El regidor d’Esquerra destaca que hi ha “obligatorietat moral” de complir amb el que diu el PEC i aposta perquè “tothom l’interioritzi” per treballar en que suposi una millora de la vida de les persones.

Des de Ciutadans (Cs), Pau Ortolà, creu que si hi ha una ciutat que té sentit que tingui pla estratègic és Cerdanyola a causa de la presència de la UAB o el Parc de l’Alba, per la seva situació geogràfica o pels seus eixos de comunicació. El regidor de la formació taronja creu que en la implementació del PEC l’impuls econòmic (atracció empreses, creació de llocs de treball...) i l’impuls social (com la necessitat d’habitatge...) han d’anar de la ma perquè cal atraure empreses i que la gent es quedi a Cerdanyola.

Vera Sánchez, de Guanyem, considera que el PEC és la base per fer de Cerdanyola una ciutat millor en base a un consens “que possibilita grans acords”, el que, remarca, no hi ha al Centre Direccional, absència de consens en aquest tema que també retrata el pla estratègic.

Cecilia Collado, regidora d’En Comú Podem (ECP), subratlla el consens i el compromís compartit “per tothom”, però també elements que considera que haurien de pesar més en el pla, com una més extensa referència a la planificació territorial de Cerdanyola -els barris i la seva gent, comerç o equipaments... -, les carències dels òrgans de participació o la situació ambiental del nou barri del Centre Direccional. Collado insisteix en reforçar “l’ajuda mútua, el bé comú i els serveis públics” i aposta per que garantir l’equitat i la igualtat d’oportunitats ha de ser un element indispensable i en aquest eix l’educació té un paper fonamental i per això cal un pacte municipal educatiu que reverteixi la segregació escolar, abordi tots els nivells educatius o la gestió pública de les escoles-bressol municipals

Joan Sánchez, de Junts, creu que el PEC “ és equilibrat i toca de peus a terra” i remarca que parteix “d’un treball de diagnosi formidable” que feia un “gran retrat” de la realitat de Cerdanyola i que és “prou obert” perquè es pugui treballar en el futur. Sánchez urgeix a constituir l’Oficina del Projecte de Ciutat i convocar el Consell Plenari de forma immediata i traçar plans d’acció per fer efectives les prioritats del PEC. El regidor constata que “Cerdanyola fa segles que existeix però mai ha treballat” en base a una estratègia sinó que s’ha desenvolupat per les batzegades de la història

Finalment, la regidora del Partit Popular, Anabel Plans, adverteix que fiscalitzarà el desenvolupament d’un pla del que destaca elements com la seguretat, la lluita contra el canvi climàtic, l’habitatge assequible o el combat contra l’atur com algunes de les qüestions que contempla el PEC amb les que el PP està compromès.

Treballar per la Cerdanyola que anhelem

La presentació del PEC al Consell Plenari finalitzava amb la participació de quatre representants de la societat civil: el coordinador de la Creu Roja, César Martínez; l’activista social Joana Barquín; l’exregidor i actiu d’entitats culturals Jordi Mena; i l’empresari Lluís Sisquella, que van coincidir en la importància d’una eina consensuada.

César Martínez espera que al 2030 tinguem una ciutat amb menys desigualtat social i amb les necessitats de la ciutadania cobertes.

Joana Barquín destaca que s’ha buscat “la Cerdanyola somiada” i l’excel·lència, però que caldrà ampliar unes mesures socials “coixes” davant les carències en la cura de les persones grans, dependents, sanitat, barris amb segregació escolar preocupant o fugida dels joves pel preu de l’habitatge... entre d’altres reptes per arribar a “la Cerdanyola que anhelem”.

Jordi Mena subratlla la “visió global i compartida de la ciutat” que ha de servir per millorar les condicions de vida de la ciutadania amb un “potent i empoderat Consell de Ciutat que faci seguiment” del PEC i una divisió en districtes que equilibri territorialment els serveis i equipaments.

Finalment, Lluís Sisquella reclama que Cerdanyola pensi “en gran per generar benestar” tant en la ciutat del futur i com en la de sempre, la ja existent, connectar els barris, fer la ciutat atractiva per al comerç i posar Cerdanyola en el mapa, entre d’altres elements

El Pla Estratègic de Cerdanyola es pot consultar al web pec.cerdanyola.cat/

.........................................................................................................................................

Retransmissio del Consell Plenari del PEC