El Pla Local d'Habitatge s'aprova de forma definitiva

El Pla Local d’Habitatge (PLH) també s’aprovava de forma definitiva en aquest Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola de juny amb el vot contrari d’ERC i Guanyem que veien desestimades les seves al·legacions. El govern considera que les propostes ja les contempla el Pla, mentre els grups critiquen falta de voluntat de consens.

El projecte del Pla Local d'Habitatge es va posar en marxa al 2018 amb el govern de Compromís per Cerdanyola i al 2019 es va adjudicar la seva redacció a l'empresa D'Aleph que al gener de 2020 presentava la seva diagnosi, que constata que hi ha desajustaments entre l'oferta i la demanda d'habitatge a la nostra ciutat. Així, es demana molt més lloguer (42,9%) del que s'ofereix (5,3%). Pel que fa a la superfície dels habitatges s'ofereixen superiors (83,6 m2 mitjana plurifamiliar) a les dels habitatges sol·licitats (73,2 m2 mitjana plurifamiliar). Pel que fa a preus es constata una gran diferència entre propietat i lloguer. Si s'opta per la compra, l'habitatge en oferta té un preu global de 347.000 € mentre el comprador podria pagar fins a 152.582 € de mitjana. Pel que fa al lloguer l'habitatge en oferta té un preu mitjà global de 1.220 €/mes de mitjana i els que en cerquen un podrien pagar fins a 676 €/mes de mitjana.

Pel que fa a l'accés al mercat lliure d'habitatges, la diagnosi destaca que tres de cada deu noves unitats familiars de la ciutat no hi podran accedir. 911 estimades fins al 2.025. D'aquestes noves unitats familiars més de la meitat s'adequaran a un perfil de necessitats basat en el lloguer assequible i més de dos terços no podran accedir ni tan sols a l'HPO més assequible (lloguer de règim especial).

La diagnosi constata que el conjunt d'edificis de la ciutat no presenta problemes importants en termes de qualitat. Aspectes com la sobreocupació d'habitatges o el nivell d'infrahabitatge, no es consideren quantitativament importants, especialment si es comparen amb l'entorn. Es constata l'existència de tres zones - Fontetes, Banús - Bonasort i Carretera de Barcelona - on caldria fer actuacions de rehabilitació. Respecte a situacions com la manca d'ascensor i problemes d'accessibilitat en edificis de tres o més plantes, és més desfavorable a Cerdanyola que a l'entorn.

L'estudi identifica un parc d'habitatges buits potencial màxim que podria assolir el 8,7% del total (2.186).

La majoria de grups consideren aquest PLH com a una eina tècnicament correcte però formacions com Ciutadans, En Comú Podem o Junts reclamen concrecions i calendarització de les seves actuacions, començant per la convocatòria de la Taula d’Habitatge de la ciutat.

Per part d’Esquerra Republicana o Guanyem, critiquen que no s’hagin estimat les seves al·legacions, destacant ERC la necessitat de fer estudis previs de la situació com afonaments de les actuacions -que el govern considera que dilatarien l’activació del Pla- i saber quines són les actuacions d’habitatge públic que planteja el govern al Centre Direccional, que el regidor Íñigo Enterria xifra en 1.000 habitatges possibles des de l'Ajuntament. Des de Guanyem, Vera Sánchez posa l’accent en la diferent perspectiva política del govern i el seu grup que exemplifica en què el cens d’habitatges buits ha de ser fil conductor del PLH quan el pla l’integra com una altra línia d’actuació més.

Els grups reclamen, també a la Generalitat, més inversió en habitatge per disposar d’un parc ampli a la ciutat.

Cerdanyola, àrea de mercat d'habitatge tens

Un altre punt relacionat amb aquest s’aprovava, la declaració del municipi de Cerdanyola com a àrea de mercat d’habitatge tens, cosa que la majoria de grups considera evident, com a tota l’àrea metropolitana, però agreujada per la presència de la UAB a Cerdanyola. ERC i Guanyem criticaven que el PSC no donés suport a la moció que demanava aquesta declaració el mes passat, però la regidora d’Habitatge, Pepi Rivera, destaca que calia estudiar els pros i contres “per responsabilitat”.

Actuació a la Clota entre el parc Cordelles i Santa Anna

En temes urbanístics, s’aprovava la modificació del Pla General Metropolità al carrer La Clota -entre el parc Cordelles i el carrer de Santa Anna- que contempla l’ampliació a vint metres i, segons la regidora d’Urbanisme, Eulàlia Mimó, que disposi de voreres més amples, carril bici i millori la mobilitat a la zona.

Des d’ERC, Íñigo Enterria criticava que l’actuació es contempli només en un vessant, deixant al marge el costat del carrer que toca a la masia de can Cordelles, i destacant, a l’igual que el portaveu d’ECP, Isaac Martínez, la necessitat de dignificar un espai que haurà de connectar amb un nou parc logístic empresarial -als terrenys de l’antiga Aiscondel-, però també amb la nova zona esportiva del Riu Sec -les pistes de tennis i el projectat nou pavelló-. Mimó insisteix que l’objectiu és revitalitzar la zona com espai amb serveis públics i activitat econòmica, fent-la sortir d’un estat d’abandonament, activar la zona d’esports i aconseguir que can Cordelles tingui ús.

Els recursos del Direccional i la Via Verda

La personació de l’Ajuntament en quatre recursos judicials contra el Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional motivava que els grups que donen suport al recurs presentat per Refem, l’Adenc i la Plataforma contra els abocadors, -Esquerra Republicana, Guanyem i En Comú Podem- critiquessin que la personació es faci en bloc sense separar el recurs de les entitats medi ambientalistes dels presentats per privats amb interessos econòmics.

Un altre punt relacionat amb l’urbanisme destacat és el suport a l’acord per impulsar el corredor de la Via Verda del Vallès -que ha de connectar Collserola amb sant Llorenç de Munt- al municipi de Cerdanyola, un acord aprovat anteriorment al Consell Comarcal.

...............................

Retransmissió del Ple Municipal de juny de 2021