Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Escoltar en directe

Política

  • Portada
  • Política
  • El Ple aprova un Pressupost Municipal per a 2015 de 57'3 milions
El Ple aprova un Pressupost Municipal per a 2015 de 57'3 milions

El Ple aprova un Pressupost Municipal per a 2015 de 57'3 milions

18 de desembre de 2014 a les 15:12

L'Ajuntament de Cerdanyola tindrà un pressupost l'any vinent de 57.385.312 euros després de la seva aprovació definitiva en el Ple Municipal de desembre amb el suport dels dos grups de govern (PSC i ICV/EUiA), l'abstenció de CiU i la regidora no adscrita i l'oposició de PP, CompromisxC i ERC.

El pressupost municipal i les Ordenances fiscals -impostos, taxes i preus públics- per al 2015 es van aprovar de forma definitiva amb els mateixos posicionaments dels grups polítics de la seva aprovació inicial, al mes d'octubre. Els arguments del govern i les crítiques dels grups que van votar en contra es van reiterar. L'equip de govern manté que els comptes municipals són d'atenció a les persones, demostren la solvència financera de l'Ajuntament i permeten realitzar inversions, mentre els vots contraris consideren que és un pressupost electoralista i critiquen les inversions previstes.

Els comptes pugen 706.532 euros respecte l'aprovació inicial d'octubre perquè, segons indica el regidor d'Hisenda, Francisco Ortiz, s'ha comprovat que les liquidacions d'impostos com el de Construccions i Obres van en augment o perquè hi ha hagut baixes en les obres del Pla Urban que es poden redestinar a altres inversions.

Ortiz insisteix en la bona salut financera de l'Ajuntament, criticant a la portaveu d'ERC, Helena Solà, per dir que el deute municipal és de 40 milions d'euros. Segons Ortiz, el control de les finances municipals demostra que el deute és de 22'8 milions d'euros, un 42% del pressupost quan un Ajuntament sanejat pot arribar a tenir un deute d'entre un 60 i un 70% amb normalitat. Ortiz remarca que això fa que en el proper mandat l'Ajuntament podria endeutar-se en 15 milions d'euros per a inversions sense problemes. De fet, l'alcaldessa, Carme Carmona, va insistir en aquest tema remarcant que els comptes estan fiscalitzats i que el de Cerdanyola és el segon Ajuntament de Barcelona major de 50.000 habitants amb menys deute.

Entre les inversions que s'incorporen a aquest pressupost definitiu, Ortiz destaca la millora en les instal.lacions del complex esportiu de can Xarau, on es destinaran partides d'un total de més de 600.000 euros que la portaveu d'ERC reclamava que s'expliquessin.

El regidor d'Esports, Marc Guillamon, explicava que aquestes partides es destinaran a la millora i dignificació de l'entorn del complex esportiu, a la creació d'espais d'oficina i reunió, o a la conversió d'antics lavabos en vestidors, entre d'altres actuacions.

Des del PP posaven l'accent en la destinació de partides econòmiques per a la piscina del Turonet i el lloguer d'espai al PEM Guiera, quan aquest equipament està intervingut. Manuel Buenaño va alertar sobre les relacions amb la Federació Catalana d'Handbol ja que "estan veient com acaba el joc". Guillamon va respondre que, tot i la intervenció, encara hi ha compromisos amb l'antic concessionari que la llei ordena complir i que les partides són previsions per al que pugui passar en el futur.

Compromís per Cerdanyola va centrar les crítiques en titllar d'electoralista un pressupost que consideren que no respon a un model d'esquerres. Pol Ribas, portaveu de la formació, destaca que el seu model seguiria cinc eixos: participació activa de la ciutadania, defensa dels serveis públics i polítiques socials, polítiques d'ocupació i dinamització econòmica, qüestionament del pagament del deute, i eficiència de l'administració i optimització de la despesa.

Per la seva banda, el president de l'EMD de Bellaterra, Ramon Andreu, va tornar a reclamar un millor finançament per poder afrontar les competències d'aquest organisme en una zona tan àmplia com Bellaterra. El govern va oferir diàleg per constituir un nou conveni de col.laboració entre Ajuntament i EMD.

Pel que fa a les Ordenances Fiscals, el govern remarca que hi ha una congelació general, especialment destacable en el cas de l'IBI i de la taxa de residus, que destaquen és la més baixa del país en el cas de la taxa residencial. El regidor d'Hisenda indica que només hi ha hagut canvis de detall en relació a la proposta inicial d'octubre i defensa el caràcter progressiu de la fiscalitat municipal i l'aposta per figures com la de la tarifació social en els preus públics d'alguns serveis. Ortiz posa l'exemple que hi ha famílies que paguen un 20% del cost normal de l'escola municipal de música Aulos amb l'aplicació d'aquesta tarifació social.

PP, Compromís i ERC es mostren en desacord amb aquesta visió. El portaveu popular, Manuel Buenaño, insistia en la necessitat de modificar la taxa de residus comercial. El PP proposava que la quota tributària de la taxa de residus a nivell comercial s'apliqui en funció del tipus d'activitat comercial que s'exerceixi, però també en funció dels metres quadrats que tingui el local comercial.

Des de Compromís, Pol Ribas insistia en que les Ordenances Fiscals de 2015 no suposen un nou increment, però si consolida les pujades acumulades als últims anys, especialment a l'IBI, i reclamava reduccions per arribar a la pressió fiscal de 2011. Aturar polítiques d'exempcions fiscals a grans empreses o potenciar un barem de bonificacions a les rendes més baixes són algunes de les mesures reclamades per la formació.

Crítica similar era la del regidor d'Esquerra Daniel Mallén, que mostrava la seva decepció per no haver avançat, al llarg d'aquest mandat, cap una fiscalitat de major progressivitat i aplicació més justa. La taxa de residus és per a Mallén un exemple, ja que té un plantejament simplificat i, per simple, injust. Mallén considera que no ha de ser baixa, sinó progressiva i que no tothom tingui el mateix cost amb una política de bonificacions.

Les relacions amb la UAB

La Universitat Autònoma de Barcelona i el conveni sobre obligacions i tributació acordat amb l'Ajuntament l'any passat van tornar al Ple com el segon tema protagonista del debat. El govern torna a insistir que l'acord suposa una oportunitat per obrir una etapa nova de relacions entre amb dues institucions que sigui profitosa per a la ciutat, però tant el PP com ERC van demanar la retirada del punt, cosa que el plenari va refusar.

La regidora de relacions amb la UAB, Montserrat Montiel, destaca que la Universitat està pagant tant la recollida de residus com la tributació de l'IBI que li pertoca, al temps que es fa càrrec de la gestió de la deixalleria. Un altre punt de l'acord és la cessió dels terrenys que ocupa l'escola Bellaterra.

CiU va donar suport al govern insistint el seu portaveu, Alfons Escoda, que per primer cop la UAB paga tributs i serveis que fins ara costejava l'Ajuntament en un conveni que creu positiu perquè permet encara una nova etapa d'implicació real, en dos direccions, de ciutat i universitat.

Compromís considera que no es pot dir que es comença de zero una etapa quan hi ha hagut impagaments històrics i prescripció de deute.

La crítica més dura, però, va venir d'ERC. La seva portaveu, Helena Solà, manifesta que l'Ajuntament no està d'esquenes a la Universitat, sinó de genolls, per considerar que sempre surt beneficiada de les relacions amb el municipi. Solà diu que fa un any es va aprovar un conveni que no era legal i ara Esquerra mantenia dubtes sobre la legalitat, al temps que criticava la falta d'informes a l'expedient, cosa que considera una falta de respecte als regidors.

La regidora de Relacions amb la UAB explicava que la fórmula emprada al conveni és "totalment legal", compta amb l'assessorament de Generalitat i Ministeri i els informes de Secretaria i Intervenció eren favorables.

Per la seva banda, els responsables d'aquests organismes van admetre que la incorporació dels informes havia estat tardana, però van confirmar que els informes eren favorables, tot i que condicionats a una sèrie de documentació.

Pel que fa a altres temes, el Ple va ratificar la resolució d'alcaldia de presentar recurs contenciós-administratiu per reclamar a la Generalitat el finançament compromés als últims cursos per a les llars d'infants de titularitat municipal. La regidora d'Educació, Maria Reina, va arribar a dir que la Generalitat està assassinant l'educació 0-3 i va confirmar que enguany arribaran subvencions des de la Diputació de Barcelona.

El portaveu de CiU, Alfons Escoda, va recordar que la federació nacionalista governa Generalitat i Diputació i que, per tant, això demostra que no hi ha cap intenció de perjudicar l'educació infantil, però que l'única manera de finançar aquestes subvencions es a través de l'organisme provincial, mentre la generalitat no aconsegueixi els recursos d'una Catalunya sobirana.

La regidora del PSC Montserrat Montiel va recordar que una part dels recursos de la Diputació són dels mateixos Ajuntaments.

Per unanimitat, es va aprovar declarar el 8 de novembre i el 13 de desembre com els dos dies festius addicionals d'obertura de comerços i d'acord a la llei d'horaris comercials i amb l'única oposició del PP es va aprovar la moció de rebuig municipal al recurs d'inconstitucionalitat presentat pel govern de l'Estat contra la llei catalana d'horaris comercials. Aquesta moció era una proposta de l'associació Cerdanyola Comerç i Serveis.

En el torn de precs i preguntes, la portaveu d'ERC va preguntar per la investigació oberta en relació al cas Altis i les possibles imputacions d'excàrrecs electes de l'Ajuntament i l'alcaldessa va negar l'existència de cap imputació i va confirmar que s'ha demanat la declaració com a testimoni de treballadors municipals en un moment de diligències prèvies.

En el temps de plenillo, un pare d'alumnes de l'escola-bressol Gespa de la UAB va explicar la situació del centre en greu risc de continuïtat per la reducció d'un 60% de laportació universitària i va preguntar si és cert que que el rectorat ha plantejat que esdevingui escola de titolaritat municipal, cosa que el govern municipal va negar.

Per la seva banda, Íñigo de Enterría, membre de la Plataforma Cerdanyola sense Abocadors, va preguntar per diverses contractacions realitzades al Consorci del Centre Direccional, especialment un d'assessorament ambiental per garantir la indemnitat del Consorci en relació a l'abocador Elena. La portaveu d'ERC considera un escàndol que "regidors que representen l'Ajuntament al Consorci diguin que desconeixen aquesta contractació".

Galeria d'imatges