El Ple de l’Ajuntament aprova un pressupost de 61 milions marcat per un ambiciós Pla d’inversions quadriennal

61.827.384 euros de pressupost de l’Ajuntament. 3.834.000 euros per als comptes de l’empresa municipal Cerdanyola Promocions. El Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola aprovava ahir -de forma inicial- un pressupost consolidat de 65.611.384 euros amb capítols especialment destacats en els 11 milions destinats a l’espai públic i un Pla d’Inversions per iniciar actuacions com la recuperació de la Torre Vermella o Ca n’Altimira, una nova seu per a la Policia Local o la recuperació de les pistes de tennis de Riu Sec on anirà també un pavelló i una piscina coberta, inversions que l’oposició qüestiona que es pugui executar.

El govern del PSC presentava els pressupostos de 2020 com el camí de la normalitat després que l’últim pressupost s’aprovés al 2017 i com uns comptes amb visió global de mandat. Javier Sánchez, regidor de Finances, destaca els objectius de posar el pressupost al servei d’una ciutat inclusiva, del coneixement, amb qualitat urbana i de territori i amb excel·lència en la gestió amb les persones com a prioritat.

Sánchez desgranava al Ple municipal alguns dels números més destacats dels comptes com el 8’58% d’augment en aquests 61’8 milions respecte el pressupost de 2017 amb capítols importants com el d’impostos directes - 29.961.100 euros- i el de transferències corrents - 19.713.661 €- i els capítols de despeses més rellevants són el de compres de béns corrents i serveis -26.195.187 €- i el de personal - 23.100.000 €-. La despesa corrent augmenta un 7’66%, mentre la despesa financera baixa amb una reducció del 44% en interessos i del 48% en amortitzacions de préstecs. Els ingressos corrents augmenten un 4% i destinen a finançar despesa corrent.

Sánchez qualifica els comptes de feministes i potenciador de polítiques per a joventut i gent gran amb 3’5 milions per a polítiques socials i l’aposta per impulsar un centre de dia per a gent gran -100.000 €- , la creació de la Taula d’habitatge amb 400.000 euros per a compra i rehabilitació de pisos per a lloguer social i un ambiciós Pla d’inversions amb la recuperació de la Torre Vermella -1 milió- i Ca n’Altimira -1’6 milions-, la creació d’una nova comissaria de Policia Local, un important capítol d’esports -11 milions d’inversió quadriennal- on destaca un nou pavelló i piscina coberta a la zona de pistes de tennis del CEM Riu Sec, la segona fase del PEM Guiera o millores a Can Xarau i la ZEM Fointetes i una partida d’11 milions per actuacions a l’espai públic. En aquest capítol, es destinen 5 milions a manteniment, 2 a continuar les actuacions a Fontetes i Serraperera, s’inclou l’enllumenat de Bellaterra o s’aborda la millora de parcs i jardins amb 400.000 €.

Donaven suport als comptes del govern ECP i Junts. La portaveu dels Comuns, Pilar Adell, destacava que els comptes recullen aspectes de l’acord programàtic que van firmar al juliol amb el govern amb elements d’atenció als barris –on consideren que cal incorporar també millores necessàries a l’eix de la carretera N150- i a les persones més vulnerables, amb millores en habitatges social o la promoció de l’accés a la salut bucodental –amb 100.000 € consignats-. Adell apunta que volen donar passes per construir “la Cerdanyola que ens imaginem” i considera que aquests pressupostos s’encaminen en aquest sentit.

Des de Junts, Joan Sánchez insistia en la importància de passar pàgina per afrontar les necessitats presents i de futur i, en aquest sentit, valorava “l’esforç inversor” dels pressupostos i que incorpori propostes per facilitar la generació de riquesa i ocupació com un pla de polígons industrials o una oficina per impulsar el contacte amb el món de l’empresa, al temps que reclama reprendre el Pla Estratègic de Ciutat i recuperar altres elements patrimonials com can Cordelles.

Votava en contra ERC, C’s i Guanyem. El regidor d’Esquerra Íñigo de Enterria, que havia demanat la retirada del punt pel retard en la presentació dels informes que acompanyen l’expedient –fet que considera vulnera els drets dels regidors- i l’existència d’un informe desfavorable sobre els comptes de Cerdanyola Promocions- reclamava transparència en l’execució d’unes inversions on considera que haurien d’entrar algunes de les seves propostes de recuperació de la Torre Llopis o actuacions al Pont Vell, entre d’altres. Esquerra nega que siguin uns comptes feministes o de foment de l’ocupació i destaca que es rebaixa un 24% la partida de l’àrea d’ocupació.

El regidor de C’s Pau Ortolà es queixava que el govern incorpori les propostes d’ECP, els que considera socis preferents del govern, i no algunes de les seves per construir una rampa a La Farigola per evitar els problemes d’avaries de l’ascensor, fer una biblioteca de proximitat a Serraperera o destinar ca n’Altimira per a un centre per a la gent gran, a més d’eliminar les aportacions al Consorci de Normalització Lingüística o per a la revista Riu Sec.

Des de Guanyem, Ivan González recordava que les actuacions a Les Fontetes o Serraperera són la segona fase d’uns projectes impulsats per l’anterior govern de Compromís en una pla d’inversions que considera fonamentat en el plantejat en el passat mandat. González insistia en l’existència d’informes desfavorables sobre els comptes de Cerdanyola Promocions, tot destacant que el PSC exigia quan estava a l’oposició que cap punt es presentés al Ple amb un informe desfavorable. “Què ha canviat?”, es preguntava Ivan González. 

El PP s’abstenia. Manuel Buenaño destacava que mai ha vist complir-se un Pla d’inversions i qüestionava que aquesta vegada pogui passar però augurava que si es complien les inversions anunciades el PSC guanyarà amb majoria absoluta les pròximes eleccions. “i espero que es compleixin perquè la ciutat les necessita”, deia un Buenaño que també valorava en positiu el capítol d’actuacions en l’espai públic.

No obstant això, Buenaño era dur en relació als comptes de l’empresa municipal Cerdanyola Promocions que considera que es quadren de forma artificial. El portaveu popular mostrava la seva preocupació i reclamava un canvi en la direcció de l’empresa.

El president de l'EMD, Ramon Andreu, agraïa la inversió prevista en la millora de l'enllumenat de Bellaterra, que, destaca, a més "reduirà en un 60% la factura de la llum" per aquesta il·luminació.

Ordenances Fiscals amb la mateixa votació

Un apartat destacat del Ple va ser previ a l’aprovació del pressupost, el debat i aprovació de les Ordenances Fiscals –els impostos municipals, com l’IBI o l’ICIO, les taxes, com les de guals- o els preus públics, com l’entrada als Museus o el preu dels cursos de les instal·lacions esportives-. Javier Sánchez subratllava l’objectiu de no incrementar la pressió fiscal a la ciutadania i per això destacava que no es puja cap impost o taxa. El regidor de Finances comentava també altres objectius de suport a l’habitatge social, la sostenibilitat ambiental, l’emprenedoria per a persones en atur o la simplificació de la gestió administrativa en forma de bonificacions.

A l’igual que en el debat de pressupostos, donava suport al govern un ECP que destaca les incorporacions d’aspectes que afavoreixen l’habitatge social o la sostenibilitat ambiental i Junts que també destaca el suport a l’emprenedoria en unes Ordenances “on el govern no ha volgut arriscar”.

S’abstenia el PP que considera que és un tema amb “debat de mínims perquè no hi ha càrrega fiscal” i que anunciava la presentació d’al·legacions per errades en el redactat.

ERC era un dels tres grups –amb C’s i Guanyem. Que votava en contra. Albert Turon lamentava que no s’aprofiti el debat d’Ordenances per fer pedagogia sobre els costos dels serveis municipals i com s’han de finançar i que no s’haguessin acceptat propostes d’Esquerra en relació a residus, mobilitat i habitatge.

Des de C’s, Gorka Samaniego manifestava que l’afirmació del govern que no es puja la pressió fiscal  és “un argument trampa” perquè la ciutadania “no pagarà menys en un moment en què s’aplica el Tribut Metropolità” o els lloguers segueixen a l’alça.

Guanyem, per la seva banda, lamentava que “no s’aprofiti la fiscalitat per redistribuir la riquesa tocant la butxaca de qui més té” amb increments de l’IAE a grans empreses, al temps que indica que bonificar l’IBI als propietaris que posin habitatge en lloguer social “és un brindis al sol· perquè no li compensarà amb la diferència amb un lloguer a preu de mercat.