El pregó de Sant Martí fa un recorregut per la història recent de la ciutat

El Martinet va ser ahir el protagonista del pregó d'obertura oficial de la XXV Festa de Tardor que els representants de la Comissió de Festes de Sant Martí van escenificar a l'envelat del passeig de Flor de Maig.

Núria Pladevall, Jordi Castanyer i Ferran Maranges van els tres integrants de la comissió -representant a tres generacions que han participat en l'organització de la festa- que va fer la lectura d'un pregó en el que el recorregut per la història de la comissió i de la festa va servir també per fer un recorregut per la recent història de Cerdanyola. El pas del poble del postfranquisme i la primera transició a la ciutat de la democràcia consolidada.

"Vingué de la ma de la democràcia" recordava Pladevall en referència al Martinet i a la festa, "fill d'un poble anestesiat durant 40 anys" en el que les persones que van posar dempeus la Comissió de Festes de Sant Martí "pretenien despertar aquell poble adormit" i tornar a fer lluir les tradicions i festes perdudes.

Un Martinet i una festa que veien com Cerdanyola "no parava de créixer i es cruspia els camps de conreu" amb edificis i indústries i en la que la comissió va perdre l'organització d'activitats com les del Roser que va començar a organitzar l'Ajuntament, mentre la comissió aconseguia que "les festes de Sant Martí cada cop estiguessin més consolidades a l'igual que la democràcia" i s'aconseguia portar a Cerdanyola fenòmens com el del rock català amb els concerts de Sau i Sopa de Cabra.

Fins arribar a un relleu generacional amb nostàlgia dels que van deixar l'organització de les festes i il.lusió dels joves que prenien el timó en un poble, que, com indica Ferran Maranges, "ha esdevingut ciutat" i en la que els ciutadans tenen cada cop més temps lliure i cada cop més oferta d'oci que fa perdre il.lusió en l'arribada de la festa de tardor.

No obstant la comissió es manté en la lluita que la festa de tardor "sigui sent especial, única, participativa, oberta" i vinculada als seus orígens: els de la cultura tradicional i popular catalana.

"Per la festa de tardor, tots la senyera al balcó".