El Sincrotró ajuda a desvetllar els secrets dels antics constructors maies

Investigadors de la Universitat de Granada, que han treballat a la línia de llum MSPD del Sincrotró Alba, han desvetllat per primer cop la composició dels morters i estucs de cal maies, d'una durabilitat extraordinària i que han arribat fins als nostres dies en un estat de conservació excel·lent. En aquest treball publicat a Science Advances, s'han analitzat els materials amb què es va construir el lloc arqueològic Maya de Copán (Hondures) entre els segles IV i IX.

Un equip de recerca de la Universitat de Granada ha descobert el secret dels antics constructors maies, que van produir morters i estucs de calç d'una extraordinària durabilitat: morters de calç fabricats amb extractes de plantes.

El grup investigador ha analitzat els materials amb què es va construir Maya de Copán, a Hondures. Les ruïnes d'aquesta ciutat maia construïda entre els segles IV al IX van ser declarades Patrimoni Arqueològic de la Humanitat per la UNESCO el 1980.

Carlos Rodríguez Navarro, autor principal d'aquest treball, indica que, tot i els nombrosos estudis que s'han realitzat sobre aquests materials de construcció, “fins a la data no se sabia per què els monuments construïts pels maies, en molts casos, presenten actualment un estat de conservació excel·lent, tot i haver-hi estat exposats durant més de mil anys a un clima tropical molt agressiu.

Ara s'han analitzat amb tècniques d'anàlisi molt resolutives com la microscòpia electrònica de transmissió i també la difracció de raigs X, a la línia de llum de sincrotró MSPD del Sincrotró de Cerdanyola. Els raigs X generats amb el Sincrotró han permès conèixer exactament la composició química i l'estructura d'aquests materials. Així, els investigadors apunten que s'ha demostrat que els antics morters i estucs de calç inclouen compostos orgànics i tenen un ciment de vidres de calcita (CaCO3) amb característiques nano i mesoestructurals (estructura dels vidres des d'escala atòmica i molecular fins a micromètrica) similars a les dels biominerals de calcita (per exemple, les petxines dels bivalves). Això va permetre als constructors del lloc arqueològic Maya de Copan obtenir materials de tan altes prestacions.

Els investigadors pretenien provar que els compostos orgànics dels morters de calç podrien exercir un paper enduridor similar al de les (bio)macromolècules als biominerals de calcita, que tenen resistència mecànica molt més gran que la calcita purament inorgànica, seguint les indicacions de constructors locals de Copan que han heretat la tradició constructiva de l'antiga civilització Maya de la qual descendeixen.

La natura com a model

Aparentment, la tecnologia de la calç desenvolupada pels antics Maies i probablement altres civilitzacions antigues que usaven additius orgànics naturals per preparar morters i estucs de calç, va explotar fortuïtament una ruta biomimètica (és a dir, que imita la natura) per millorar el rendiment de els lligants d'aquests materials a base de calç.

Rodríguez Navarro, catedràtic del departament de Mineralogia i Petrologia de la UGR, indica que l’ús d'extractes de plantes podria ajudar a desenvolupar nous morters, arrebossats i estucs a base de calç optimitzats i compatibles per a la conservació del patrimoni historicoartístic i la construcció moderna i sostenible. A més, l’investigador considera que aquests resultats “aplanen el camí per al disseny de nous lligants biomimètics a base de calç que incloguin compostos orgànics naturals o sintètics amb funcionalitats específiques, o amb efectes enduridors coneguts, com els dels compostos orgànics presents als biominerals calcítics”.