El Suprem condemna Uralita a indemnitzar veïns de Cerdanyola amb 2'3 milions com a passius domèstics i ambientals

El total de la indemnització a 43 persones -familiars de treballadors i veïns de l'empresa- supera els 2,3 milions d'euros, i el Tribunal Suprem estima parcialment el recurs dels afectats en el sentit d'incloure-hi el dany moral derivat de les plaques pleurals.

El Ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem ha resolt els recursos interposats en el litigi iniciat per 43 persones contra l’empresa Uralita SA pels danys soferts a causa de l'activitat industrial que aquesta empresa va desenvolupar a Cerdanyola, entre 1907 i 1997, consistent en la fabricació d'elements per a la construcció mitjançant l'ús d'amiant. 

Els perjudicis al·legats pels veïns en la demanda es basaven en la inhalació de fibres d'amiant pels familiars dels treballadors de l'empresa, que retornaven als seus respectius domicilis amb les robes de treball contaminades -els passius domèstics- i per les persones que vivien en les proximitats de la fàbrica a conseqüència de les emanacions i residus procedents de la fàbrica -els passius ambientals-. Els demandants patien alguna de les malalties relacionades amb l'amiant o eren hereus de persones mortes per aquestes patologies.

El Jutjat de Primera Instància va estimar la demanda només pel que fa a les pretensions dels familiars de treballadors que havien prestat els seus serveis a l'empresa entre 1971 i 1977. L'Audiència Provincial, per la seva banda, va ampliar la responsabilitat de l'empresa demandada a tots els passius domèstics, sense limitar-la al període 1971-1977, i va estimar també la demanda pel que fa als anomenats passius ambientals.

La Sala Civil del Tribunal Suprem desestima ara els recursos interposats per l'empresa Uralita i considera que la utilització de l'amiant en els processos industrials, i especialment la inhalació de la pols que es desprenia en la fabricació de productes derivats, conformava un “indiscutible risc per a la salut perfectament conegut si més no en la dècada dels anys quaranta del segle passat”. El tribunal considera que Uralita “tenia perfecta constància dels riscos que aquestes substàncies generaven per a la salut dels treballadors i de tercers, així com de la perillositat de l'activitat industrial que desenvolupava”. Així, la resolució judicial considera que es podien generar diferents patologies respiratòries que podien tenir la condició de malaltia professional.

Passius ambientals

Pel que fa als passius ambientals, el Suprem considera que l'empresa era conscient que la seva activitat industrial era “anormalment perillosa i això l'obligava a extremar les precaucions degudes en un grau molt elevat i a adoptar mesures eficients per evitar o disminuir els riscos i garantir la indemnitat de les persones”. No obstant això, la resolució apunta que les “circumstàncies acreditades en el litigi indiquen que, lluny d'observar aquest especial deure de cura exigible, es va incrementar el risc en la gestió, no només amb deficiències en el manteniment intern dels nivells de contaminació tolerables, sinó també en la contaminació ambiental”.

Passius domèstics

En relació als passius domèstics, la sentència constata com a “coneguda” la retenció i dipòsit sobre la roba de treball de les fibres i pols de l'amiant, pel que, afegeix, “no era difícil per a l'empresa representar-se, en la seva activa obligació de prevenir danys, que la referida vestimenta arribés impregnada d'aquestes substàncies als domicilis dels seus treballadors, on eren rentades, i que, per tant, constituïssin un focus de contaminació per als seus familiars convivents”.

La Sala confirma també la compatibilitat entre les indemnitzacions reclamades pels hereus de les persones ja mortes i les corresponents al dany experimentat per aquests com a perjudicats per la seva mort.

El Suprem també estima parcialment el recurs dels veïns per incloure en la indemnització el dany moral derivat de les plaques pleurals, ja que són una “manifestació radiològica de l'exposició de l'amiant que implica un factor de risc, encara que no comporta afectació pulmonar”. Així, la sentència té en compte, el risc d'acabar contraient una malaltia derivada de l'amiant, el llarg període d'incertesa, pels elevats períodes de latència de la malaltia, i el fet que els demandants viuen en una població amb un elevat percentatge de malalties d'aquesta classe, en referència a Cerdanyola.