El Tribunals anul·len el conveni entre Ajuntament i UAB en què el municipi comprava els terrenys de l'Escoleta

El jutjat del contenciós administratiu número 5 de Barcelona ha anul·lat l’acord del Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola de desembre de 2014 que suposava l’aprovació del conveni entre el Consistori i la UAB en relació al reconeixement, liquidació i extinció d'obligacions econòmiques. Des d’ERC indiquen que els tribunals donen així “la raó a Esquerra en el recurs interposat pels seus regidors Daniel Mallén i Helena Solà”. La sentència encara no és ferma.

La sentència, dictada per la jutgessa Montserrat Raga, declara la nul·litat de l'acord plenari de l'Ajuntament de Cerdanyola i el deixa "sense efectes". L'acord, de desembre de 2014, modificava el conveni entre l'Ajuntament i la UAB que s'havia firmat dos anys abans, al desembre de 2012. ERC remarca que el conveni suposava la compra dels terrenys de l’escola Bellaterra -popularment coneguda com l'Escoleta- “a preu de terreny edificable, en una operació que pretenia liquidar deutes anteriors” de la Universitat. La formació republicana manifesta que “la bona relació amb la UAB ha de ser compatible amb una gestió pública impecable dels recursos dels contribuents”.

El conveni anul·lat establia que l'Ajuntament de Cerdanyola adquiriria per compra venda a l’UAB el terreny i l’edifici de l'Escola Bellaterra, per un import de 2.614.847.55€, i reconeixia la prescripció d'uns deutes de la Universitat per valor de 483.371.02€. Durant el debat del plenari del 17 de desembre de 2014, Helena Solà manifestava que l'Ajuntament no viu d'esquenes a la Universitat, "sinó agenollada" i denunciava que l’Autònoma  sempre surt beneficiada de les relacions amb el municipi. Esquerra mantenia dubtes sobre la legalitat del conveni. Dies després, en declaracions a Cerdanyola Ràdio, Solà insistia en el missatge que l’Ajuntament viu “al servei de la UAB i no sabem perquè ja que no es beneficia en res".

Solà es mostrava especialment crítica amb la compra dels terrenys de l’escola Bellaterra, “a preu de mercat”, quan la UAB els havia cedit a la Generalitat per aquest destí 35 anys enrere. La portaveu d’Esquerra insistia també en aquell moment que l’Ajuntament havia “estat pagant una deixalleria” –la del campus- que “no és de la ciutat, sinó de la UAB”.

En les primeres valoracions oficials després de la sentència i en relació a la compra dels terrenys de l’escoleta, ERC insisteix que sempre ha defensat que Cerdanyola no guanya res d'adquirir la propietat d'un terreny i un edifici que haurien de ser de la Generalitat de Catalunya.

Dret d'informació

A més, Esquerra indica que va interposar aquesta demanda judicial perquè es vulneraven els drets bàsics d'informació dels regidors ja que no “van poder consultar en el termini legalment previst els informes d'intervenció i de secretaria, ambdós de caràcter vinculant”. La sentència, insisteix ERC, estima plenament els arguments emprats per Daniel Mallén i Helena Solà, i “considera acreditat, atesa la prova practicada, que l'obligació de comptar amb aquests informes, complexos, tant jurídicament com econòmica, amb caràcter previ al ple, va influir en el dret dels regidors d'emetre un vot amb garanties”. En aquest sentit, la sentència, a la que ha tingut accés Cerdanyola.info, indica que l'Ajuntament no ha acreditat el  coneixement previ a la informació necessària per part dels regidors "per tal de poder emetre un vot amb garanties". 

Des d’ERC insisteixen que cal “una gestió pública exigent i transparent dels recursos públics” i consideren “lamentable que calgui recórrer a la via judicial per reivindicar els drets democràtics i una bona gestió per evitar el malbaratament d’uns recursos que són de tots i que tant costa obtenir”.

Sentència recurrible

La sentència encara no és ferma i tant Ajuntament de Cerdanyola com UAB poden presentar recurs d’apel·leció, però ERC ha demanat al govern municipal que no el presenti  i recorda que Compromís per Cerdanyola “es va oposar a l'esmentat conveni i va considerar que la manca dels informes també havia menystingut els seus drets com a regidors, si bé no van recórrer judicialment”.