El Vallès Occidental exposa els projectes industrials davant els representants del Ministeri

La cooperació público-privada, la prevenció davant els ERO, els reptes de la innovació digital o l’arrelament de la indústria a la comarca són alguns dels eixos del Pacte per la Reindustrialització del Vallès Occidental que representants de la comarca han exposat durant la visita del secretari general d’Indústria i Petita i Mitjana Empresa del govern Central, Raúl Blanco, celebrada al Sincrotró de Cerdanyola.

El representant del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, Raúl Blanco, considera aquest pacte com una mostra de “deures ben fets” en una comarca de tradició industrial. Blanco ha mostrat el suport ministerial davant els ERO que viuen algunes empreses de la comarca.

El president del Consell Comarcal, Ignasi Giménez, ha afirmat que “estem en sintonia amb les  línies de treball proposades en el nou acord del 1er govern de coalició, i volem ser agents actius, especialment en els eixos de consolidar el creixement i la creació d’ocupació de qualitat i indústria, pimes, autònoms, però també  en altres com drets socials, regeneració democràtica, ciència i innovació, lluita contra el canvi climàtic i polítiques feministes”. Per a Giménez, el Pacte per la Reindustrialització del Vallès Occidental “pot ser un espai privilegiat en el pacte Nacional per la Industria per avançar de forma concertada amb diferents accions”

Eva Menor,presidenta de l'Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç de la Diputació de Barcelona, ha remarcat l’objectyiu de “ser un ens local que faci de motor i palanca de canvi pels governs locals de la província, potenciant el progrés econòmic, però, el que és més important, el progrés social posant al centre les persones i les empreses del territori".

L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, ha afirmat que “hem de reivindicar la necessitat de reforçar les relacions entre universitat, administració, societat i empresa, entenent que la interacció efectiva dels quatre agents són indispensables per seguir avançant en el camí de l'economia del coneixement”. La trobada ha tingut lloc al Sincrotró Alba de la nostra ciutat i la seva directora,  Caterina Biscari, ha ressaltat el paper del Sincrotró com a institució científica d'alt nivell internacional, així com la seva importància en el teixit industrial comarcal i també, català i espanyol.

Quatre projectes per respondre a la situació de la indústria

Diferents representants municipals han estat els encarregats de presentar els diferents projectes prioritzats des de la comarca per donar una resposta efectiva a les noves situacions i dificultats del sector.

El vicepresident 1r del Consell Comarcal, conseller de desenvolupament econòmic, industrial i treball i alcalde de Barberà del Vallès, Xavier Garcés, ha explicat les línies de treball i les diferents mesures que s’estan portant a terme des del Pacte per a la Reindustrialització, destacant el model de governança basat en la cooperació público privada així com el treball realitzat en les 7 mesures que actualment estan en curs, i que volen incidir sobre la transformació del sector industrial des de diferents imputs com la fiscalitat, l’ocupació, la formació, l’economia circular, la indústria 4.0 o els polígons. Xavier Garcés també ha avançat que “ja es treballa en l’elaboració del nou Pla d’Acció pels anys 2020 i 2021 que portaran noves accions concretes per afrontar les noves necessitats de la comarca”.

L’alcaldessa de Montcada i Reixac, Laura Campos, ha presentat un dels projectes del pla de xoc, la que fa referència a la Prevenció i reacció davant els EROs. Amb aquesta mesura es vol afrontar les conseqüències socials i econòmiques dels processos de deslocalització o tancament. També es vol establir mecanismes de detecció i anticipació de possibles casos de crisi empresarial i abordar-los de forma concertada, a més de consensuar una forma d’intervenció amb una cartera de serveis amb accions preventives i reactives, per les PIMEs afectades, les persones desocupades i la reindustrialització de les naus. Campos ha afirmat que aquest pla “preveu establir mecanismes de detecció i anticipació de possibles casos de crisi empresarial i abordar-los de forma concertada” i que “entre tots hem de minimitzar l’impacte social i econòmic dels processos de deslocalització i tancament industrial”.

L’alcaldessa de Rubí,  Anna Maria Martínez, ha presentat el segon projecte del pla de xoc, en relació als polígons de la comarca i la revitalització dels espais productius. En aquest sentit es vol aconseguir que tots els polígons d’activitat econòmica tinguin fibra òptica, fomentar que tots els polígons tinguin associacions actives així com impulsar intervencions innovadores que poden anar des de la millora dels subministraments bàsics a plans integrals de mobilitat, simbiosi industrial. Martínez ha destacat la necessitat “imperiosa” de modernitzar els polígons industrials de la comarca. “Aquesta modernització ha de fer-se introduint aquelles infraestructures de comunicacions importants tenint en compte les millores de mobilitat i sostenibilitat”, ha apuntat.

El tinent d’alcalde de Terrassa, Isaac Albert, ha presentat el tercer projecte del pla de xoc, que fa referència a la Xarxa i serveis de fabricació digital. En aquest cas es vol donar respostes integrals als nous reptes de la innovació digital i tecnològica, fer créixer el talen fomentant l’emprenedoria i posicionar els espais de fabricació com un dels referents a l’hora d’accelerar l’apoderament digital en els àmbits social, educatiu i empresarial.  Isaac Albert ha destacat “la necessitat de les empreses de la comarca de fer el pas de la tecnologia analògica a la tecnologia digital”.

La tinenta d’alcaldessa de Sabadell, Montse González, ha estat l’encarregada de presentar el quart projecte del pla de xoc: El Vallès Arrelat a la Indústria, que vol sensibilitzar el conjunt de la societat de la importància del sector industrial al Vallès Occidental, cohesionar la comarca i els seus agents a través del relat de la transformació del model productiu i promocionar el valor industrial i innovador. González també ha destacat “la necessitat de sensibilitzar en l’entorn de les vocacions industrials a l’àmbit educatiu” i ha fet referència al paper de la dona al món de la indústria.

La indústria, el 28% de l'activitat econòmica comarcal

Al desembre es va presentar el Flaix de la Indústria 2019, elaborat per l’Observatori del Consell Comarcal, que destaca que el Vallès Occidental és un dels actius industrials de Catalunya i Espanya i volem continuar sent un dels pols industrials del sud d’Europa i el territori de Catalunya que més aporta al VAB industrial de Catalunya amb el 16’2% del total. La indústria suposa el 28% de l’activitat econòmica de la comarca.

Segons el SIPAE (base de dades de Polígons del Departament d’Empresa i Coneixement), el Vallès Occidental és la comarca catalana amb un major nombre de polígons (130), més d’una quarta part (26,8%) de la superfície total de polígons de la demarcació de Barcelona, i el 16,2% del conjunt de Catalunya. Les activitats d’alt contingut tecnològic ocupen a 44.723 personal, l’11,6% del total de llocs de treball. El Vallès Occidental és la segona comarca barcelonina amb major proporció de llocs de treball d’alt contingut tecnològic.

Davant aquestes dades però hi ha el fet que durant el 2019 i fins al mes de setembre s’han produït 13 expedients de regulació a la indústria que han significat ja la destrucció de 412 llocs de treball directes. I des del mes de setembre fins avui s’han presentat 4 expedients de regulació més en 4 multinacionals i això podria afectar fins a gairebé 1.200 persones directament afectades. Les dades d’atur del desembre del 2019 situen en 49.533 persones aturades, el 15% de les quals provenen del sector de la indústria.

El Sincrotró de Cerdanyola

Gestionat pel Consorci públic per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum de Sincrotró (CELLS) i cofinançat pel Govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya, el Sincrotró Alba és una infraestructura científica i tècnica singular (ICTS) que afegeix valor al teixit científic i a l’industrial.

L’Alba és l’única font de llum de sincrotró que hi ha a Espanya. El seu funcionament, a partir d’un complex d’acceleradors d’electrons, permet visualitzar i analitzar la matèria i les seves propietats a escala atòmica i molecular. Ubicat a Cerdanyola, l’Alba rep més de 2.000 visites de personal investigador i genera unes 6.000 hores de llum de sincrotró cada any. Les seves propietats permeten obtenir informació de gran qualitat sobre les característiques de les mostres que s’analitzen. Enguany, l’Alba fa 10 anys i disposa de vuit línies de llum operatives i quatre més en construcció que es fan servir per experimentar en biomedicina, nanotecnologia, ciència de materials, patrimoni històric i artístic, física, ciències ambientals o química, entre d’altres.