Elisenda Alamany (ERC) aposta per una política útil que doni respostes adequades a una societat heterogènia

La igualtat de gènere, la ciutat metropolitana, la irrupció dels populismes de dretes, el procés i la construcció d'un nou país, la importància de la política institucional i de l’activisme social, la digitalització d’una administració en què confiï la ciutadania van ser alguns dels temes abordats per la regidora d’ERC a Barcelona Elisenda Alamany en la presentació del llibre La política que vindrà, una crida a llegir bé les necessitats complexes d’una societat canviant per poder donar les respostes adequades.

Elisenda Alamany, en conversa amb la portaveu d’Esquerra a l’Ajuntament de Cerdanyola Helena Solà, desgranava els principals temes que aborda a La política que vindrà en un acte celebrat a la sala Barrial del Museu d’Art de Cerdanyola. La regidora barcelonina explicava la seva història personal com a integrant d’una generació que va veure frustrats els seus horitzons d’il·lusió i de futur i que va decidir passar de la protesta a la proposta per utilitzar la política institucional com un element de transformació social. Alamany, implicada en moviments socials al Vallès, va fer el pas a la política institucional el 2018 com a diputada, i el 2019 com a regidora a l’Ajuntament de Barcelona. Ara, reivindica la utilitat de l’activisme social i de la política institucional per poder donar solucions adequades als problemes complexos d’una societat heterogènia que no pot tenir respostes obsoletes.

Així, per exemple, Elisenda Alamany considera que la digitalització és una de les assignatures pendents de l’administració. La regidora d’ERC indica que si la ciutadania utilitza xarxes i plataformes on deixa les seves dades és perquè obté un servei que considera valuós  i que cal que confiï també que el servei que rebrà de l’administració serà útil per aconseguir aquest pas que suposa també proximitat.

Alamany manifesta que “el futur de les ciutats passa per posar al centre als vianants” ja que això comporta millores en aspectes com la dinamització econòmica, la seguretat o fins i tot la millora de la salut, però també destaca que necessita de donar alternatives a escala metropolitana que substitueixi la mobilitat privada.

La igualtat de gènere i la feminització necessària de la política van ser altres qüestions abordades. Solà i Alamany posaven exemples personals del cost que paguen les dones per dedicar-se a la política i el fet que, tot i els avenços assolits, encara hi ha moltes més dificultats per accedir als llocs de decisió política per part de les dones. En aquest sentit, Alamany es pregunta, per exemple, “qui ha dissenyat un espai públic que és hostil per les dones?” i reclama aquest poder de decisió per a les dones i la perspectiva de gènere incorporada a la política com una contribució al bé comú.

El procés va ser un altre dels temes tractats i Alamany fa una crida a donar respostes als problemes d’avui per construir el país del futur. La regidora d’Esquerra ressalta que lemes com La construcció d’un nou país que impulsava aquest moviment polític als seus inicis es va anar reduïnt a parlar de la independència, i per tant de la relació amb l’estat espanyol, i posteriorment de la unitat ERC-Junts, una transformació en què considera que es va perdre una part del 80% que donava suport al dret al decidir a l’inici del procés perquè volia respostes als problemes globals i no només parlar d'independència.

La irrupció dels populismes i de l’extrema dreta al panorama polític són també elements que tracta Alamany a La Política que vindrà i l’autora del llibre abordava la resposta que s’ha de donar a la presentació al MAC. Elisenda Alamany creu que l’esquerra ha mostrat tics que l’allunyen d’una part important de la ciutadania i les classes populars actuant amb “superioritat moral” ja que no n’hi ha prou amb tenir raó ja que cal donar resposta a qüestions que importen a la gent. Un exemple és el de la seguretat, temàtica davant la que reclama donar resposta des del progressisme per evitar que altres la donin des del racisme.

Igualment, Alamany creu que l’esquerra ha d’anticipar-se als problemes i donar respostes en positiu i no posar-se a la defensiva i en l’oposició al que no es vol.