Els Ajuntaments triaran 4 dels 10 dies d'obertura comercial en festiu

10 dies festius d'obertura comercial en comptes de 8 amb 4 dies escollits pels Ajuntaments i no per la Generalitat és el principal canvi de la Llei d'horaris comercials aprovada ahir al Parlament. La norma estava impulsada per CiU i ERC va tenir el suport de PSC i ICV/EUiA i l'oposició de PP i CUP.

La norma regula els horaris comercials, fixa els establiments que restaran exclosos del règim general, entre els quals els dels municipis turístics, i tipifica les infraccions en la matèria i les sancions aplicables. A més, la llei estableix les característiques dels establiments dedicats a la venda d'excedents i outlets i les de les vendes en rebaixes, entre d'altres aspectes.

Xavier Crespo, diputat de CiU i un dels ponents de la nova llei al Parlament, destaca que seran els Ajuntaments els que decideixin els dos dies festius d'obertura de comerços suplementaris. Les botigues passaran de poder obrir 8 festius a 10 seguint la recomanació del Consell de Garanties Estatutàries. Crespo indica que seran els Ajuntaments els que marquin aquests dos dies -i dos més- perquè es decideixi des de la proximitat. A més, la norma catalana limita de 90 a les actuals 72 les hores d'obertura comercial a la setmana i els períodes de rebaixes es mantindran en dos cicles: del 7 de gener al 6 de març i de l'1 de juliol al 31 d'agost

Segons Crespo, la norma blinda el model de comerç català i limita les pretensions de la normativa estatal. Els impulsors de la llei al Parlament consideren que el model estatal, basat en la comunitat de Madrid, s'ha demostrat perjudicial per al comerç urbà. Així, Agnès Russiñol, parlamentària d'ERC, destaca la invasió competencial de la norma estatal i assegura que genera inseguretat jurídica al petit comerç i suposa un cop de ma a les grans superfícies comercials per eliminar la competència.

PSC i ICV/EUiA també han donat suport a la llei -amb intervencions de Juli Fernández i Joan Mena, respectivament- per considerar que referma el compromís de conciliar la vida laboral i familiar al temps que aposta per millorar l'oferta dels consumidors mantenint l'equilibri entre petit comerç i grans superfícies.

Liberalització per adaptar-se al canvi d'hàbits

El PP és la formació que s'ha mostrat més crítica ja que els populars són partidaris d'una liberalització més gran del sector davant el canvi d'hàbits comercials dels ciutadans. Santi Rodríguez, portaveu adjunt, destaca la necessitat de donar més llibertat d'adaptació als comerços en un moment de canvi en què, per exemple, internet està oberta sempre. Rodríguez considera també "una pirula" l'ampliació de dos festius perquè els Ajuntaments no tindran temps de triar aquests dies abans de tancar febrer, tal i com marca la llei. El diputat popular critica un excés regulatori i comenta que els comerços posen altres noms a campanyes de descomptes per evitar el nom de rebaixes que a la llei estatal es poden fer en qualsevol moment.

Per la seva banda, la CUP vota en contra per raons contràries a les exposades pel PP. La diputada Isabel Vallet considera que la llei es queda curta en la defensa del petit comerciant davant les grans superfícies al temps que la liberalització de la noma estatal és "irracional" i suposava un capítol més d'un procés de centralització a través de l'homogeneització comercial.

Ciutadans s'ha abstingut per ser partidaris d'una desregulació més gran del comerç que vagi més enllà dels horaris comercials i abordi qüestions com la fiscalitat o l'eliminació de traves burocràtiques.