Els autors de l'estudi demogràfic de Cerdanyola aventuren el futur de la ciutat

Recaño remarca que el principal objectiu de l’estudi és ajudar a preveure l’impacte d’algunes ordenacions urbanístiques en el futur de la ciutat davant la situació present i l’evolució soferta en el passat més immediat. L’estudi, realitzat per Recaño, Daniel Debvolder i Joan Garcia, es divideix en tres parts: l’anàlisi comparatiu de l’evolució de la població a l’últim quart del segle XX, la segona aborda la realitat actual d’acord al Padró d’habitants i la tercera suposa una projecció de creixement fins el 2022 i, segons Recaño, permet "aventurar el futur més pròxim".

El coautor de l’estudi demogràfic de Cerdanyola indica que Cerdanyola va créixer amb els fluxos migratoris dels anys 60 i principis dels 70 i va quedar estancar amb la crisi econòmica dels 80 amb dos causes principals: el fre de la immigració d’altres comunitats i la caiguda de la fecunditat, que està per sota de la mitjana catalana tot i que reconeix que és un fenomen general al conjunt del país.

Recaño indica, a més, que "l’alt preu de l’habitatge" suposa també un fre important per la immigració de població estrangera que és més baixa que en altres municipis metropolitans, al temps que fa que l’emigració des de la nostra ciutat sigui molt majoritàriament cap a municipis veïns amb habitatge més barat. Recaño indica que l’estudi "ajuda a desmuntar el mite de l’emigració de retorn" ja que indica que les persones vingudes als anys 60 o 70 des d’altres comunitats no retornen a aquestes comunitats d’origen sinó que, en tot cas, van al lloc on tenen una segona residència a Catalunya.

L’estudi realitzat pels integrants del Centre d’Estudis Demogràfics planteja que Cerdanyola té cada cop menys nens, però també molt poca gent gran, fet pel qual es pot considerar encara una població jove, amb un important franja de gent d’entre 20 i 30 anys, però amb una tendència moderada cap a l’envelliment.

Respecte l’estructura social, Joaquín Recaño manifesta que Cerdanyola és una ciutat equilibrada perquè és una ciutat molt més heterogènia del que pugui ser Ripollet o Sant Cugat, al temps que es constata un increment als últims anys de les classes mitjana i alta. Un altre aspecte rellevant de l’estudi és el del nivell educatiu de la ciutat en el que Recaño destaca que, "afavorit per comptar amb la UAB al municipi", Cerdanyola ha augmentat molt de nivell i se situa en els primers llocs de la comarca i per sobre de la mitjana catalana pel que fa al percentatge de ciutadans amb titulació universitària (14’6 percent de les dones, 10’6 percent dels homes).Pel que fa a l’aspecte econòmic, l’estudi detecta un creixement important del sector serveis en detriment de la indústria, el que comporta una precarietat laboral a l’alça, especialment entre les dones, i un creixement del número d’empresaris.

Pel que fa a les previsions de futur, Recaño destaca que l’impacte del desenvolupament del Centre Direccional serà molt important per a la ciutat. Així, l’estudi indica que Cerdanyola podria comptar amb 83.176 habitants si es fa el Centre Direccional i 70.558 habitants en cas que no es realitzi aquesta actuació urbanística tal i com està plantejada actualment. El coautor de l’estudi considera que aquest creixement fins el 2022 és "assumible".

Recaño espera que les conclusions de l’estudi es tinguin en compte a l’hora de posar en marxa les ordenacions urbanístiques de la ciutat amb l’objectiu d’evitar un creixement desordenat que provoqui un impacte negatiu.