Els candidats a l'alcaldia amb representació al consistori debaten les seves propostes econòmiques

La idoneïtat de construir el Túnel d’Horta per millorar la mobilitat, com s’ha de gestionar la marca Ciutat del Coneixement des de l’administració pública i com fer que Cerdanyola sigui una ciutat amigable per a les empreses van ser els temes més discutits en el debat electoral organitzat per Cerdanyola Empresarial el passat 4 de maig a l’auditori del Parc Tecnòlogic.

El debat va servir per poder posar de manifest les principals propostes i les principals diferències entre les 7 candidatures que actualment tenen representació al consistori: PSC, ERC, Ciutadans, Guanyem, En Comú Podem, Junts i PP.

Obria el debat el president de Cerdanyola Empresarial, Jaume Maranges, fent dues peticions expresses als candidats a l’alcaldia: fer que Cerdanyola esdevingui una ciutat amiga amb les empreses per guanyar competitivitat i productivitat generant més riquesa que pugui revertir en millores laborals i socials i que els possible pactes entre formacions després de les eleccions del 28 de maig es facin pensant en Cerdanyola i sense pressions de les direccions del partits a nivell nacional.

El debat es va organitzar al voltant de tres temàtiques: la marca Ciutat del Coneixement, la mobilitat i fer més atractiva la ciutat per a les empreses.

Mobilitat

La mobilitat va ser un dels temes que més debat va generar, malgrat l’acord generalitzat sobre la necessitat de millora. Les diferències es van posar de manifest en les mesures que s’han de dur a terme per aconseguir aquesta millora amb la construcció del Túnel d’Horta com a una possible solució. Aquesta proposta, però, no va agradar a tots els candidats.

El número 1 en la candidatura del PSC, actual alcalde de la ciutat, Carlos Cordón, va defensar la necessitat de que hi hagi una estabilitat política al consistori que marqui una estratègia i que treballi conjuntament amb tots els agents perquè “aquestes grans infraestructures que des de fa anys se’n parla vinguin a la ciutat”. Cordón assegura que continuaran reivindicant un intercanviador de ferrocarrils de la Generalitat i Renfe i que es facin realitat els acords per desdoblar el pont de la UAB i millorar els accessos de la B30. El candidat socialista creu que el desenvolupament del Parc de l’Alba és una oportunitat per millorar els problemes de mobilitat de Cerdanyola.

El candidat d’ERC, Albert Turón, va reivindicar l’elaboració d’un Pla de Mobilitat i la posada en marxa d’alternatives al vehicle privat “que siguin viables, còmodes i ràpides”, fomentant els desplaçaments a peu i en bicicleta en l’àmbit urbà i l’ús de transport públic. Sobre la proposta del Túnel d’Horta, Turón creu que el projecte tindrà un cost molt gran i aposta per altres iniciatives menys costoses, que es faran en menys temps i donaran el mateix servei, com són el Túnel de Montcada i les millores de la línia R4 de Renfe.

Des de Ciutadans, el candidat Pau Ortolà, afirma que la mobilitat és clau per al món empresarial i el transport públic, fonamental. Tot i que en l’àmbit local les competències en mobilitat són poques, Ortolà creu que s’ha d’exigir i portar iniciatives als organismes supramunicipals. Pel que fa al Túnel d’Horta, Pau Ortolà indica que si hi ha informes tècnics mediambientals que adequats, “el túnel és una bona idea”. Considerant que es tracti d’un túnel únicament ferroviari, s’evitaran molts trasllats en vehicle privat i això ajudarà a reduir la contaminació.

Un dels més crítics en l’àmbit de la mobilitat va ser el candidat de Guanyem, Iván González. Des de Guanyem consideren que, malgrat els problemes competencials i de normatives vigents, des de Cerdanyola s’ha de treballar per enfortir el transport públic, apostar pel tramvia i defensar la desplanificació del Túnel d’Horta ferroviari i aprovar un pla de mobilitat.

Iván González creu l’ajut el sector empresarial no pot passar per la construcció d’un túnel “que ens ha tingut dècades en contra als ecologistes”. Aquesta pressió social ha impedit que es faci fins ara i, segons el candidat, es continuarà sense poder fer-ho.

El candidat d’En Comú Podem, Pedro Arco, afirma fer por que no hi hagi reparaments per fer el Túnel d’Horta quan es tracta d’una gran infraestructura que preveu travessar un gran pulmó verd, com és el Parc Natural de Collserola. El túnel, afirma, “no serà la solució” als problemes de mobilitat. En aquest sentit, aposta per l’elaboració d’un pla de mobilitat, pel tramvia, per la millora del transport públic actual i per convertir Cerdanyola en una ciutat model 15 en la que en 15 minuts es pugui arribar a qualsevol destí de servei.

L’elaboració del pla de mobilitat, la pacificació del trànsit, aconseguir que Cerdanyola deixi de ser un bypass entre autopistes i potenciar el transport públic són algunes de les propostes que des de Junts es feien en el debat. El candidat a l’alcaldia, Joan Sánchez, creu que el projecte del túnel “és una proposta lloable”. Tenint en compte que ja fa anys que es va descartar com a viari apostant per un túnel ferroviari i que és totalment soterrat, Sánchez es declina per aquesta nova infraestructura.

Finalment, la candidata a l’alcaldia pel PP, Anabel Plans, ho té clar: “s’ha d’apostar pel Túnel d’Horta i continuar fomentant el transport públic però no castigant el transport privat”. Plans creu que ara mateix no hi ha cap estratègia pel que fa a la mobilitat al municipi i, per tant, tampoc hi ha millora. La candidata popular afirma que “s’ha de planificar a llarg termini”.

Cerdanyola, Ciutat del Coneixement

La implantació de la marca Ciutat del Coneixement tots els candidats la van considerar necessària i oportuna però la diferència de posicionaments va quedar palesa al considerar alguns d’ells que és una proposta ara mateix mancada de contingut.

El candidat del PSC, Carlos Cordón, creu que la marca és necessària per posar en valor tots els elements estratègics i diferenciadors que tenim a la ciutat. I s’ha de fer treballant tots els agents conjuntament, definint estratègies i implementant-les.

Des d’ERC afirmen que la marca Ciutat de Coneixement és ara per ara només un eslògan i cal treballar per fer-lo realitat anant de la mà de “la UAB i de tot l’ecosistema de recerca i investigació que l’envolta”.

Per a Ciutadans, Cerdanyola ja genera coneixement amb agents com la UAB i el Parc de l’Alba, entre d’altres. L’administració ha d’ajudar a que “aquest ecosistema floreixi”, fomentant la col·laboració entre empreses i universitat, establint un sistema d’emprenedoria, atraient talent i invertint en infraestructura tecnològica.

Iván González, de Guanyem, afirmava en la seva intervenció que Cerdanyola Ciutat del Coneixement “és una marca que sona bé però a la pràctica no significa res”. Per a Guanyem, el veritable coneixement comença per l’educació, ajudant a que sigui de qualitat i amb mesures especifiquen per eliminar barreres arquitectòniques, lluitant contra la segregació social o fent que els estudiants no marxin del municipi per manca d’habitatge.

Pedro Arco, d’En Comú Podem, aposta per la col·laboració entre universitat, empreses, administració local i ciutadans en general per poder traslladar el coneixement de la universitat a l’empresa i al món social. Arco descriu com a una oportunitat el desenvolupament del Parc de l’Alba i el Centre Direccional.

Des de la candidatura de Junts, consideren que la marca de Ciutat del Coneixement s’ha d’omplir de contingut i això només serà possible amb una visió més estratègica per atreure inversions i empreses i aconseguir que les que tenim no marxin.

Finalment, Anabel Plans, del PP, manifesta que és un bon projecte però “no s’ha planificat i està buit de contingut”. Unes paraules que contradeia l’actual alcalde, Carlos Cordón, explicant que durant aquest mandat s’han dut a terme diverses accions com la inversió a Ca n’Altimira per convertir-se en la seu de la marca, l’assistència a fires internacionals per atreure inversions i campanya de comunicació.

Una ciutat més atractiva per a les empreses

En la tercera i última fase del debat, es van abordar les mesures que poden fer de Cerdanyola una ciutat més atractiva per a les empreses. Carlos Cordón (PSC) defensa la creació d’oportunitats, treballant junts amb els diferents agents estratègics, elaborant un pla de polígons i abordant els problemes dels locals buits, com algunes de les propostes a fer.

Albert Turón (ERC) considera necessària “una relació lleial on l’Ajuntament presti el millor servei possible a les empreses i que les empreses contribueixin al progrés de Cerdanyola.

Pau Ortolà (Ciutadans) aposta per seguir defensant a les empreses escoltant-les i deixant de banda una actitud paternalista en la que se’ls digui qué és el que han de fer.

Iván González (Guanyem) es va centrar en reclamar l’ajut de l’administració a les empreses, sobretot a les més petites, per poder implementar un nou model de gestió de residus o en pacificar alguns dels principals eixos comercials. Tot i així, González va afirmar que volia ser honest explicant a tots els presents que “la fiscalitat de l’Ajuntament ha de donar un gir” i aposten per “pujar impostos a les grans empreses i que pagui més qui guanya més”.

Pedro Arco, d’En Comú Podem, aposta per la col·laboració entre universitat, empreses, administració local i ciutadans en general per poder traslladar el coneixement de la universitat a l’empresa i al món social. Arco descriu com a una oportunitat el desenvolupament del Parc de l’Alba i el Centre Direccional.

Des de la candidatura de Junts, consideren que la marca de Ciutat del Coneixement s’ha d’omplir de contingut i això només serà possible amb una visió més estratègica per atreure inversions i empreses i aconseguir que les que tenim no marxin.

Finalment, Anabel Plans, del PP, manifesta que és un bon projecte però “no s’ha planificat i està buit de contingut”. Unes paraules que contradeia l’actual alcalde, Carlos Cordón, explicant que durant aquest mandat s’han dut a terme diverses accions com la inversió a Ca n’Altimira per convertir-se en la seu de la marca, l’assistència a fires internacionals per atreure inversions i campanya de comunicació.