Els cinemes El Punt comencen a ser un record

A finals de gener començava el desmuntatge de la teulada. Aquesta setmana han començat a caure les parets. Els cinemes El Punt comencen a ser ja un record; un record ple de nostàlgia d'un espai que va alimentar els somnis de diverses generacions de cerdanyolencs des de que la família Sallent Renom va obrir les portes del Kursaal al 1944.

Pere Sallent i Marina Renom obrien el cinema Kursaal al 1944 amb 500 butaques de fusta i una pantalla feta de somnis. La següent generació de la família, Joan Sallent i Rosalia Puicercòs, van modernitzar i ampliar el cinema, un Kursaal que arribava a les 2.000 butaques. El net, Pere Sallent, el va convertir en una multisala, primer de 3 pantalles, després de 8 i finalment d’11 i va rebatejar el Kursaal com a cinemes El Punt. Van aparèixer les sales fidelitat, les projeccions en 3D, els carnets d’usuari...

I sempre les pel·lícules, la màgia de seure enmig d’un pati de butaques a les fosques, que s’encengués el projector i la pantalla s’omplís de vida i il·lusió. El debat a l’Ajuntament sobre la reforma urbanística al sector del carrer Santa Teresa i l’estació de Renfe anunciava la venda dels cinemes al 2018 i la pandèmia precipitava el tancament de El Punt, que baixava el teló a l’abril de 2020. L'enderroc de l’edifici confirma la desaparició d'un dels referents culturals i socials de Cerdanyola i deixa tothom una mica orfes. 

Aquesta setmana les butaques del cinema del carrer Santa Teresa es retorcen entre les runes de les parets. La pantalla ja no hi és. Com si el sensorround d'aquelles pel#lícules de catàstrofes i bèl·liques dels anys 70 -Terremoto, La batalla de Midway...- hagués acabat amb la sala. El somnis nascuts al seu interior comencen a ser història.