'Els colors de l'aigua' surt en edició de butxaca

Edicions Proa acaba de publicar la novel·la Els colors de l’aigua, de l’escriptor cerdanyolenc Isidre Grau, en la col·lecció Proa Butxaca d’Edicions Proa. L’obra, guanyadora del Premi Sant Jordi 1985, estava exhaurida després de ser  objecte de diverses edicions. Els colors de l'aigua és l'origen d'un cicle que compta amb dos títols més - La nit vermella i El balancí negre- i l’autor està completant aquesta nissaga de la família Benavent de Vinyes de Savall amb uns altres dos relats.

Els colors de l’aigua és un reflex de la societat catalana entre 1930 i 1985, amb les il·lusions de la segona República cremades per la Guerra Civil, amb la duresa de la postguerra i amb el procés de canvi engegat amb el creixement industrial dels anys cinquanta, fins arribar a la reconversió dels anys vuitanta, amb la nova societat de serveis. Els protagonistes són Pau Benavent, hereu de casa pairal, advocat d’ofici i pintor frustrat, que contempla el pas del temps amb la nostàlgia del que no va ser, i Lola Frías, antiga minyona de la família i nova mestressa de la casa, que s’esforçarà per contenir les desfetes i serà la porta d’entrada de l’emigració andalusa. A travès dels cinc fills -Lina, Maridol, Marina, Berta i Àngel- de la parella els lectors són testimonis dels canvis socials, des de les més variades opcions vitals, que es produeixen a la seva població, Vinyes de Savall, i al conjunt del país.

Vinyes de Savall és l’espai imaginari però podria identificar-se amb qualsevol població del Vallès -com ara la mateixa Cerdanyola en què Isidre Grau ha estat testimoni del pas del temp-, amb Barcelona a l’altra banda de les muntanyes, amb la pagesia que deixa pas a la indústria, amb el protagonisme de les migracions de tot tipus. I amb unes actituds humanes que no costen d’identificar.

Si Els colors de l'aigua inicia el relat de la nissaga dels Benavent, altres novel.les han continuat la mirada sobre alguns dels descendents de la família, La nit vermella -Proa, 1989- s’ocupa de Lina Benavent, la filla més convencional, ben integrada al món de la burgesia, mentre que El balancí negre -Proa, 2001. Premi Ciutat de Palma 2000- se centra en la personalitat més complexa de Maridol Benavent, dona esquerpa i independent, que ha seguit el món del teatre fins a convertir-se en actriu d’èxit que s’aparta dels escenaris.

Ara l'escriptor de Cerdanyola té previst completar el Cicle de Vinyes de Savall amb dues novel·les més: El viatge groc parlarà de Marina Benavent, la quarta filla que va optar per estils de vida alternatius, a la recerca d’una espiritualitat que ni la Índia li va acabar de donar;  i el darrer lliurament de la nissaga -en fase de preparació- que analitzarà els mons de Berta Benavent, la sindicalista revolucionària, posteriorment dedicada a la política activa, i d’Àngel, l’únic noi, fotoreporter de guerres, amb dues dècades de recórrer tots els conflictes de l’Amèrica Central i els Balcans.