Els indicadors de salut reflecteixen l'envelliment de Cerdanyola

L’envelliment d’una població estancada i amb capacitat de recanvi generacional a la baixa; la mortalitat a l’alça per aquest envelliment i amb una afectació abans entre els homes; la tendència a l’alça dels accidents de trànsit amb víctimes trencada per la pandèmia; la irrupció de les malalties respiratòries a causa de la Covid en un panorama on les insuficiències cardíaques destaquen entre els homes i problemes d’ossos en les dones són alguns dels elements de l’Informe d’Indicadors de Salut Local de Cerdanyola que reflecteix una situació similar a la resta de la comarca.

L’envelliment d’una població estancada i amb capacitat de recanvi generacional a la baixa; la mortalitat a l’alça per aquest envelliment i amb una afectació abans entre els homes; la tendència a l’alça dels accidents de trànsit amb víctimes trencada per la pandèmia; la irrupció de les malalties respiratòries a causa de la Covid en un panorama on les insuficiències cardíaques destaquen entre els homes i problemes d’ossos en les dones són alguns dels elements de l’Informe d’Indicadors de Salut Local de Cerdanyola que reflecteix una situació similar a la resta de la comarca.

Toni Salvadó, tècnic de la Secció d’Informació i Anàlisi Servei de Salut Pública Àrea d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona, ha presentat al Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) l’Informe d’Indicadors de Salut Local de l’any 2021. L’informe inclou un ampli recull de dades, en la majoria dels casos fins al 2019-2020, en els àmbits de la demografia, salut reproductiva, socioeconòmic, morbiditat hospitalària, mortalitat, salut mental ambulatòria i trànsit.

Demografia: envelliment creixent

Pel que fa a la demografia, l’informe destaca l’estabilització del creixement en la darrera dècada amb un creixement natural que va cap a valors negatius que es compensa per un lent augment de la immigració estrangera. Aquesta població te l’origen principalment en l’Amèrica Llatina -en un 52’5%-, tot i que els països que destaquen són Xina, Colòmbia, Marroc i Veneçuela.

L’informe subratlla l’envelliment de la població, que anirà creixent cada cop més ja que la població immigrada també comença a envellir. Es preveu que al 2030 quasi el 25% de la població tingui més de 65 anys i que, d’aquests, el 15% tingui més de 85. Una població envellida especialment entre les dones, amb una major esperança de vida (81’76 en els homes davant els 86’21 de les dones), element aquest que ha augmentat en 1’53 anys en l’última dècada.

Salut reproductiva: capacitat de recanvi generacional a la baixa

L’apartat de salut reproductiva confirma aquestes dades ja que tant la natalitat com la capacitat de recanvi generacional mostren una clara tendència a la baixa, sobretot des de la crisi del 2009. L’última dada analitzada és del 2019 amb 324 naixements a la ciutat quan al 2004 eren 620. L’edat materna s’endarrereix (`passa dels 32,42 al 2009 als 33,58 al 2019) i, tot i que el 78% dels naixements són encara de mares autòctones, la tendència és clarament a la baixa, mentre els naixements en mares estrangeres es manté estable.Una altra dada a la baixa és la fecunditat ja que Cerdanyola presenta un índex de 0’95 nens per dona quan el relleu generacionals es determina en una referència de 2’1.  Pel que fa als avortaments voluntaris, les dades, d’un 12 per mil, es mantenen estables des de fa una dècada.

Mortalitat: a l'alça per l'envelliment

Capítol destacat de l’informe és el de mortalitat, que va a l’alça a causa de l’envelliment de la població. Els anys 2018-2019 es van produir 873 defuncions a la ciutat, 435 homes i 438 dones, amb una taxa del 7’63 per mil habitants. Tot i aquesta dada de mortalitat en homes i dones, en tots els grups d’edat hi ha més mortalitat masculina que femenina, excepte en el grup de 85 i més anys en el qual n’hi ha més de femenina ja que les dones viuen més anys.

Pel que fa a les causes, dos terços de les morts es produeixen per tumors, malalties del sistemes circulatori, nerviós i respiratori. Les causes principals entre les dones, en un 19’3 per mil, són les malalties del sistema circulatori (insuficiència cardiaca, cerebrovasculars. isquèmica cor…) seguit de tumors de budell, respiratori i mama en el 17’4 per mil, mentre que entre els homes són els tumors de tràquia, bronquis i pulmó en el 24 per mil dels casos i les malalties del sistema circulatori en un 14,2 per mil.

Una altra dada rellevant de l’informe és que el 14% de les morts produïdes entre 2018-2019 es podien haver evitat, amb “causes innecessàriament prematures i sanitàriament evitables”. Salvadó indica que aquestes morts es podrien evitar si el sistema sanitaria ""fos òptim, que és l'objectiu, remarca, però també considera que "és impossible",

La Covid.19 marca l'any

La morbiditat, la quantitat de persones que pateixen una malaltia, també s’estudia a l’informe de la Diputació, ja marcat, com ho serà el de l’any vinent, per la pandèmia. De fet, la Covid-19, o algun tipus de pneumònia vírica no classificada, ha estat la principal causa d’hospitalització durant 2020, any en què 5.116 persones de Cerdanyola van utilitzar algun recurs hospitalari de la xarxa pública. Altres motius d’hospitalització són les insuficiències cardíaques (entre ells) i artrosi de genoll i fractura de fèmur (entre elles).

L’informe aborda també la salut mental. Al 2020, 127 residents del municipi van utilitzar els recursos hospitalaris de salut mental Aquestes persones van generar 174 contactes, principalment en la xarxa hospitalària específica. La taxa d’hospitalització ha anat decreixent des del 201, quan superava el 3 per mil, fins a situar-se en 1,9 per mil. En l’àmbit d atenció ambulatòria en canvi, la tendència és moderadament ascendent tant en infants, joves i adults; al 2020 es van atendre 1.588 persones. Entre els joves i infants els principals motius van ser trastorns d’adaptació amb alternacions de conducta, estats d’ansietat, trastorns de falta d’atenció i hiperactivitat i trastorns autistes. En canvi entre la població adulta, els principals motius d’atenció en salut mental van ser trastorn dístimic, estats d’ansietat, trastorns depressius, esquizofrènia i psicosi inespecificada.

En relació a la Covid-19, la incidència de casos a la ciutat està a uns nivells semblants a la comarca i inferior al llindar provincial. Al novembre del 2021, moment de publicació de l’informe, hi havia hagut 6.356 casos registrats oficialment. A les primeres onades, les principals afectades van ser les persones grans i posteriorment hi ha hagut una detecció creixent entre els joves.

L’any pandèmic trenca una tendència ascendent dels accidents de trànsit amb víctimes que anaven a l’alça des de 205, se situen en 240 sinistres amb 315 afectats al 2019 i que l’any següent baixen als 177 accidents amb 220 víctimes en 2020, any de la pandèmia. Les col·lisions entre vehicles la principal causa dels accidents, un 57’4%, davant les caigudes de via (19’1%) i els atropellaments (12%). Toni Salvadó explica també que hi ha un protagonisme creixent de la sinistralitat en zona urbana i amb la franja d'edat adulta superant als joves en aquest apartat.

Entre els indicadors socioeconòmics apuntats a l’informe, Cerdanyola té un perfil municipal similar a la mitjana comarcal amb condicionants com la temporalitat en l’ocupació que és molt dominant (84’7%) o l’esforç d’accés a l’habitatge ja que es destina al lloguer el 47’3% dels ingressos, per sobre de la mitjana al Vallès Occidental. La renda bruta familiar estava en una evolució creixent que es va veure troncada per la Covid-19 passant de 16.346 al 2019 a 14.311 un any més tard. Els nivells d’atur sempre s’han mantingut per sota de la mitjana provincial i comarcal anant a la baixa de 2013 a 2019, quan la tendència es trenca per la pandèmia i puja del 8’8% al 10’8 en un sol any.

Informe rellevant per marcar polítiques d'actuació

La regidora de Promoció de la Salut, Carme Arché, i el diputat delegat de Salut Pública i Consum de la Diputació de Barcelona, Jesús Naharro, van participar en la presentació de l’informe al MAC. Arché va destacar que “aquest informe és un primer pas per identificar els problemes i desigualtats existents i poder prendre decisions i millorar la salut de la ciutadania”. Arché remarca la bona col·laboració existent a la nostra ciutat entre els diferents agents del sector sanitari, con els professionals de CAPs i farmàcies, que s'ha refermat a causa de la pandèmia.

D’altra banda, Jesús Naharro va explicar que la informació que recull l’informe permet tenir una fotografia de l’estat actual i ha de permetre implementar polítiques de salut transversals”.

Consulteu l'Informe d'Indicadors de Salut Local: cliqueu