Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Escoltar en directe

Cultura

  • Portada
  • Cultura
  • Els jaciments arqueològics de la ciutat protagonitzen diversos congressos
Els jaciments arqueològics de la ciutat protagonitzen diversos congressos

Els jaciments arqueològics de la ciutat protagonitzen diversos congressos

23 de novembre de 2004 a les 0:00

Responsables de l’Oficina de Patrimoni de l’Ajuntament de Cerdanyola han presentat el projecte de recuepració del poblat ibèric de Ca n'Oliver al III Congreso Internacional de Musealización de Yacimentos Arqueológicos que s’ha realitzat a Saragossa del 15 al 18 de novembre amb l’assitència de tècnics i responsables de prop d’un centenar de jaciments i conjunts arqueològics de tot l’Estat espanyol i d’alguns països europeus i d’Israel, que han exposat els seus projectes i experiències als més de 400 participants.

L’Oficina de Patrimoni, que va participar en la segona edició del congrés, realitzada a Barcelona fa dos anys, presentant el projecte de Museu de Cerdanyola, ha preparat per aquest congrés un pòster dedicat a exposar el projecte de recuperació del poblat de Ca n’Oliver. El jaciment també ha estat present indirectament a través del pòster que el Museu d’Arqueologia de Catalunya ha presentat sobre la Ruta dels Ibers del qual Ca n’Oliver hi forma part.

Des de l’Oficina de Patrimoni s’ha valorat molt positivament la participació al Congrés ja que, a més de donar a conèixer el que s’està fent a Cerdanyola, s’han pogut veure projectes i experiències comparables a la del jaciment de Cerdanyola de cara al desenvolupament del projecte de Ca n’Oliver.

Simposium de paleobotànica

D’altra banda Cerdanyola va ser-hi present a la 13a edició del Symposium of the International Work-Group for Paeoethnobotany dedicat a la presentació de treballs de recerca relacionats amb la paleobotànica, la ciència que estudia els ambients vegetals, l’agricultura, els conreus etc, del passat a partir de les restes i evidències vegetals recuperades en els jaciments arqueològics. Aquest congrés, que se celebra cada dos anys, té com a llengua de comunicació l’anglès i els resultats es publiquen en la revista Vegetations History & Archaeobotany.

En aquesta edició la doctora Natàlia Alonso, arqueòloga del Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, va presentar la comunicació La conca de la riera de Sant Cugat a Cerdanyola del Vallès: conreus i agricultura de l’edat del ferro a l’antiguitat tardana. Aquesta investigadora, que va començar la seva formació professional a Cerdanyola i que ha estat membre del Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC) fins que va marxar a Lleida, realitza tots els estudis i anàlisis de les llavors que es recuperen en els jaciments arqueològics de Cerdanyola.

En la seva comunicació, la investigadora exposa els resultats que han donat els mostretjos arqueobotànics sistemàtics realitzats els darrers 10 anys als jaciments que es troben al llarg de la riera de Sant Cugat. Aquests resultats evidencien la importància de les plantes conreades, entre les quals predominen els cereals -blat, ordi, mill i pisana. També són importants les lleguminoses, especialment la llentia, però també s’ha trobat guixa, faba, pèsol i  la veça. El raïm, també està present als jaciments de Cerdanyola, però només a partir de l’ibèric antic -segle VI aC.

Seminari sobre les icones a Ibèria

A més, l’Oficina de Patrimoni Cultural i el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola han preparat un estudi sobre els caps femenins de terracota -figura feta a motlle en argila- trobats als jaciments de Ca n’Oliver i Can Xercavins durant les darreres campanyes d’excavació.  Aquest estudi el publicarà la Universitat de Sevilla dins de les actes d’un seminari Imagen y culto en la Iberia Prerromana. En torno a los llamados pebeteros en forma de cabeza femenina que es va celebrar a Madrid organitzat per la Casa de Velázquez; una escola francesa a l’estranger sota tutela del Ministeri de l’Educació Nacional, de l’Ensenyament Superior i la Investigació .

Aquestes peces, que reprodueixen el cap de Demèter -deessa grega de l’agricultura-, tenen el seu origen a la Sicília grega i, després de l’adopció d’aquest culte pels cartaginesos, s’expandiran per la Mediterrània. Sembla que a Ibèria aquestes figures van ser assimilades a una divinitat local vinculada als cicles agrícoles.