En Comú Podem considera que la ZBE s’hauria d’haver treballat amb més temps amb actuacions prèvies i compensatòries

En Comú Podem considera que la implantació d’una ZBE molt limitada és una nova oportunitat perduda per fer les coses bé, com treballar prèviament altres actuacions mediambientals i mesures que compensin l’afectació a les rendes més baixes.

El portaveu del Grup Municipal d’En Comú Podem, Pedro Arco, diu que “la ZBE necessitava d’un treball previ més exhaustiu, fent mesures prèvies i compensatòries del que significa la seva implantació, i en canvi el PSC ha tractat un tema tan important amb poc convenciment, com l’execució d’un mer tràmit per imperatiu legal, en una nova mostra de falta de planificació”.

Arco creu que quan es porten al Ple grans temes de ciutat “s’hauria de tenir més en compte a la resta de grups municipals per recollir opinions i cercar consensos”. En Comú Podem ha comunicat al govern diverses propostes que consideren es podrien tenir en compte per posar en marxa una sèrie d’actuacions amb un finançament adequat de cara a l’aprovació definitiva de l’ordenança.

Pedro Arco es mostra convençut que, malgrat les exempcions contemplades, “l’ordenança perjudica les rendes baixes amb vehicles contaminants, ja que per optar a ser beneficiari d’alguna de les exempcions cal enfrontar-se a un procés administratiu massa complex i lent”. 

Des d’En Comú Podem critiquen la manca d’informació sobre qüestions com el pla de renovació de l’enllumenat públic o la campanya contra els incívics, de les quals “sovint ens assabentem per la premsa”. ECP demana un major diàleg amb el govern per poder contribuir, sense recórrer a les mocions, en temes com els esmentats o altres com la remodelació de la N150 vinculada a la ubicació de l’hospital i la possibilitat de construir habitatge protegit o un nou segellament de l’abocador de Can Planas que no comparteixen, punts que s’han aprovat inicialment al Consell de l’AMB.

En Comú Podem dona total suport a la plantilla en vaga de la Residència Joan XXIII i reitera la seva aposta per la gestió pública directa d’un servei essencial i poc reconegut.