Enric Marin defensa un republicanisme plural i no identitari en una construcció constant de la nació

Enric Marin i Joan Manuel Tresseras firmen a quatre mans Obertura republicana. Catalunya després del nacionalisme on defensen la necessitat de deixar enrere la concepció que consideren obsoleta de l’estat nació i la temptació essencialista identitària i aposten pel republicanisme com exponent de radicalisme democràtic, societat plural i economia contra la desigualtat. Marin l’ha presentat a la Biblioteca de Cerdanyola.

“Les societats monolítiques s’han acabat; la globalització les ha liquidat”, afirma Enric Marin, un dels més destacats especialistes en comunicació del país, en la presentació del seu llibre a la nostra ciutat. La globalització ha generat una crisi molt forta de l’estat nació en què un poder central construeix la nació a partir de l’homogeneïtat com seria el cas paradigmàtic de França. Marin defensa que això ja no serà mai més així ja que les societats no seran monolítiques ni des del punt de vista cultural, ni lingüístic ni religiós, sinó que cal construir-les des de la pluralitat interna, com afirma que ha passat a Catalunya.

Marin, que presentava el llibre en un acte organitzat per la branca cultural d’ERC de Cerdanyola, l’Ateneu Republicà, desmenteix una visió fatalista de la història de Catalunya. L’escriptor subratlla que “la història de Catalunya és una història d’èxit si es mira des del punt de vista de les classes populars” i no de les classes dirigents, ja que no s’ha construït un estat, però si una societat potent i plural.

Ara, davant els reptes de la globalització, Enric Marin es mostra convençut que Catalunya, i Barcelona, seran motor de l’eix mediterrani europeu, espai de creixement necessari per corregir el desequilibri entre el nord i el sud si Europa es vol consolidar. “No ho pot ser Atenes, no ho pot ser Roma ni Nàpols i Milà és centreeuropea, no ho poden ser Madrid ni Lisboa que són atlàntiques”, assegura el professor.

En aquest context, Marín -expresident de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)- i Tresserras -exconseller de Cultura- defensen al seu libre que l’independentisme té un suport molt ampli perquè connecta amb aquests canvis. Un suport que va més enllà de les qüestions identitàries i que comença a germinar als anys 60 amb la construcció de la societat de forma conjunta i plural, en ple franquisme, dels catalans que ja hi vivien i els que van arribar de fora.

Marin, però, destaca encerts i errades. El professor afirma que l’acte de desobediència massiva, cívica i democràtica més important d’Europa va ser el viscut a Catalunya l’any 2017, però apunta també que no es va entendre que perquè un país sigui reconegut com a estat pel altres estats cal tenir una “acreditació clara, sostinguda i indiscutible” que s’arriba al 55% de suport.