Entitats ecologistes i partits porten als Tribunals el PDU del Centre Direccional

Una plataforma formada per quatre entitats ecologistes i tres partits polítics presenten un nou recurs contenciós-administratiu contra el Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional insistint en "la incompatibilitat" de la contaminació dels abocadors i els habitatges previstos i que "podria ser l'última oportunitat d'aconseguir la Cerdanyola que mereixem".

Les entitats Refem el Direccional, Cerdanyola sense abocadors, Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura a Catalunya (ADENC), la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola i els partits de Cerdanyola Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Guanyem i En Comú Podem (ECP) han presentat un recurs contenciós-administratiu contra l’aprovació del Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional destacant que “s’ha de trobar la incompatibilitat entre la contaminació dels abocadors i els més 5.000 habitatges” que es preveuen fer a la zona.

Les entitats ecologistes persegueixen l'èxit del recurs plantejat per la desapareguda associació Via Verda que va assolir, al 2017, l’anul·lació de l’anterior PDU del Centre Direccional per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En aquell moment, la sentència es va recolzar en les carències de l'estudi de mobilitat i va provocar la redacció d'un nou planejament que es va aprovar l'any passat, al mes de desembre.

Miriam Robles, integrant de Refem i portaveu de les entitats impulsores del recurs, indica que el contenciós no té voluntat d’ incidir sobre el conjunt del PDU, sinó sobre els aspectes que consideren “menys sostenibles i que es poden millorar fàcilment” per protegir la salut de les persones i del medi ambient. Robles subratlla que els col·lectius ciutadans sempre han mostrat una “actitud proactiva, tècnica, dialogant i respectuosa” amb les administracions.

Els elements en que aquestes entitats fonamenten el recurs són la situació dels abocadors i el sòl contaminat; l’excés d’habitatge previst, 5377, i la seva localització i com pot afectar aquesta a la qualitat de vida dels residents; la mobilitat sostenible i la contaminació atmosfèrica derivada; la defensa dels espais protegits i la connectivitat ambiental; i les competències, la governança i la viabilitat econòmica del Pla.

Miriam Robles subratlla, però, que la línia forta del recurs afecta sobretot a la situació dels abocadors. La portaveu de les entitats indica que “aquest PDU està projectat sobre 16 abocadors i d’alguna manera s’ha de trobar la incompatibilitat entre la contaminació i els 5.400 habitatges que s’hi volen fer” a la zona.

"La darrera oportunitat d'assolir la Cerdanyola que mereixem" 

Els impulsors fan una crida a entitats i ciutadania a sumar-se a la que creuen que “podria ser la darrera oportunitat d’aconseguir la Cerdanyola que volem i mereixem ja que un altre PDU més inclusiu i sostenible és possible”. A més, davant els alts costos que suposa la presentació d’un recurs contenciós-administratiu que, possiblement, suposarà entre 3 i 4 anys fins a la sentència definitiva, la setmana vinent obriran una campanya de finançament per crowfunding a través de la plataforma Tot Suma.

Robles indica que per cada aportació a la campanya de finançament hi haurà obsequis significatius relacionats amb la ciutat i la Plana del Castell. Les entitats calculen que mantenir el recurs davant els tribunals tindrà un cost aproximat de 12.000 euros més IVA i necessiten assolir 9.000 euros per afegir a les aportacions ja realitzades pels col·lectius impulsors del recurs.

Des de 1976 en debat

Des del Pla General Metropolità de 1976 que plantejava la creació d'un Centre Direccional en els terrenys situats entre Cerdanyola i Sant Cugat, aquest ha estat un dels grans debats de la ciutat -amb plans parcials al 2002, 2005 i 2008 i un PDU previ al 2014 anul·lat pel TSJC-.

Els redactors del planejament en vigor -l'aprovat l'any passat, veure la memòria del projecte- destaquen que el PDU afecta uns terrenys del Centre Direccional que tenen una superfície de 408 hectàrees i es preveu construir-hi 5.377 habitatges  -2.843 lliures i 2.534 amb protecció oficial- en 571.343 m2 de sostre residencial, un equipament comercial de 53.784 m2 de sostre situat al costat de l’estació de tren –a més dels locals a baixos d’edificis-  i un sistema d’espais lliures de 178 hectàrees, incloent un parc-corredor de Can Fatjó que correspon a l'espai de la Via Verda.

L'actuació en els abocadors de la zona ha estat la gran polèmica dels diferents projectes -fins i tot més que el debat existent sobre el creixement de la ciutat, la mobilitat generada o la preservació d'espais lliures- El PDU contempla la remediació de l’abocador de Can Planas amb una barrera hidràulica per evitar l’entrada d’aigua al vas de l’abocador i que generi lixiviats, i un segellat de triple capa per impermeabilitzar totalment l’abocador per confinar els residus. Els opositors a aquesta actuació prevista a la zona  insisteixen en reclamar la descontaminació amb extracció dels residus -mineria d'abocador- i consideren que si no es realitza és per motius econòmics i suposa un greu perjudici a la salut de les persones. 

...............................................

Declaracions de Miriam Robles en roda de premsa:

Principals elements del recurs: cliqueu per escoltar

"S’ha de trobar la incompatibilitat entre la contaminació i els habitatges": cliqueu per escoltar

"La darrera oportunitat d’aconseguir la Cerdanyola que volem i mereixem": cliqueu per escoltar

Retransmissió de la roda de premsa al canal YouTube de l'ADENC: cliqueu per veure