Manuel Ibarro i Albert Puig: "cal tornar a un Festival de Blues anual"

27 d'octubre de 2017 a les 8:21

Manuel Ibarro va ser el primer director del Festival de Blues de Cerdanyola. Al seu equip hi era l'Albert Puig, que va prendre el relleu d'Ibarro quan aquest ho va deixar cansat d'interferències polítiques. Els dos van portar el Blues de Cerdanyola a ser una marca, un referent de qualitat. I ara col·laboren per aconseguir que torni a ser-ho.

Perquè de blues?

AP. Manolo deia que hi ha molts festivals de jazz -Terrassa, Barcelona...- i hi havia una ganes boges de fer alguna cosa, de fer un festi, en una època en què no hi havia Primaveres Sounds, ni Sonars, ni res d'això.

MI. Ens agradava el blues, però també pensaven en rock, per a nosaltres era més o menys el mateix. Per això després va haver controvèrsia amb gent que ens deia que hi havia concerts que no eren de blues.

AP. Pensàvem en Montreux, un festival de jazz on actuava Deep Purple o Queen. Veníem d'organitzar concerts a l'Estiu és teu, a l'aniversari de la ràdio -aleshores encara es deia Antena Directa, no Cerdanyola Ràdio-, però no teníem ni idea.

Quan va començar a anar la cosa de debò?

AP. Els primers anys has de picar molta pedra. Me'n recordo que el primer any, amb Johnny Mars i Jaione y Los Sordos, el Carles Arbués havia d'anar a la plaça abat Oliba a dir-li a la gent que hi havia el festival. El segon amb Johnny Copeland ja ens vam tirar a la piscina del pavelló amb una producció molt més grossa.

MI. I el tercer any ja a la pista del hockey i una setmana d'actuacions. Vam anar aprenent sobre la marxa.

Volíem fugir del tòpic. El festival havia de servir per presentar gent amb propostes noves

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Amb quins criteris?

MI. El principal eren els grups que ens agradaven i teníem diners per contractar-los.

AP. I fugir del tòpic. Vam veure que hi havia bandes que venien i tocaven el Hoochie Coochie Man i allò era el que no volíem perquè ens agradava la música en un espectre molt ampli i mai hem estat puristes. Hem portat molts artistes de blues, però gent diferent: Ronnie Earl, Joe Louis Walker, Walter Wolfman Washington...

MI. La idea que teníem era que els festivals servien per presentar gent amb propostes noves. A Montreux o Sant Sebastià portaven al BB King de torn i una sèrie d'artistes que no eren coneguts i aquí van ser gent com AJ Croce, Johnny Adams, Barrence Withfield...

I entre tots aquests concerts, quins recordeu amb més estima

MI. El primer nom que em ve al cap és Joe Louis Walker

AP. A mi el de Doctor John, ja no només el concert, sinó la seva personalitat. Trobar-te’l passejant pel festi amb el seu bastó –o pel cementiri, que li agradava, apunta Ibarro- quan era una gran figura. I recordo molt especialment el concert d’AJ Croce, perquè ens agradava però no el coneixia ningú. El teatre estava ple perquè la gent venia a veure a Mick Taylor, el guitarrista dels Stones, però amb ell marxava i amb Croce tothom va flipar perquè aquell tio era la bomba.

MI. El mateix va passar amb Johnny Adams. L’impacte que tenien et feia sentir bé. Vull recordar un altre concert, el de Hubert Sumlin al teatre de l’Ateneu, el segon cop que va venir, quan jo ja no hi era al festival. Brutal!! Molts, també Kiko Veneno.

AP. Pel públic en general, el gran triomf del festi va ser portar a Johnny Winter i Buddy Guy

Molts concerts i igualment moltes anecdotes. La més famosa la de Willy DeVille

AP. Hi ha alguna part que no s’ha explicat públicament. El Carra, que feia de runner, portava els músics de l’hotel al concert, ens va venir per la part del darrera del teatre de l’Ateneu, nosaltres estàvem als camerinos, i ens diu que tenia una sorpresa. I ens porta a veure al DeVille, estirat en una furgoneta, però estirat, mort. Després ja ve la part més coneguda que va baixar a la Peña Flamenca i va sortir a cantar.

MI. O la de Los Deltonos, que van actuar i ens pregunten “On dormim?”; i no els havíem fet cap reserva.

AP. Quan acabaven els concerts ens anàvem al bar Blues. I els Deltonos van baixar d’una furgo I es van posar a pixar en una tàpia. I era de la casa de l’alcalde d’aleshores, Celestino Sánchez, i se’ls va portar la guardia urbana.

"Si el festival hagués seguit amb la dinàmica dels primers anys algun músic tipus BB King o Van Morrison hauria caigut"

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

I les assignatures pendents?

MI. Rickie Lee Jones, possiblement, que es va anunciar i finalment no va poder ser i hauria estat genial

AP. Jo crec que si el festival hagués continuat amb la dinàmica que portava avui seria un dels festivals grans i segurament algun artista tipus BB King o Van Morrison hagués pogut passar. Estic convençut.Però ha tingut tantes pujades i baixades…

MI. Cada any miràvem BB King. Bogeries com Ry Cooder, fins i tot Tom Waits. I un any, vam estar a punt d’agafar a BB King. Era car, però era possible. I quan vam mirar la data lliure que tenia, el Xavi Gordo -director del efstival com a Cap de Cultura de l'Ajuntament- va dir que era la final de la Copa d’Europa. I vam decidir que no l’agafàvem: i el Barça va guanyar a Wembley.

AP. També vam estar mirant de portar a Randy Newman, que m’hauria fet més il·lusió i tot que BB King.

Si hagués continuat amb la mateixa dinámica… què va passar?

AP. Moltes coses. Al llarg dels anys hi ha hagut molt intervencionisme polític dels diferents Ajuntaments que ha fet molt mal; els problemes de Manolo i una part de l’Ajuntament que va fer que marxés; quan ens van fer fora als que continuàvem –Siscu Campos, Toni Álvaro, jo- perquè venia una gent que suposadament eren del mateix color polític. Amb una continuïtat, encara que fos amb canvis a la direcció artística, avui en dia tindria una bona esponsorització i gent al darrera, perquè públic no faltava.

"Cal que sigui anual perquè cap espónsor apostarà per un festival bianual"

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

I encara és posible?

AP. Costarà. D’entrada cal que sigui anual perquè cap espònsor apostarà per un festival bianual. Però crec que pot tenir una revifalla, de fet l’ha tingut. El funcionament actual amb gent com José Antonio Guillem, tècnic del servei municipal de Cultura, que s’hi trenca la cara pel festi, fa pensar que si. I sembla que la voluntat hi és. I la implicació dels bars continua sent brutal.

MI. Ara està en supervivència. Si no es fa cada any no se quan podrà durar. Possiblement no podrà tornar a aquells festivals en què teníem molt més pressupost, però es pot continuar fent una cosa que estigui bé i estar a dalt entre els festivals de blues que hi ha a Espanya. Amb el criteri artístic que continua tenint... cal el convenciment que s'ha de fer cada any.

AP. Per als músics que tracto, és important venir a tocar al festival de Cerdanyola, però perquè no coneixen la realitat que hi ha i que és bianual, si no no li donarien tanta importància. És com dir que vas al festival de Cazorla, jo no he anat mai però sé que és important. La gent relaciona Cerdanyola i blues i seria una llàstima perdre aquesta etiqueta.

MI. Julio Lobos em comentava, "que bé que haguèu tornat". I no hem tornat, només una mica. Som col·laboradors en una comissió, on qui s'ho curra és el José Guillem, hi ha una sèrie de gent que som de Cerdanyola, hem estat al festival directament o programant des dels bars, com l'Ángel Martínez i el Luis Hernández.

Perquè ho vau deixar

MI. Jo me'n vaig anar per la intervenció política molt forta des de l'Ajuntament que em va atipar. També van pressionar per canviar dates. Sóc molt impulsiu i vaig dir: No, plego.

AP. Després que Manolo ho va deixar, la resta vam decidir continuar. No ho vam deixar, ens van convidar a fer-ho. Ens van dir que no es podia treballar com fins aquell moment, que calia fer una associació sense ànim de lucre, i va venir una gent que suposadament eren del mateix color polític.

Aquesta darrera edició

MI. Amb el pressupost que hi ha s'està treballant molt bé, completant un bon festival amb una nit gran que recull el model de sempre amb artistes diferents, amb rock, amb blues; amb una nit dedicada al gospel, que té molta afició a la ciutat amb un públic diferent; i els concerts dels bars.

AP. Relació qualitat-preu és extraordinari. Més del que es fa amb el pressupost que hi ha seria impossible. Contractem gent amb que treballo durant l'any i fan preus especials.

"Cal donar més protagonisme als bars. Amb la meitat de la seva programació aquí, fan un festival sencer a Barcelona"

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Sense bars, hi hauria concerts, però festival?

AP. Hi ha festis que amb els grups que toquen als bars de Cerdanyola fan tot el seu cartell. El que suposadament és una programació paral·lela té una entitat important, una barbaritat de sales. Si seguim a la comissió, recolzaré que a la programació dels bars se li doni més entitat, més protagonisme. perquè hi ha molts festis a Europa on els escenaris són els bars. A Cerdanyola hi ha una varietat brutal. A Barcelona o a Santa Coloma, amb la meitat de la programació dels bars d'aquí, fan un festival sencer.

Conclusió?

AP. L'any que ve el festival ha de seguir perquè si no no creixerem. Fins que arribi un polític que això ja no li interessi i tornarem al problema de sempre. Si hi ha continuïtat, pots lligar espònsors, consolides més i és més difícil carregar-s'ho.

MI. L'Ajuntament ha d'aprofitar el treball de la comissió, un responsable tècnic municipal que està funcionant molt bé i la implicació dels bars.